Saara Turunen: ¡°Les coses van millor amb bigoti¡±

A Finl¨¤ndia, mite de l'educaci¨® parit¨¤ria, exemplar i avan?ada, ¡°les coses van millor amb bigoti¡±. ?s una de les conclusions a les quals arriba la dramaturga finlandesa Saara Turunen, nascuda el 1981, que ha escrit i dirigeix Broken Heart Story?(fins a l'1 de maig a la sala Villarroel de Barcelona). ¡°L'art est¨¤ tan masculinitzat que ¨¦s millor afrontar-lo des del costat dels homes, aix¨ª de clar¡±, sentencia la dramaturga.

L'obra, que representa la companyia La Peleona, aporta una visi¨® ir¨°nica sobre les pressions que pateix una escriptora per expressar-se lliurement en el seu treball i que la porten a posar-se un simb¨°lic bigoti per aparentar ser un home. La seva ¨¤nima ¨¦s Alma, la dona-dona, la dona tradicional, la dona que sospira per conquistar un home. ¡°He vist que a Espanya el problema del masclisme est¨¤ molt present¡±, diu Turunen. ¡°I es t¨¦ la idea que a Finl¨¤ndia, on hi ha una paritat exemplar i una educaci¨® igualit¨¤ria, ho tenim solucionat. Per¨° ¨¦s un fals consol. Perqu¨¨ no som prop de la igualtat. Al meu pa¨ªs, qui cuida els nens petits i la gent gran tamb¨¦ s¨®n les dones. No ens enganyem¡±.

La dramaturga ¨¦s taxativa en una cosa: ¡°Sempre que puc, dirigeixo les meves pr¨°pies obres¡±, diu, sense oblidar que Al¨ªcia Gorina va dirigir al Teatre del Raval i a la Beckett la seva obra Puputytt? (La chica conejita), un altre al¡¤legat en defensa de la dona. ¡°Escriure ¨¦s un acte molt solitari. En dirigir, en canvi, treballes amb molta gent i aix¨° ¨¦s bo perqu¨¨ els actors aporten canvis interessants. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que m'agrada manar, i una directora mana molt¡±, reconeix rient. Tot i que les seves obres estan escrites meticulosament, al mil¡¤l¨ªmetre, podr¨ªem dir, sempre estan obertes a canvis. ¡°Una obra de teatre escrita ha de ser intel¡¤ligible per si sola, per¨° representar-la ¨¦s mostrar-la com un la veu¡±.

Riures en l¡¯escriptura

Aquesta obra es va estrenar el 2011 a H¨¨lsinki, ¡°on hi ha molts m¨¦s recursos per a la cultura que aqu¨ª¡±. No obstant aix¨°, la versi¨® en castell¨¤ (que es va estrenar l'any passat a la sala Atrium de Barcelona) ha superat aquest inconvenient ¡°gr¨¤cies a la feina solid¨¤ria de la companyia¡±. Turunen adverteix que no es tracta del ja gastat argument que la crisi afavoreix la creaci¨®: ¡°Jo no crec que de la mis¨¨ria surti res de bo¡±.

L'argument de la seva obra pot portar a pensar en una hist¨°ria autobiogr¨¤fica. Ho ¨¦s, per¨° nom¨¦s superficialment: ¡°Busco idees en la meva vida quotidiana, per¨° s¨®n purament material, com qualsevol element de l'escenari. El que interessa ¨¦s el fons de la q¨¹esti¨® de la qual es parla¡±. Es refereix Turunen al fet que el teatre ¨¦s un instrument de cr¨ªtica social? ¡°Ho ha de ser¡±, respon, ¡°ha d'explicar coses importants, per¨° no nom¨¦s aix¨°. El teatre tamb¨¦ ¨¦s art, bellesa, sentiment i ha de donar peu a la imaginaci¨®¡±.

L'humor ¨¦s un altre element clau en la dramat¨²rgia de l'autora finlandesa. ¡°M'alegra quan alg¨² em diu que ha rigut llegint o veient una obra meva. De fet, si ric mentre l'escric, s¨¦ que soc en el bon cam¨ª¡±. Sovint, tractar certs temes, com el feminisme, requereix acceptar amb ironia certes veritats: ¡°Les coses miserables fan m¨¦s gr¨¤cia¡±, diu la dramaturga.

Malgrat tot, Turunen no sent que sigui la veu de la seva generaci¨®, com ha estat etiquetada sovint. ¡°Crec que el que realment influeix no ¨¦s la generaci¨® de cadasc¨², sin¨® les difer¨¨ncies de g¨¨nere i de classe¡±. Potser per aix¨°, l'autora s'ha plantejat moltes vegades posar-se aquest bigoti simb¨°lic per contestar moltes preguntes. ¡°Per¨° el m¨¦s important ¨¦s adonar-se que cal respondre-les com a persona, no com a home o com a dona¡±, sentencia.