Una oportunitat per definir el nou model sanitari

Un pa¨ªs que es vol sobir¨¤ no pot obviar una q¨¹esti¨® fonamental per protegir els drets b¨¤sics de la seva ciutadania: com gestionar l¡¯assist¨¨ncia sanit¨¤ria pagada amb els diners de tothom. La nostra aposta ¨¦s clara: defensar la gesti¨® p¨²blica. Ara b¨¦, avui en dia el sector concertat presta una part no menor d¡¯aquests serveis. Nom¨¦s a Barcelona, l¡¯any 2015, el 21% del total: 180 milions d¡¯euros es gestionen per entitats privades sense afany de lucre, i 220, per entitats amb afany de lucre. Amb menor capacitat de control p¨²blic, i amb la possibilitat de beneficis empresarials a costa de les condicions laborals, de la qualitat assistencial, i dels diners que paguem per tenir una bona sanitat p¨²blica.

En les properes setmanes, el Parlament de Catalunya tramitar¨¤ la llei de f¨®rmules de gesti¨® sanit¨¤ria a c¨¤rrec de fons p¨²blics. L¡¯avantprojecte que ha presentat el Govern parteix de bons prop¨°sits: poder concertar amb entitats de l¡¯economia social o sense afany de lucre, sense que hagin de competir amb l¡¯empresa mercantil. ?s per¨°, ara per ara, una oportunitat perduda per for?ar canvis reals en el sector i definir alguns m¨ªnims per concertar amb el sistema p¨²blic: qualitat assistencial i del treball, transpar¨¨ncia i reinvertir els beneficis en una millora del servei, entre altres.

En abs¨¨ncia de lleis que ho delimitin (donat que el Govern no ha respost al mandat del Parlament de 2013 d¡¯elaborar una llei al respecte), la norma proposada esmenta alguns principis per¨° no fixa criteris clars i contrastables de qu¨¨ es considera economia social. I no reserva els concerts a aquestes entitats, sin¨® que li afegeix les entitats sense afany de lucre de qualsevol tipus, a les que per la sola f¨®rmula jur¨ªdica es deixa d¡¯exigir la comprovaci¨® dels altres principis. Avala a m¨¦s com a economia social les Entitats de Base Associativa (EBA), societats limitades de professionals que gestionen l¡¯assist¨¨ncia prim¨¤ria p¨²blica d¡¯un territori, en les que es poden acumular fins a un 25% de quotes en un sol individu i fins a un 49% en persones jur¨ªdiques.

La nova llei hauria de representar un canvi cap a un model no lucratiu, amb participaci¨® democr¨¤tica de tots els treballadors, i on s¡¯exigeixen la mateixa transpar¨¨ncia i pr¨¤ctiques socials, laborals i ambientals que apliquen al sector p¨²blic. Aquesta exig¨¨ncia justificaria poder utilitzar priorit¨¤riament aquest sector all¨¤ on la gesti¨® p¨²blica no arriba. Es tractaria en definitiva, de transformar aquest projecte de llei perqu¨¨, enlloc de continuar l¡¯status quo actual, promogui un nou model sanitari i de provisi¨® p¨²blica des del sector p¨²blic i social.

La batalla es lliurar¨¤ ara al Parlament de Catalunya. En les properes setmanes esperem trobar-nos amb la societat civil i les forces del canvi per debatre i definir esmenes que donin la volta a aquesta llei. Ens hi va la salut.

Gemma Tarafa ¨¦s la comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona i Gerardo Pisarello ¨¦s el primer tinent d'alcalde i portaveu del Consistori.?