Nau Bostik, un CCCB a la Sagrera

Es preveu que el 2050 el 70% de la poblaci¨® viur¨¤ en ciutats. A Espanya aquest percentatge arriba al 80%. Una dada confirma aquesta tend¨¨ncia: nom¨¦s a la Xina 200 urbs tindran m¨¦s d¡¯un mili¨® de persones en 10 anys. Aix¨° consolida una realitat global que afectar¨¤ de forma directa els ciutadans de Barcelona. I es produeix una tensi¨® cont¨ªnua entre poders de vegades antag¨°nics. D¡¯una banda, el sistema capitalista financer que opera de forma cont¨ªnua sobre l¡¯espai urb¨¤ mercantilitzant tot el que genera plusv¨¤lua i, per una altra, la capacitat pol¨ªtica, sigui des de les institucions o des dels moviments socials, i d¡¯altres lobbys en una pugna d¡¯interessos que s¡¯estableix en qualsevol comunitat urbana.

Barcelona, ciutat dels prodigis, ¨¦s una ciutat petita entre les grans ciutats europees i una gran ciutat entre les petites urbs mediterr¨¤nies. Fins avui. Una ciutat m¨¦s, de les quals sobrepassen el mili¨® d¡¯habitants, on certs debats no conclosos apareixen de forma c¨ªclica entre acad¨¨mics, urbanistes i activistes ve?nals. Gentrificaci¨® que s¡¯expandeix a altres barris, gesti¨® del turisme, terciaritzaci¨® del model productiu, onades migrat¨°ries davant el que hem denominat el dret a la ciutat; ¨¦s a dir, el dret col¡¤lectiu de la ciutadania a intervenir en la configuraci¨® del model i de la vida de la ciutat.

El barri de la Sagrera, per exemple, est¨¤ en un punt d¡¯inflexi¨®. La seva planificaci¨® est¨¤ en espera que les inversions facin arribar el tren d¡¯alta velocitat. Mentrestant, un grup de ve?ns i ve?nes han recuperat l¡¯¨²ltima f¨¤brica dempeus. Una de les moltes que formaven la Sagrera, un barri de classe treballadora. La majoria han estat demolides i altres reciclades. La Nau Bostik es conserva amb una estructura fabril intacta per voluntat expressa dels seus nous inquilins. Abandonada els ¨²ltims 10 anys, retorna a la vida per absorbir una oferta cultural i pol¨ªtica i ¨¦s un dels espais m¨¦s interessants i avantguardistes de la ciutat.

Ara, en el punt mort de la manca de finan?ament, s¡¯obre una treva als ciutadans de la Sagrera i s¡¯obre una doble oportunitat: recuperar el patrimoni industrial a trav¨¦s de la conservaci¨® de l¡¯estructura i part del mobiliari de l¡¯antiga f¨¤brica de cola La Bostik i aixecar un nou equipament de ciutat. Que sigui assumit per l¡¯Administraci¨® com el CCCB de la perif¨¨ria. Un equipament cultural, lluny de l¡¯engranatge de la ciutat-aparador, de la Zaral¨¤ndia en qu¨¨ s¡¯ha convertit el centre hist¨°ric. L¡¯Ajuntament dels comuns hauria d¡¯acompanyar amb la configuraci¨® d¡¯un barri on els actors en pugna siguin regulats a trav¨¦s de l¡¯acci¨® pol¨ªtica. Aix¨° si ¨¦s que aquest Ajuntament vol seguir enarborant la bandera del dret a la ciutat i les tesis del seu admirat David Harvey.

Volem, per tant, fer una aposta per la Barcelona del segle XXI i impulsar l¡¯exercici del dret de la ciutadania. Volem poder dir tamb¨¦ ¡°que la ciutat ¨¦s nostra, de qui l¡¯habita i li dona sentit¡±. L¡¯obra m¨¦s complexa i contradict¨°ria de la humanitat ¨¦s un producte social i nosaltres exercim el dret a intervenir en el seu disseny m¨¦s enll¨¤ de les l¨°giques del mercat liberal. Fem possible un equipament de ciutat a l¡¯extraradi. Fem cultura popular des de la base. Fem un CCCB a la Sagrera.

Jorge S¨¢nchez ¨¦s gestor cultural.