¡®Joc de cartes¡¯, qui es menja qui?

A Joc de cartes, quatre restaurants d¡¯una mateixa zona i amb una carta semblant competeixen per veure quin ¨¦s considerat millor. I s¨®n els mateixos quatre restauradors que visiten i s¡¯entaulen a casa dels competidors els que puntuen des del men¨² a la decoraci¨®, el servei o la relaci¨® qualitat-preu. Per¨° el resultat final no ¨¦s ¨²nicament la suma d¡¯aquestes puntuacions. El presentador i gran jutge del programa, Marc Ribas, dona la nota final que pot alterar, com va passar en aquest primer programa, la classificaci¨® provisional.

Quan aquest format, que es fa a m¨¦s d¡¯una televisi¨®, es va presentar a Fran?a, a la TF1, Liberation va resumir-ho dient que era una oda al canibalisme perqu¨¨ no es tracta d¡¯anar a menjar a casa dels altres sin¨®, b¨¤sicament, de menjar-se els altres per guanyar aquest programa que, incomprensiblement, Ribas afirma que no ¨¦s un concurs.

No s¨¦ si la versi¨® francesa era molt b¨¨stia (van estrenar-se dos programes amb la mateixa f¨®rmula al mateix dia a dos canals diferents). La de TV3, com acostuma a passar quan fan realities sense voler que siguin realities o concursos que diuen que no s¨®n concursos, va ser educada i els retrets formulats, la majoria, amb cortesia. El ganxo d¡¯aquesta mena de programes acostuma a ser un jurat rondinaire i amb cara de pocs amics. A Joc de cartes, en aquest sentit, hi va faltar un Chicote o esp¨¨cimen semblant. Qui m¨¦s s¡¯hi va acostar va ser una de les concursants de qui, ja a les presentacions es va dir que, deia, tenia ¡°mala llet¡±. Ella, en un moment de les t¨ªpiques escenes de confessionari, va replicar que ¡°tamb¨¦ sabia dir coses boniques¡±. En tot cas ¨¦s la que m¨¦s clarament fugia de l¡¯ombra d¡¯omert¨¤ gremial que sempre planejar¨¤ sobre aquest programa. Ella i el col¡¤lega que amb m¨¦s generositat va votar als altres.

La mec¨¤nica de les votacions pot fer caure en la temptaci¨® de puntuar baixet els teus contrincants per sortir-ne afavorit. De fet, el mateix Ribas va comentar a qui havia donat les notes m¨¦s altes que havia estat el m¨¦s honest, paraules que el van emocionar. Ja es veu que puntuar baixet et fa sospit¨®s. De fet, va guanyar qui havia donat les notes m¨¦s escarransides.

Dit tot aix¨°, la primera nit, a Tarragona, va ser entretinguda. No cal acabar-s¡¯ho de creure, ni prendre-s¡¯ho com un espai gastron¨°mic, per passar-ho b¨¦ fent el xafarder a quatre restaurants que sempre poden ser una idea per anar-hi. Perqu¨¨ llevat que hi hagi un cas que sigui un desastre descomunal, el programa justificar¨¤ a tots una visita. ?s un distret xou promocional

?s el t¨ªpic programa que demana molt muntatge, no endormiscar l¡¯espectador amb escenes massa llargues ¨Cde fet els ¨¤pats s¡¯expliquen amb una prudent brevetat-. Ribas va mesurar amb encert el seu protagonisme i solament li va sobrar que el facin anar amb furgoneta del programa, com un altre foraster.