Transformisme de temporada

Entrem en l¡¯episodi dels viatgers que cobraven pel trajecte i que ara salten a la mar quan el transatl¨¤ntic de butxaca s¡¯enfonsa. Si l¡¯enfonsament del proc¨¦s ¨¦s ¡ªinstitucionalment¡ª lent, el gir mental i la reconversi¨® pol¨ªtica s¨®n m¨¦s r¨¤pids. El fons d¡¯armari dels nous transformistes ¨¦s prou variat perqu¨¨ puguin saltar al mar amb la nova casaca ja embotonada. El canvi que no fa falta assajar davant el mirall ¨¦s, ara mateix, un dels espectacles imminents de Barcelona: ¡°Jo ja ho deia¡±, ¡°Aix¨° no podia sortir b¨¦ mai¡±, quan abans era ¡°Som la immensa majoria¡±, ¡°Ja hem desconnectat d¡¯Espanya¡±. Gran tema per a lletristes de cabaret. El pare de la p¨¤tria que fins fa dos dies estava ¡°absolutament conven?ut¡± que Angela Merkel no deixaria una Catalunya escindida fora de la Uni¨® Europea ara diu que la separaci¨® era un error perqu¨¨ est¨¤ ¡°absolutament conven?ut¡± que la Uni¨® Europea no acceptar¨¤ escissions. Passem de cantar les gl¨°ries de Companys a criticar l¡¯octubre de 1934.

La hist¨°ria del transformisme ¨¦s rica en fases i personatges. L¡¯any 1815, despr¨¦s dels Cent Dies de Bonaparte i de la batalla de Waterloo, un llibreter de Par¨ªs va publicar un Diccionari de penells. De seguida va ser un best-seller perqu¨¨, amb gaireb¨¦ una dotzena de canvis dr¨¤stics en el poder, al final tot quedava en les mateixes mans. Ben aviat veurem algun secessionista dient que, en el fons, no ha cregut mai en el proc¨¦s i que l¡¯unionisme representa la nova Catalunya. El Diccionari de penells era un volum de gruix perqu¨¨ sempre hi ha qui gira segons bufa el vent. ?s m¨¦s acceptable en un pol¨ªtic evolucionista que en un home de vocaci¨® intel¡¤lectual, per¨°, posats a saltar de la nau, tot encaixa: ¨¨tica de la responsabilitat, picaresca, sentit hist¨°ric i opera buffa. ?s clar que fins i tot en q¨¹estions de transformisme tamb¨¦ hi ha classes. El gran personatge del Diccionari de penells ¨¦s, sens dubte, Talleyrand. Va servir els interessos de Fran?a cobrant de pertot.

Els decorats canvien; el repertori de mutacions morals s¡¯amplia. ?s la hist¨°ria tan bigarrada del transformisme pol¨ªtic. La nau anava plena i de cop i volta ja sembla buida: consellers, alts c¨¤rrecs, els poetes sotasignats, regidors, intel¡¤lectuals org¨¤nics, ambaixadors de la Generalitat a l¡¯?frica central i pont¨ªfexs a sou, van saltant per la borda. Qui queda? En bona part els ciutadans de bona fe, d¡¯una autenticitat sentimental que ¨¦s una constant de catalanitat i que sovint pateix per manca de liderats sensats i l¨²cids. De ben segur que algun editor ja t¨¦ encarregat un Diccionari de penells en format enciclop¨¨dic. Per desgr¨¤cia, a la Catalunya d¡¯ara no hi ha cap Talleyrand.