Un puto periodista

Tot i que no m'he abaixat els pantalons perqu¨¨ no soc Laporta, he estat a punt de fer-la grossa a l'arc de seguretat de l'aeroport de Barcelona. Han sospitat de mi perqu¨¨ en una bossa de viatge duia un ordinador, la meva llibreta i una Olivetti. No ha estat f¨¤cil fer entendre a un tipus molt identificat amb el seu uniforme de vigilant que la tecnologia em confon tant que de tant en tant, si no tinc res pendent, recorro al paper i a la vella m¨¤quina d'escriure per ajuntar quatre lletres, res a veure amb les columnes susceptibles de ser publicades fins i tot en una publicaci¨® com La Rella del Llu?an¨¨s.

Em ve b¨¦ de forma ocasional dedicar una estona a les meves coses perqu¨¨ quan el text no surt mai m'enfado amb la ploma, ni amb el bloc i menys amb l'Olivetti. Malgrat que no paro d'arrencar fulls i trencar folis, s¨¦ que la culpa ¨¦s meva i no dels altres, com passa quan treballo per compte d'altri i tendeixo a enfadar-me, i b¨¦ que ho saben a El Pa¨ªs. Em distreuen i aclaparen amb tantes claus i eines de comunicaci¨®, sempre pendent dels avisos, missatges i de la m¨¤quina d'encarregar, quan havia ent¨¨s que se'm volia per explicar not¨ªcies i hist¨°ries, cosa d'altra banda ja molt dif¨ªcil, fins i tot quan la mat¨¨ria dona per a tanta fabulaci¨® com ¨¦s el Bar?a.

Tampoc em deixen respirar a la Facultat de Comunicaci¨® Blanquerna des que va canviar el sistema de qualificaci¨® i s'exigeix emplenar unes quantes caselles amb conceptes dif¨ªcils de desglossar si es tracta d'explicar als alumnes en qu¨¨ consisteix el periodisme esportiu per despr¨¦s destriar entre qui mereix aprovar o li conv¨¦ suspendre, tasca de per si delicada, per m¨¦s comprensi¨® i generositat que tinguin amb mi els amics i superiors de la Universitat Ramon Llull. No crec tenir problemes seriosos amb els companys, ni a l'aula ni a la redacci¨®, sin¨® amb el sistema, que actua de manera uniforme i despietada i exigeix obedi¨¨ncia cega a un noi rural de Perafita.

Jo vaig marxar un dia de casa amb l'esperan?a de poder escriure als diaris que llavors llegia; volia buscar-me la vida i veure els partits del Bar?a; vaig saber que em dedicaria al periodisme el dia que vaig descobrir que era un ofici tan vocacional com el de capell¨¤; vaig advertir que, sense ser un cad¨¤ver acad¨¨mic, aprenia m¨¦s quan anava a la recerca dels qui m'interessava escoltar i llegir que si em quedava a classe a copiar; i, com a autodidacta, em vaig conformar amb procurar ser una persona digna abans que objectiva, aspirant a ser un puto periodista que si mai va sortir de la gu¨¤rdia d'esports ¨¦s per gust i per por, conven?ut d'haver trobat el meu lloc, i d'aqu¨ª la defensa irracional de les meves coses i de la meva taula a El Pa¨ªs.

Potser aix¨ª s'explica la meva obsessi¨® per evocar el passat, entusiasmat com estic amb les activitats organitzades amb motiu de l'Any Planes, el periodista de Manresa assassinat als 29 anys per la FAI. L'obra de Josep Maria Planes (1907-1936) ha estat recopilada, divulgada i defensada per bi¨°grafs (Jordi Finestres), professors (Jordi Serrat) i historiadors (Joaquim Aloy) fins a ser interpretada i contextualitzada de forma intel¡¤ligent per assenyats periodistes com Carles Geli.

La marca d'esports

Membre d'una generaci¨® enciclop¨¨dica, Planes es va iniciar en esports, va triomfar com a cronista de la nit barcelonina i va investigar el gangsterisme fins a morir a la carretera de l'Arabassada.

Ir¨°nic i fresc, Planes va ser un retratista d'¨¨poca per la seva obstinaci¨® a fotografiar la realitat de manera calidosc¨°pica, com s'aprecia en el llibre Planes d'esport tan ben compost per Finestres. Fins i tot quan es podia excedir en la coloraci¨® i musicalitat dels textos, sempre va escriure amb eleg¨¤ncia i gr¨¤cia perqu¨¨ se l'entengu¨¦s al carrer i a l'Ateneu, a la pla?a i a l'Hotel Colon, com a turista literari per la Volta o entrevistant Pepe Samitier. Mirava molt, observava b¨¦, era prec¨ªs i explicava les coses sense pedanteria i amb un punt d'escepticisme que per desgr¨¤cia la premsa esportiva ha oblidat des que es va eternitzar el conflicte Bar?a-Madrid.

Planes va tractar amb les diferents figures del moment, herois populars com Ca?ardo, Giron¨¨s o Samitier, i els va definir amb una frase que ve al cas en temps d'adulaci¨® a Messi i Cristiano: ¡°Seuen amb l'aire desabusat i una mica absent dels grans personatges que tenen una idea precisa de la seva import¨¤ncia ". I, per referir-se a q¨¹estions de ve?natge, assoleix amb una refer¨¨ncia: ¡°Vic ens ha rebut amb un aire de gran senyora que no est¨¤ per roman?os i hem hagut d'anar a tancar els ¨¤necs a Manlleu". Potser per la seva condici¨® de polifac¨¨tic, no pontificava, ni es donava import¨¤ncia sin¨® que el seu estil era net i clar i se li sabia valent, comprom¨¨s amb l'ofici i amb el pa¨ªs, Catalunya.

Tot i que va ser auda?, tamb¨¦ va saber on era la frontera amb el rid¨ªcul per tenir la prud¨¨ncia de no parlar del que no sabia, home total i exemple del que va ser el periodisme: una cadira, una taula, una m¨¤quina d'escriure, una gavardina i un barret, com es veu a la fotografia de l'Espai Planes del Casino de Manresa. La imatge em fascina perqu¨¨ m'evoca el que volia ser de gran quan era nen i alhora m'incomoda perqu¨¨ no m'acabo de recon¨¨ixer en el que m'he convertit des que em conviden a llegir not¨ªcies en lloc de llegir diaris, cosa que no ¨¦s precisament el mateix, com va descobrir Arcadi Espada. ¡°Alguna cosa tindr¨¤ el paper, que el maten¡±, va postil¡¤lar Gregorio Mor¨¢n.

Assumit que haig de reciclar-me a canvi de no ser m¨¦s ximple, la meva propera lectura seran els textos d'Antoni Vil¨¤ i Bisa (1888-1965), Critias, el cronista que segurament sabia m¨¦s sobre Josep Giron¨¨s, el crack de Gr¨¤cia. La boxa s'ha posat de moda en els gimnasos i potser ¨¦s un bon moment per indagar sobre un periodista que va transcendir per la seva visi¨® anglosaxona a les p¨¤gines de La Publicitat. En els moments de dubte, els cl¨¤ssics m'ajuden a reafirmar-me, a conv¨¨ncer-me que no em vaig equivocar d'ofici, a bregar per no ser conegut sin¨® llegit, ni que sigui per un mateix, cosa que aconsegueixo amb una ploma, un bloc i una Olivetti.