Miquel Barcel¨® instal¡¤la a Salamanca la seva Arca de No¨¨

Tot va comen?ar amb els dracs de l'Edat Mitjana ¡ª800 anys ja d'Universitat¡ª i ha desembocat en les criatures retor?ades de Miquel Barcel¨®. Els toros amena?adors, els peixos desmanegats, els objectes sense nom i aquestes naturaleses mortes de fruita escalabrada i colors virolats aterren als llen?os bombats i a les cer¨¤miques de l'artista de Felanitx (Mallorca). Per¨° aquesta vegada ho fan en patis de pedra i obacs, renaixentistes, freds, forts, definitius.

Desembarca Barcel¨® a Salamanca amb una exposici¨® m¨²ltiple de 80 obres que es desplega per cinc enclavaments de la ciutat. ?s la seva primera gran mostra espanyola des del 2010, a CaixaForum Madrid. El rector de Salamanca, Daniel Hern¨¢ndez Ruip¨¦rez, l'ha fitxat com a estrella per commemorar el vuit¨¨ centenari de la Universitas Studii Salmanticensis.

¡°Va ser una bona estrat¨¨gia, perqu¨¨ el rector em va visitar al meu estudi de Par¨ªs i primer em va demanar que fes el logotip del vuit¨¨ centenari [un logotip que transforma en lletres els dracs medievals]¡­ per¨° al final em va acabar demanant una exposici¨®, i mira¡±, explica l'artista. I tampoc va quedar aqu¨ª la cosa. Quan l'1 d'octubre es tanquin les portes d'aquest recorregut per la geografia creativa de Barcel¨®, la Universitat de Salamanca nomenar¨¤ l'artista doctor honoris causa.

L'estrat¨¨gia conjunta del rector i de l'alcalde de Salamanca, el popular Alfonso Fern¨¢ndez Ma?ueco, era dotar la molt tradicional, molt acad¨¨mica i molt eterna ciutat castellana d'un sobtat toc de modernitat. En altres paraules: evitar celebrar l'antiguitat amb m¨¦s dosi d'antiguitat. ¡°Es tractava d'aportar modernitat a aquests espais monumentals i de convertir Salamanca en epicentre mundial de l'art contemporani¡±, assegura l'alcalde.

De Rodin als llumins

Perqu¨¨ ens en fem una idea: quan Salamanca va ser Capital Europea de la Cultura el 2002, l'artista que va ocupar la ciutat va ser Rodin, i l'obra que va envair el Pati d'Escoles de la Universitat va ser el grup escult¨°ric Els burgesos de Calais. Des d'avui brollen d'aquest pati els 13 bronzes retor?ats d'una tona que componen l'obra 14 allumettes, un inquietant bosc de llumins que Miquel Barcel¨® no havia exposat fins ara en el seu conjunt i que defineix aix¨ª: ¡°?s com un bosc retor?at, gaireb¨¦ com un Mont de les Oliveres¡­ ¨¦s alguna cosa amb vida, ¨¦s com si agafessis els amics que has tingut des dels anys setanta fins ara i els fessis una esp¨¨cie de s¨ªntesi, d'on venien, quant han viscut, una esp¨¨cie de gr¨¤fic de les seves vides¡­¡±. A la sala del costat, el visitant pot contemplar les aquarel¡¤les originals de La divina com¨¨dia, la fant¨¤stica obra en tres toms que Barcel¨® va il¡¤lustrar el 2003 per enc¨¤rrec de Galaxia Gutenberg.

La meitat de les obres presents a Salamanca gr¨¤cies al patrocini de Mapfre no havien estat mostrades mai al p¨²blic. Com la monumental pintura L'Arca de No¨¨, que dona t¨ªtol al conjunt expositiu, un llen? de 4 per 6 metres pintat el 2014 i que havia rom¨¤s fins ara a l'estudi de Barcel¨® del parisenc barri de Le Marais. L'Arca i una vintena de les seves caracter¨ªstiques cer¨¤miques abonyegades descansen a la Capella del Col¡¤legi Arzobispo Fonseca. Al costat, a la sala d'exposicions de l'Hostatgeria Fonseca, el comissari de l'exposici¨®, el poeta i cr¨ªtic d'art Enrique Juncosa, ha instal¡¤lat algunes de les que el mateix artista denomina pintures parietals: caps de toros, de cavalls i de cabres que semblen voler escapar del llen? i que remeten sens dubte a l'art rupestre de Chauvet, la cova paleol¨ªtica del sud-est de Fran?a que ¨¦s el veritable santuari personal de Barcel¨®.

Al pati del Palau Anaya (Facultat de Filologia) sorgeix la superposici¨® de quatre tests gegants, un d'ells en estat fl¨¤ccid. Es tracta de Le grand ¨¦couteur, una escultura en poliuret¨¤ que b¨¦ podria interpretar-se com una al¡¤legoria de la impot¨¨ncia sexual, que s'eleva gaireb¨¦ fins als sis metres i que va caldre dipositar amb enormes grues. Per cert, no tot seran celebracions davant l'aterratge de Barcel¨® a la ciutat: alguns dels futurs fil¨°legs, ahir en el seu moment de festa, estaven inquiets. ¡°Home, ¨¦s que avui ¨¦s la festa de la facultat i mira quina baluerna ens han col¡¤locat aqu¨ª. No cabrem al pati per a la festa d'aquesta nit¡±.

Mentre, enmig de la pla?a Mayor, una versi¨® m¨¦s blanca de l'elefant de Barcel¨® fent equilibris amb la seva trompa (Gran elefant dret) i traient fum cada vegada que sonaven les campanades de les hores a l'Ajuntament feia les del¨ªcies dels professionals del selfie.