M¨¦s que un mercat

Sens dubte el primer va ser Santa Caterina. Sense entrar en el grau d¡¯adhesi¨® est¨¨tica que ens pugui provocar la coberta multicolor, ¨¦s evident que la filigrana requeria un increment dels costos que en aquell moment va semblar banal. La llegenda diu que l¡¯arquitecta va suggerir que l¡¯Ajuntament mantingu¨¦s l¡¯oficina on es gestionava l¡¯obra, en una planta elevada d¡¯un edifici proper, com a observatori, conscient que la coberta tenia millor perspectiva vertical que no pas des del carrer. Joan Clos pretenia donar a l¡¯antic mercat un protagonisme regenerador en una zona molt complexa, que estava sent devastada pel mateix Ajuntament. S¡¯estava construint m¨¦s que un mercat, amb un ull posat al turisme i l¡¯altre en l¡¯orgull d¡¯un barri disposat aleshores a plantar cara. Santa Caterina havia de ser la contrapartida l¨²dica del combatiu Forat de la Vergonya.

Avui els ve?ns de Sant Antoni miren amb suspic¨¤cia el mercat ep¨°nim perqu¨¨ temen que sigui un factor de gentrificaci¨®. El Mercat ¨¦s un edifici espl¨¨ndid, ¨²nic a Barcelona, perqu¨¨ la ciutat no regalava mai una illa sencera per aquests afers, per¨° la seva capacitat de transformar el barri ser¨¤ relativa. Sant Antoni ja est¨¤ gentrificat i ho est¨¤ perqu¨¨ aquesta m¨¤ invisible que tot ho transforma i tot ho altera es va posar fa temps als carrers ombrejats. Quan desembarquen els locals amb encant, ja s¡¯ha embolicat la troca. Sant Antoni ha estat sempre el desembossament popular de l¡¯Eixample, una mateixa textura arquitect¨°nica i urbana amb una vida m¨¦s intensa i m¨¦s quotidiana. Ara els preus estan pels n¨²vols, per¨° aquest ¨¦s un fenomen imparable en qu¨¨ el Mercat tindr¨¤ poc a veure. No deixa de ser curi¨®s, per¨°, que els ve?ns atribueixin a l¡¯equipament aquest poder taumat¨²rgic.

I aix¨° ens duu a un altre cas interessant, potser el que m¨¦s, perqu¨¨ planteja una revisi¨® del concepte mercat, que de moment ha topat amb la rutina d¡¯aplicar a qualsevol reforma un patr¨® com¨². Es tracta del Mercat de l¡¯Abaceria, a Gr¨¤cia, un xass¨ªs tan hist¨°ric com obsolet, en estat deficient, que calia remodelar. Aquests processos s¨®n complexos, entre altres coses perqu¨¨ els paradistes han d¡¯aprovar i finan?ar i els anys d¡¯obres els representa una aposta incerta a la qual no tots sobreviuen. De manera que els paradistes, protagonistes absoluts del mercat fins ara, s¨®n els que duen la veu cantant. L¡¯Ajuntament proposa i ells determinen. En el projecte que ara tira endavant, el Mercat de l¡¯Abaceria inclou dos elements que hi s¨®n sempre presents: una superf¨ªcie de supermercat ¨Cque contribueix a la despesa, i ¨¦s en general una sola empresa la que es queda totes les concessions¨C i un aparcament per a ¨²s ve?nal.

Contra aquesta rutina, que sembla establir un patr¨® ¨²nic de reforma, s¡¯ha aixecat la plataforma Gr¨¤cia on vas? que planteja una esmena a la totalitat. Inspirats per la idea que cada equipament ha de servir per canviar el m¨®n, aquesta gent planteja suprimir els dos intrusos i donar al Mercat un car¨¤cter catalitzador de la vida quotidiana del barri. Per tant, cal destinar espais a la did¨¤ctica de l¡¯alimentaci¨®, a l¡¯economia col¡¤laborativa, a l¡¯ecologia, als tallers i, en el fons, replantejar-ne la gesti¨® per obrir-la a la participaci¨® de les entitats de proximitat. ?s un model radical. El que sorpr¨¨n ¨¦s que se¡¯ls hagi escoltat tan poc. ?s probable que el model, que est¨¤ plantejat en clau de m¨¤xims, sigui inviable o massa complex o poc obert al que diuen els paradistes. Per¨° l¡¯important ¨¦s que intenta obrir una perspectiva diferent per projectes que, tal com estan, continuen copiant models de fa vint anys ¨Cque han funcionat, per cert¨C sense q¨¹estionar si es pot anar m¨¦s enll¨¤.

El cas ¨¦s que la ciutat ha canviat i, si alguna cosa ha fet aquest ajuntament ¨¦s posar en marxa aquesta visi¨® hol¨ªstica de cada cosa, on tot ha de tenir significat positiu i participaci¨® a dojo. Per¨° aleshores resulta que, quan s¡¯ha de concretar un projecte i posar els milions d¡¯euros sobre la taula, l¡¯Ajuntament es replega en conceptes anteriors, en rutines provades, i fa el mateix que han fet els antics consistoris. La participaci¨® i el canvi nom¨¦s s¡¯accepten en els petits marges de la realitat.