Exhibicionisme dels menjars a Internet

Pessic o ripunt a la massa crua, merlets estrets o encordat de brodat, trunyella o sutura quir¨²rgica per a fermar el cofre dels secrets, panades, cocarrois, essencialment. Vet ac¨ª la pol¨¨mica secund¨¤ria: com toca que s¡¯ha de brodar la tapa del sobre o cofre de la panada o cocarroi, ofrenes superiors de la rebosteria illenca. El debat m¨¦s epid¨¨rmic nasqu¨¦ contra la publicaci¨® massiva de les imatges de les panades a les xarxes, als murs del goig personal.

Hi ha distints fronts i trinxeres oberts, els que creuen her¨¨tic o erroni cordar les panades i no pessigar-les i els que callen i difonen com fas o t¡¯han quedat les panades que ¨¦s proselitisme i milit¨¤ncia de la cultura identit¨¤ria. Els fets manen, l¡¯onada de panades que sura i estopetja a Internet ha esdevingut un fet geol¨°gic, inamovible. Enfront hi ha el possible elitisme de la discreci¨® nadiua de no dir quasi com es menja o qu¨¨ menja.

En els detalls de tot, a l¡¯acabat dels conceptes, aix¨ª mateix en la rebosteria ¡ªa les imatges es veu tot d¡¯una¡ª, hi ha el gest i la t¨¨cnica, l¡¯arquitectura artesana de la decoraci¨®, els perfils de l¡¯est¨¨tica, l¡¯ofici.

Pessics o cord¨®, ripunt o corona de pasta, encordat en trunyella o creueta s¨®n joc de tend¨¨ncies que esdev¨¦ enginy¨®s. Mostrar a les xarxes socials els menjars i els detalls ¨¦s transpar¨¨ncia. Potser convindria un f¨°rum a IB3 presidit pels mestres de la farina, Moranta de Sa Pobla, Pomaret de Campos amb l¡¯assist¨¨ncia de Calent, Taura, Toneta, Miceli, Caldentey, Pep Bri, Macarena, Genestra, Marc, obradors i inventors. All¨° que sura ¨¦s la qualitat i l¡¯ess¨¨ncia dels menjars; all¨° que queda b¨¦ flota en la min¨²cia pict¨°rica i d¡¯orfebreria.

Ara tamb¨¦ es menja pels ulls, moguts per la curiositat de les imatges culin¨¤ries, la bona pinta superficial. Mirar ¡ªi olorar si ¨¦s possible, en viu i no en imatges¡ª deu ser la manera m¨¦s austera i sana d¡¯alimentar-se.

Una mala fi de fotos de plats cuinats i d¡¯aliments brollen sense aturador a les xarxes. Domina la pulsi¨® biogr¨¤fica p¨²blica de molta gent. Les p¨¤gines i marques Twitter, Instagram, Facebook, posem per cas, cada minut documenten milions i milions d¡¯estampes gastron¨°miques. En un segons pugen a Internet m¨¦s fotos i v¨ªdeos dels que una persona podria mirar i ubicar en tota la seva vida.

S¨®n les in¨¨rcies d¡¯una moda que imanta i captiva com un pop per la gran capacitat d¡¯adaptaci¨®, moviment, simulaci¨®, camuflatge i exhibici¨®. Els individus ¡ªla societat¡ª, es nodreixen i avancen, cadasc¨² per ell encara que en connexi¨®, amb un sense fi d'imatges fixes, fugaces, ordenades en v¨ªdeos, fotos, una realitat fragmentada pel gest del mudar, girar i fer passar la pantalla. ?s el clic permanent, veure i poc viure coses i enfilar les hores i els dies.

Qui mira maneja-viatja des dels aparells dom¨¨stics, port¨¤tils, i usa els seus ulls tecnol¨°gics de butxaca i m¨¤ ¡ªm¨°bils, tauletes¡ª mant¨¦ ben apuntada la seva llibreta virtual, sense paper ni tinta. Espipella, culeja, fa una biblioteca desordenada de la seva perip¨¨cia i inquietuds existencials o passatemps d¡¯oci.

?s el temps d¡¯acumular i no documentar, mostrar per¨° no observar, retratar i no mirar, fer un cop d¡¯ull i no contemplar, arxivar-exhibir, acumular i votar detalls, escenes i gent. No parlem de l¡¯autorefer¨¨ncia del selfie, del joc del jo som aix¨ª, jo vaig esser all¨¤, de la postal global del viatger narcisista o no.

Per temporades prevalen al mostrador global els plats tradicionals d¡¯¨¨poca, els invents privats o les imitacions oportunament tot just fetes. La rebosteria tradicional en proc¨¦s o cuita, dona molt de joc. ?s un retaule instintiu d¡¯imatges digitals, penjar, exhibir, com una cr¨°nica permanent. Aquest eix p¨²blic ¨¦s el que es deriva de la revolta digital de ja fa unes d¨¨cades. La in¨¨rcia i el contagi, l¡¯efecte dual, fan la resta.