Mor l¡¯alpinista Ueli Steck despr¨¦s de patir un accident a l¡¯Everest

Ueli Steck va pensar que moriria al camp 2 de l¡¯Everest, linxat per un grup de xerpes despr¨¦s d¡¯un enfrontament amb ells (els xerpes instal¡¤laven cordes fixes per als turistes i els va molestar que Steck i la seva expedici¨® passessin davant d¡¯ells). Va ser a finals d¡¯abril del 2013, i tant el su¨ªs com els seus companys d¡¯expedici¨® Simone Moro i Jonathan Griffith van ser acorralats, copejats, trepitjats i amena?ats de mort. Nom¨¦s la mediaci¨® d¡¯un petit grup d¡¯alpinistes occidentals va evitar el destarotament m¨¦s gran de la hist¨°ria de l¡¯Everest. Ir¨°nicament, Ueli Steck (40 anys, casat), la gran llegenda de l¡¯alpinisme actual, ha mort aquest mat¨ª de resultes d¡¯una caiguda (encara sense explicar) als voltants del mateix camp 2 de l¡¯Everest, segons assenyalen les primeres not¨ªcies, o als vessants del Nuptse oest, segons altres informacions.

L¡¯inconcebible episodi del 2013 va arru?nar moment¨¤niament la il¡¤lusi¨® de Steck, que va demanar un temps de reflexi¨® i solitud: ¡°No vull obviar fins a quin punt aquests fets m¡¯han tocat i afectat emocionalment, i reconec que encara en pateixo les conseq¨¹¨¨ncies, especialment en les llargues nits. Per tant, us demano a tots comprensi¨®: per a mi ha arribat el moment de prendre¡¯m un temps de desconnexi¨®. Les meves bateries estan baixes de c¨¤rrega. Ara necessito un temps de tranquil¡¤litat, ordenar les meves prioritats, recarregar les meves energies i aconseguir una millor visi¨® del futur¡±.

El su¨ªs va tancar el seu par¨¨ntesi de solitud amb una reaparici¨® en gran a la cara sud de l¡¯Annapurna (8.091 metres), a la tardor d¡¯aquell mateix any, signant una ascensi¨® en solitari tan extraordin¨¤ria com inesperada: va escalar el terrible vessant sud de la muntanya i va tornar al camp base en poc m¨¦s de 28 hores. La seva gesta va ser una cosa aix¨ª com la invenci¨® de la bombeta en un m¨®n d¡¯espelmes. El futur era aqu¨ª, i nom¨¦s calia que alg¨² assenyal¨¦s el cam¨ª correcte, un cam¨ª que Steck ja no desitjava tornar a transitar: el nivell de comprom¨ªs i exposici¨® va resultar tan intens que el su¨ªs va recon¨¨ixer que era un tipus d¡¯aposta que nom¨¦s es guanya una vegada a la vida. No va ser l¡¯¨²nica lli?¨® de Steck a l¡¯Annapurna i, per a molts, el su¨ªs va oferir la millor versi¨® de la seva persona el 2008, quan es va embarcar en una ascensi¨® a l¡¯aresta est de la muntanya que va salvar la vida del roman¨¨s Horia Colibasanu, que es negava a abandonar un I?aki Otxoa de Olza moribund. Aquest dia, Steck va salvar Horia i va evitar que I?aki mor¨ªs en solitud. No va voler recollir la medalla al m¨¨rit esportiu del Govern de Navarra.

Ueli Steck era un far, un exemple d¡¯alpinisme aut¨¨ntic, d¡¯escasses paraules i grans empreses. No necessitava vendre fum per justificar els seus viatges, sin¨® que aquests deien tant de la seva v¨¤lua que fins i tot costava interpretar el valor del fet realitzat. Feia cre?ble l¡¯incre?ble. I ¨¦s que el su¨ªs havia aconseguit presentar-nos un futur amb el qual ning¨² especulava. Si l¡¯anomenaven la m¨¤quina su?ssa era, senzillament, perqu¨¨ havia ent¨¨s que en els temps que corren, l¡¯alpinisme no nom¨¦s ¨¦s una forma de vida sin¨® una disciplina que, per cr¨¦ixer, necessitava una revoluci¨®: la seva planificaci¨® cient¨ªfica de les seves ascensions, el seu domini t¨¨cnic, els seus dots d¡¯escalador en roca, gel i mixt, la seva capacitat aer¨°bica entrenada de forma espartana i la seva fortalesa mental l¡¯havien condu?t fins a un lloc on no existeixen les casualitats. Si Steck havia aconseguit escalar les grans cares nord dels Alps (Eiger, Jorasses i Cerv¨ª) invertint poc m¨¦s de dues hores de mitjana en cadascuna d¡¯elles, si va ser capa? de desafiar en temps r¨¨cord la sud de l¡¯Annapurna, si va escalar els 82 quatremils dels Alps en 62 dies o si es creia capa? de completar per vegada primera la travessia Everest-Lhotse (el seu repte, abans de morir) va ser perqu¨¨ va entendre que l¡¯alpinisme necessitava una revoluci¨®, un gir cap a la modernitat. Per afrontar la travessia Everest-Lhotse, Steck podia haver escollit mitja dotzena d¡¯alpinistes occidentals, per¨° va escollir en canvi la companyia de Tenji Sherpa, resolent amb summa eleg¨¤ncia l¡¯episodi que tant el va afectar el 2013.

La temporada passada, Steck i l¡¯alpinista alemany David Goettler van plantar les seves tendes als peus de la cara sud del Shisha Pangma (8.013 m). Buscaven el plaer d¡¯una ascensi¨® en estil ultralleuger. En tot just set dies van arribar als 8.000 metres d¡¯altura, escalant dues vies diferents. ¡°Em vaig entrenar com un poss¨¦s per poder seguir Ueli¡±, explicava Goettler a EL PA?S fa tres setmanes, ¡°per¨° el que m¨¦s temia no era la seva fortalesa f¨ªsica, sin¨® que hagu¨¦ssim d¡¯assumir riscos exagerats. Per a la meva sorpresa, vaig descobrir en Steck una persona summament previnguda. Quan vam renunciar la segona vegada al cim, aquest estava a 200 metres de dist¨¤ncia, per¨° amb una mirada en vam tenir prou per fer mitja volta: sab¨ªem que no baixar¨ªem de forma segura si segu¨ªem endavant¡±. La conversa amb Goettler va derivar de seguida cap a all¨° que m¨¦s l¡¯unia a Steck: el plaer eteri de rec¨®rrer paisatges salvatges de muntanya a gran velocitat, tractant de conservar el delicat equilibri entre la perfecci¨® t¨¨cnica, la fortalesa f¨ªsica i l¡¯absurd paper del dest¨ª.