Les demores en els preparatius amenacen el refer¨¨ndum

A la pressi¨® judicial i les desavinences entre els socis de Govern a prop¨°sit del refer¨¨ndum ara s¡¯ha unit un nou element: el temps. El rellotge corre tamb¨¦ contra els interessos de l¡¯Executiva de Carles Puigdemont, que ha reiterat la seva intenci¨® de celebrar una consulta formal sobre la independ¨¨ncia a finals de setembre ¡°com a molt tard¡±. Falten, doncs, cinc mesos per a la data escollida. Un marge de temps que responsables pol¨ªtics, experts en log¨ªstica electoral i personal que va estar involucrat en la jornada de participaci¨® del 9-N consideren ¡°insuficient¡±.

La Generalitat, expliquen aquestes fonts, ja ¡°va tard al refer¨¨ndum¡± o, almenys, arriba ¡°molt justa¡± si vol que se celebri amb totes les garanties. La lupa judicial no ajuda, perqu¨¨ paralitza qualsevol iniciativa en aquest sentit: la Fiscalia Superior de Catalunya mant¨¦ oberta una investigaci¨® i estar¨¤ a l¡¯aguait davant qualsevol indici que apunti a la preparaci¨® d¡¯un refer¨¨ndum. Les fonts consultades expliquen que, per preparar una votaci¨® d¡¯aquestes caracter¨ªstiques, calen ¡°almenys sis mesos¡±. Cal activar mecanismes propis de les eleccions (cens, col¡¤legis electorals) per¨°, al mateix temps, diferents, ja que es tracta d¡¯un proc¨¦s ¡°singular i no automatitzat¡±.

¡°Sorpr¨¨n que encara no hagin comen?at les tasques, perqu¨¨ en aquest tipus de situacions es requereix un m¨ªnim de tres mesos per implementar i provar l¡¯aplicaci¨® inform¨¤tica. Encara que l¡¯ideal ¨¦s que es pugui treballar en el projecte uns sis mesos, per la qual cosa al maig o juny haurien de donar el contracte¡±, van explicar fonts d¡¯una empresa amb experi¨¨ncia en la preparaci¨® de consultes.

L¡¯anterior Govern d¡¯Artur Mas ja va anunciar la seva intenci¨® de celebrar una consulta sobre la independ¨¨ncia el 2014. El Tribunal Constitucional la va acabar prohibint i Mas va reconvertir la consulta en una ¡°jornada de participaci¨®¡± amb voluntaris que s¡¯havia de celebrar el 9 de novembre. Cinc dies abans, el Constitucional tamb¨¦ la va prohibir. El Govern la va celebrar igualment i 2,3 milions de catalans van votar. El proc¨¦s judicial que es va iniciar arran d¡¯aquesta suposada desobedi¨¨ncia ha acabat amb la condemna per inhabilitaci¨® contra l¡¯expresident i dues de les seves conselleres.

A difer¨¨ncia del refer¨¨ndum planejat per Puigdemont per al setembre, aquella consulta origin¨¤ria es va treballar a consci¨¨ncia. Els preparatius van comen?ar un any i mig abans de la cita per part departament que dirigia la llavors consellera de Governaci¨® i vicepresidenta, Joana Ortega. Quan el Tribunal Constitucional la va prohibir, va haver de redefinir-se. El ¡°proc¨¦s de participaci¨®¡± era una mica m¨¦s senzill i, per prud¨¨ncia, la Generalitat va deixar per a l¡¯¨²ltim moment els contractes a empreses privades.

Les urnes, fabricades pel Centre d¡¯Iniciatives per a la Reinserci¨® (CIRE) de presos, van ser presentades el mes de maig del 2014. Per¨° el sistema de recompte no es va encarregar fins a l¡¯octubre, mentre que l¡¯adquisici¨® dels 7.000 ordinadors necessaris amb els quals executar el recompte es va efectuar amb contractes marc de col¡¤laboraci¨® amb empreses privades que ja existien amb anterioritat.

Retrets pel ritme

El problema no ¨¦s nom¨¦s log¨ªstic, sin¨® tamb¨¦ pol¨ªtic. No fa l¡¯efecte que cap dels actors implicats estigui posant tota la carn a la graella perqu¨¨ el refer¨¨ndum tiri endavant passi el que passi i malgrat les amenaces judicials. La velocitat amb la qual es gestiona l¡¯organitzaci¨® del refer¨¨ndum ha estat el centre d¡¯una cadena de retrets entre Esquerra, responsable d¡¯efectuar les tasques indispensables per fer-ho possible, i el PDeCat.

Els convergents q¨¹estionen que l¡¯equip que dep¨¨n del vicepresident Oriol Junqueras hagi estat diligent en l¡¯organitzaci¨® i consideren que no ha desenvolupat les tasques necess¨¤ries. El vicepresident catal¨¤, en canvi, sost¨¦ que aquests preparatius estaran a punt quan calgui.