Sobrecostos i cobd¨ªcia

El proper 17 d'abril far¨¤ 26 anys de la reuni¨® que el llavors ministre d'Obres P¨²bliques, Josep Borrell, va mantenir amb els presidents de les grans constructores per exhortar-los a no pagar comissions a cap partit per obtenir concessions d'obres. A la reuni¨® van assistir els llavors representants de Ferrovial, Agrom¨¢n, Cubiertas y MZOV, Dragados y Construcciones, Entrecanales y T¨¢vora i Construcciones y Contratas. No es pot dir, passat m¨¦s d'un quart de segle, que la humanitat hagi evolucionat en la bona direcci¨®. Els papers de B¨¢rcenas o els casos Palau o 3% han mostrat fefaentment com de viva est¨¤ la tend¨¨ncia al pecat. Aix¨° s¨ª, sempre amb c¨¤rrec al contribuent, que ¨¦s qui acaba expiant tant la generositat del donant com la cobd¨ªcia del receptor de la comissi¨®. Aquesta acci¨® parasit¨¤ria, amb c¨¤rrec a ciutadans i ciutadanes, es fa moltes vegades gr¨¤cies als sobrecostos. I ¨¦s que els anomenats modificats s'han convertit en una tradici¨® transversal amb tant arrelament com la Setmana Santa zamorana, els toros a la Maestranza de Sevilla o l'11 de Setembre a la Catalunya catalana.

Nom¨¦s entre el 2008 i el 2014, el Ministeri de Foment va pagar 10.000 milions d'euros en sobrecostos d'obra p¨²blica. La mateixa Uni¨® Europea va exigir que s'acabessin els modificats fara¨°nics. El ciment en modificats i derivats equivalia a les retallades en sanitat i educaci¨® que va decretar Mariano Rajoy el 2012. Entre el 2004 i el 2013, la UE va transferir m¨¦s de 30.000 milions d'euros a Espanya dels quals m¨¦s de 20.000 van anar a parar a transport. L'orografia espanyola ¨¦s molt peculiar, per¨° no menys que els nostres constructors o els nostres pol¨ªtics. I Catalunya en forma part.

La compareixen?a d'Artur Mas al Parlament a finals del passat mes de mar? va posar en relleu que, igual que el PP, Converg¨¨ncia tenia els seus grans aportadors moguts no nom¨¦s per l'altruisme, sin¨® tamb¨¦ per la ideologia contagiosa i aquest projecte tan estimulant de pa¨ªs que irradiava el vell partit de Pujol, segons va explicar el mateix expresident. CDC es finan?ava "a la frontera de la moralitat", va recon¨¨ixer Mas, per¨° va assegurar que sempre en la legalitat. El projecte va resultar ser tan atractiu per als empresaris que, entre el 2008 i el 2013, CDC va ingressar m¨¦s de set milions d'euros, a m¨¦s dels m¨¦s de cinc milions que segons la interlocut¨°ria judicial es va endur en comissions suposadament pagades per Ferrovial.

Ning¨² va preguntar pels modificats i Mas va poder treure pit i reptar el fiscal del cas Palau a auditar l'obra p¨²blica. En l'estira i arronsa parlamentari, ning¨² va recordar l'informe de la Sindicatura de Comptes que en els anys 2003 i 2004 va detectar una desviaci¨® del 80% en les rehabilitacions del parc d'habitatge p¨²blic (Adigsa, per tres milions d'euros). Tampoc ning¨² va esmentar que un alt c¨¤rrec p¨²blic de CDC, Josep Antoni Rosell, en una demostraci¨® de portes girat¨°ries, va dissenyar l'adjudicaci¨® del canal Segarra-Garrigues, despr¨¦s va dirigir el projecte des de l'empresa privada adjudicat¨¤ria d'aquesta obra i va tornar de nou a l'empresa p¨²blica, Infraestructures.cat. El sobrecost de tot aquest moviment de tropes va arribar al 81%, per¨° l'austeritat ¨Cque de vegades ¨¦s altament positiva¨C va paralitzar-ne la realitzaci¨®. Amb un expedient tan brillant, Rosell va tornar amb salves d'honor al sector p¨²blic, a Infraestructures.cat, fins a ser detingut per la Gu¨¤rdia Civil. Esquerra va aconseguir fer-lo fora l'any passat del c¨¤rrec de consolaci¨® que pels serveis prestats li va oferir CDC . Els independentistes de Junqueras ara estan col¡¤laborant amb les investigacions del cas 3%. Joan Jaume Oms, conseller delegat i president d'Infraestructures.cat, ha rem¨¨s al jutge documentaci¨® que acredita com es "va flexibilitzar" el criteri de puntuaci¨® a favor d'un determinat adjudicatari. D'acord amb la documentaci¨® aportada, va ser el mateix Rosell qui ho va demanar per escrit a l'Oficina T¨¨cnica d'Avaluaci¨®.

Per¨° la hist¨°ria no acaba aqu¨ª. Aquest diari va desvelar el passat 30 de mar? que l'adjudicaci¨® del t¨²nel de la pla?a de les Gl¨°ries Catalanes es va forjar a la seu de CDC , al carrer de C¨°rsega, a finals del 2014, quan CiU governava a Barcelona. La casualitat va voler que simult¨¤niament es conegu¨¦s que el sobrecost d'aquesta obra s'eleva al 60%. 36 milions afegits als 60 del contracte p¨²blic. La constructora Copisa ¨Cl'adjudicat¨¤ria¨C va ingressar 65.000 euros en dos pagaments a la fundaci¨® de Converg¨¨ncia. Tot molt legal, per descomptat. I fruit sens dubte de la fascinaci¨® pel projecte de pa¨ªs.