El lector de Salgari

A ra que les roses de Sant Jordi ja es deuen comen?ar a marcir, potser cal assenyalar que el Dia del Llibre, una efem¨¨ride que no ¨¦s patrimoni exclusiu de Catalunya, est¨¤ concebut com una jornada que aspira a recordar que els llibres s¡¯escriuen per ser llegits: ¡°Los libros de la biblioteca no tienen letras. Cuando los abro surgen¡±, va escriure Borges.

S¡¯ha de suposar que als lectors que han comprat Nosaltres dos o Rosa de cendra, per exemple, no els importa gaire la qualitat de l¡¯escriptura de Xavier Bosch o Pilar Rahola, per¨° ¨¦s l¨ªcit creure que a l¡¯hora d¡¯endur-se aquestes novel¡¤les els animava la convicci¨® que durant la lectura se sentirien arravatats per un atractiu irresistible, i que a les p¨¤gines que anirien passant hi localitzarien una capacitat infinita d¡¯edificar somnis, que tant Xavier Bosch com Pilar Rahola els fascinarien i els proporcionarien frases que podrien convertir-se en un record perfecte. O que durant el pacte de la lectura es produiria la m¨¤gica promesa de la reinvenci¨® i s¡¯accediria a un lloc on es materialitzaria la promesa de comen?ar una nova vida i no tornar-ne mai m¨¦s perqu¨¨, en el fons, llegir de deb¨° ¨¦s un risc.

Al cap i a la fi, qualsevol lector, ja sigui el que posseeixi una bona educaci¨® liter¨¤ria com el que ignora que aix¨° pugui existir, voldria que l¡¯actitud i la capacitat de tot escriptor es correspongu¨¦s amb el que declama el fantasma del pare de Hamlet al comen?ament de l¡¯obra de Shakespeare, que pogu¨¦s narrar una hist¨°ria on la paraula m¨¦s lleugera li devast¨¦s l¡¯¨¤nima, li gel¨¦s la sang i aconsegu¨ªs que els ulls saltessin de les ¨°rbites com estrelles, que els r¨ªnxols es nuessin i es desnuessin i que els cabells se li ericessin amb tanta commoci¨®.

Tamb¨¦ ¨¦s veritat que el lector experimenta aquestes patologies quan l¡¯escriptor no compleix amb les condicions del pacte i es deixa aclaparar moment¨¤niament per la sensaci¨® que es viu el final de la literatura o una radical transformaci¨® de l¡¯art de llegir: no tothom fa com Cynthia Ozick, que es barallava amb cada frase, s¨ªl¡¤laba a s¨ªl¡¤laba, per arribar a la conclusi¨® que escriure era un acte de valor.

El Dia del Llibre serveix perqu¨¨ tothom s¡¯inventi uns elogis raonats o entusiastes de la lectura, per¨° no n¡¯hi ha cap que assoleixi la contund¨¨ncia d¡¯un anunci per paraules que va apar¨¨ixer tres vegades el desembre de 1938 a La Vanguardia: mentre Barcelona queia, entremig d¡¯altres anuncis que delaten molta mis¨¨ria, incertesa i por, inesperadament, hi ha alg¨² que vol comprar ¡°todas las novelas de Salgari¡±. Tota la desesperan?a del m¨®n devia abatre¡¯s sobre seu, per¨° el lector de Salgari xifrava el seu consol en l¡¯aventura d¡¯acompanyar Sandokan a trav¨¦s de Mal¨¤isia, com si la realitat de la literatura li pogu¨¦s salvar la vida.