Adorno, Scholem i Benjamin

L¡¯aparici¨® dels ordinadors i del correu electr¨°nic significar¨¤, en molts casos, la p¨¨rdua irreparable de molta correspond¨¨ncia entre escriptors; tamb¨¦ entre corresponsals an¨°nims. ?s possible, per¨° no gaire probable, que alguns quants escriptors s¡¯hagin cartejat a fons a trav¨¦s del correu electr¨°nic: llavors la seva correspond¨¨ncia ser¨¤ tan perdurable, o m¨¦s, que l¡¯escrita sobre paper. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s un fet que els medis neotecnol¨°gics, ells mateixos, han portat escriptors fins i tot de gran categoria a escriure coses banals, mancades d¡¯estil, breus i circumstancials. En suma: ser¨¤ dif¨ªcil tornar a tenir en forma de llibre correspond¨¨ncies de la categoria de la que van sostenir Mary McMarthy amb Hannah Arendt, o Paul Val¨¦ry amb Andr¨¦ Gide, per citar solament dos exemples notables.

Com que als anys quaranta, cinquanta i seixanta els ordinadors encara no existien i la gent s¡¯escrivia a m¨¤, s¡¯han salvat d¡¯aquells anys i de tots els anteriors fabuloses correspond¨¨ncies de gran valor i amb una documentaci¨® de molta import¨¤ncia. Aquest ¨¦s el cas, tamb¨¦ verbi gratia, de la correspond¨¨ncia que ens ocupa avui, important¨ªssima: Theodor W. Adorno i Gershom Scholem, Correspondencia 1939-1969, traducci¨® (a la llengua argentina, i de vegades amb grans extravag¨¤ncies gramaticals que no deuen ser argentines, sin¨® b¨¤rbares) de Martina Fern¨¢ndez i Mar¨ªa Graciela (Buenos Aires, Eterna Cadencia, 2017). El llibre est¨¤ basat en l¡¯edici¨® alemanya d¡¯Asaf Angermann, aspecte notabil¨ªssim del llibre, perqu¨¨ si les cartes s¨®n bones, les notes encara ho s¨®n m¨¦s: constitueixen una mena de mapa intel¡¤lectual de les relacions entre la cultura alemanya i la cultura jueva dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial ¡ªno s¡¯hi parla de l¡¯holocaust, que no ¨¦s citat gaireb¨¦ mai¡ª, personificades en Theodor Adorno i Gershom Scholem, l¡¯un exiliat als Estats Units, l¡¯altre, tamb¨¦ alemany d¡¯origen, instal¡¤lat a Palestina, despr¨¦s Israel, des de 1923.

Adorno i Scholem no haurien estat mai gaire amics, o gens, si no hagu¨¦s planat entre ells la figura de Walter Benjamin, amic com¨², i pel fet que tots dos autors es van mobilitzar, despr¨¦s de la mort de l¡¯¨²ltim, l¡¯any 1940, per assegurar una bona edici¨® de les obres de Benjamin, i, en especial, de la seva correspond¨¨ncia, que va apar¨¨ixer a l¡¯editorial Suhrkamp l¡¯any 1978. Adorno (1903-1969) va ser un dels fundadors de la teoria cr¨ªtica de l¡¯Escola de Frankfurt, teoria que Scholem, tal com confessa en aquesta Correspondencia, no entenia gaire gens; Scholem (1897-1982) era un fil¨°leg i historiador de la m¨ªstica jueva que a Adorno, encara que tamb¨¦ era jueu de naixement, no li interessava en absolut, o quasi. Com hem dit, va ser el fet que tots dos haguessin estat amics ¨ªntims de Walter Benjamin ¡ªm¨¦s Scholem, parlant en plata, que Adorno, al qual li va costar una colla d¡¯anys entendre, no acceptar, les teories redemptores, marxistomessi¨¤niques de Benjamin¡ª all¨° que va permetre que, amb totes les dificultats pr¨°pies dels serveis de correus de l¡¯¨¨poca, l¡¯un i l¡¯altre mantinguessin un epistolari extraordinari en qu¨¨ no solament es comenten els avatars de les primeres edicions a l¡¯engr¨°s de l¡¯obra de Benjamin ¡ªfor?a tardanes, en realitat, com va passar a Fran?a i encara m¨¦s al m¨®n de parla anglesa¡ª, sin¨® el lloc que van ocupar, en la forja de la seva singular filosofia, tota la s¨¨rie de pensadors de primer ordre que van poblar la vida intel¡¤lectual i acad¨¨mica d¡¯Alemanya al llarg de la seva vida, i abans.

Com sol passar en aquesta mena de correspond¨¨ncia creuada, Scholem i Adorno no tenen p¨¨ls a la llengua a l¡¯hora de criticar aquells que Benjamin mateix hauria blasmat, o aquells que els dos corresponsals no suportaven: diuen pestes de Luk¨¢cs ¡ªdel qual Adorno, en un altre context i en refer¨¨ncia a un llibre d¡¯aquell, va escriure que L¡¯assalt a la ra¨® era, sobretot, un assalt a la ra¨® de Luk¨¢cs mateix¡ª; no simpatitzen amb Jung ni amb el seu criptodeixeble Ernst Bloch ¡ªdel qual diuen que va pouar tota la seva filosofia en l¡¯obra de Jung¡ª; ni tampoc amb Martin Buber, del qual Adorno, que tenia una llengua serpentina, diu que era un Religionstiroler, un ¡°tirol¨¨s de la religi¨®¡±. (Tamb¨¦ va dir de Heidegger que era un fil¨°sof en Lederhosen, els pantalons de vellut de la vestimenta folkl¨°rica de Baviera.)

S¡¯hauria agra?t un ¨ªndex de noms al final del llibre, per¨° al capdavall pot confegir-se¡¯l el lector, per si un dia torna a aquesta magn¨ªfica correspond¨¨ncia. Tant se val: tot el que es faci actualment per restaurar la gran filosofia europea del segle XX, molt enraonada, ser¨¤ benvingut en temps de patriotismes, distracci¨®, populismes i est¨¨ril i buida xerrameca.?