Quaresma, penit¨¨ncia i disbauxa

La Quaresma va tenir aquest any un teloner de luxe. El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, premiat el 2007 per les joventuts protestants per injuriar el sexe a la televisi¨®, va assenyalar amb precisi¨® l'origen del mal dels pa?sos del sud d'Europa: la lux¨²ria i la disbauxa. ¡°Jo no puc gastar-me tot els meus diners en licor i dones i a continuaci¨® demanar ajuda¡±, va dir l'holand¨¨s. Cat¨°lic d'esperit calvinista, socialdem¨°crata d'¨¤nima neoliberal, Dijsselbloem va interpretar en la seva literalitat l'oli La batalla entre Carnestoltes i Quaresma. Es va empassar amb la fe del carboner la par¨°dia, incapa? de compartir la sornegueria erasmista del seu compatriota Brueghel el vell.

Si aquest era l'aperitiu de purificaci¨®, el comiat de la Quaresma va tenir tamb¨¦ una component penitencial. Christine Lagarde, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), proposava fa uns dies en una entrevista a aquest diari una nova reforma laboral per a Espanya. Lagarde ¡ªen un c¨¤rrec pr¨¨viament prestigiat per Rodrigo Rato i Dominique Strauss-Kahn¡ª suggeria acabar amb la dualitat de ¡°treballadors temporals molt exposats¡± enfront de posse?dors de ¡°contractes fixos m¨¦s protegits¡±. Consells que tenen la for?a moral del personatge de qui procedeixen, amb un expedient tan immaculat com valorat per la just¨ªcia francesa, que ha impedit que en el seu historial penal figuri que va ser investigada pel seu rol en l'arbitratge de l'empresari-amic Bernard Tapie, al qual ¡ªsegons alguns testimonis¡ª va afavorir amb 400 milions d'euros p¨²blics. Aix¨ª que Espanya, segons Lagarde, precisa una altra reforma laboral que no redundar¨¤ ¡ªa la vista de l'experi¨¨ncia de la del 2012¡ª a millorar la qualitat de l'ocupaci¨® sin¨® a engrossir les files dels precaris, aquesta massa que intenta sobreviure en un univers salarial que no li permet arribar a final de mes.

Doncs b¨¦, mentre la veu dels predicadors retronava en els p¨²lpits, algunes dades han sortit a acolorir el seu fresc penitencial. Aquest diari va explicar la hist¨°ria de la Luc¨ªa, una doctora de 37 anys que fa dos anys que encadena contractes mes a mes. El Col¡¤legi de Metges de Barcelona, en un informe, relata que gaireb¨¦ la meitat dels facultatius menors de 45 anys tenen contractes temporals, dels quals el 30% s¨®n de menys d'un any. ?s clar que, aplicant la doctrina Lagarde, en el sector sanitari ha d'haver-hi molt ¡°contracte fix protegit¡±.

Res, doncs, de privilegis. S'ha acabat la protecci¨® del pare Estat, que nom¨¦s ha d'actuar en q¨¹estions estructurals serioses. A m¨¦s del rescat bancari ¡ªque a Espanya ja li ha costat el 4,8% del PIB¡ª, tamb¨¦ s'ha de fer front solidari a la motxilla del deute de les autopistes radials majorit¨¤riament de Madrid, que a mitjans de l'any passat sumaven ¡ªsegons estimacions del Govern¡ª m¨¦s de 4.000 milions d'euros.

A cada ciutad¨¤ li correspondria pagar uns 50 euros per aquestes vies en cas que l'Estat decid¨ªs finalment nacionalitzar-les. Vivim en una societat que ja ha perdut la seva capacitat de sorpresa quan alg¨² afirma durant un judici sobre blanqueig i corrupci¨® que les comissions del 4% s¨®n ¡°habituals¡± per aconseguir que algunes empreses aconsegueixin adjudicacions de l'Administraci¨®.

Estem instal¡¤lats en una normalitat que compatibilitza contractes en precari amb tr¨¤fic d'influ¨¨ncies. Viuen en entesa natural l'evasor d'impostos i el que percep un salari inferior al m¨ªnim interprofessional.

?s habitual que sobrecostos i pagaments de comissions amb c¨¤rrec a l'erari p¨²blic envi?n al calab¨®s la plana major de la classe pol¨ªtica, com Ignacio Gonz¨¢lez, expresident de la Comunitat de Madrid. El Canal d'Isabel II, utilitzat en benefici propi. I com a colof¨®, la declaraci¨® com a testimoni de Mariano Rajoy en la trama G¨¹rtel dona idea d'aquest forat negre per als diners p¨²blics en qu¨¨ s'ha convertit el PP.

Tampoc ning¨² s'esquin?a les vestidures quan, en el judici del cas Pretoria, es reprodueix un enregistrament en el qual Llu¨ªs Prenafeta, exconseller de Jordi Pujol, li demana a Artur Mas una trobada amb ¡°un senyor controvertit¡± de Terrassa que vol ¡°facilitar coses¡±. I Prenafeta li suggereix a Mas que assisteixi a l'esmorzar de sempre amb l'home de les finances del partit, Germ¨¤ Gord¨®. M¨¦s clar l'aigua.

Potser Dijsselbloem hauria d'haver precisat m¨¦s en la seva pinzellada sobre aquest sud d'Europa lliurat a la disbauxa. La festa l'han viscut uns quants. El pitjor ¨¦s que el compte el paga sempre l'escot.