La batalla de l¡¯aigua

Terrassa ser¨¤ l¡¯epicentre de la batalla de l¡¯aigua, el moviment remunicipalitzador que, ineluctable com una marea, va arribant a tot arreu. Terrassa t¨¦ un punt de laboratori. No ¨¦s una ciutat estrictament metropolitana i t¨¦ la mida justa per establir un precedent. I t¨¦ hist¨°ria, un element important en aquest debat. En efecte, el 1842 es va crear una empresa ¡ªdiuen que la m¨¦s antiga que consta viva en el registre¡ª per assegurar la provisi¨® d¡¯aigua a l¡¯emergent ind¨²stria t¨¨xtil. De fet, la creixent necessitat d¡¯higiene domicili¨¤ria i la voracitat de la ind¨²stria van despertar aquest tipus d¡¯empreses a la segona meitat del segle XIX. A tot arreu. Moltes d¡¯aquestes empreses r¨¤pidament van esdevenir multinacionals, perqu¨¨ les inversions eren massa grans per la capacitat local. Empreses belgues o franceses o su?sses es van fer amb la gesti¨® de l¡¯aigua a trav¨¦s de la marca local, tamb¨¦ a Barcelona, on el proc¨¦s, que es va multiplicar amb la construcci¨® de l¡¯Eixample, va ser similar.

Sigui Mina de Terrassa o la Sociedad General de Aguas de Barcelona, aquestes empreses van haver de fer una inversi¨® ingent. La distribuci¨® de l¡¯aigua no era f¨¤cil. Barcelona i els seus voltants estan plens d¡¯aq¨¹eductes ¡ªdes del rom¨¤¡ª o ¡°cases de l¡¯aigua¡±, on motors i grans rodes fascinants activaven la circulaci¨® del l¨ªquid. Un l¨ªquid que no venia dels depauperats pous de la capital sin¨® dels rius que l¡¯envolten, primer el Bes¨°s des de Montcada, despr¨¦s el Llobregat i m¨¦s tard el Ter, fins avui. Aix¨ª, les empreses responsables de la gesti¨® van anar generant un patrimoni espectacular, en part esdevingut museu i en part encara operatiu. Aquest ¨¦s un plat de la balan?a; l¡¯altre, pura l¨°gica, ¨¦s que una empresa privada cerca el benefici i no deixa de ser una anomalia ¨¨tica fer negoci amb un dret fonamental com ¨¦s rebre aigua a casa. ?s clar que millor no mirar cap a la p¨²blica empresa del Canal de Isabel II, a Madrid.

El cas ¨¦s que l¡¯onada de remunicipalitzaci¨® ¡ªun terme ambigu perqu¨¨ el servei no ha estat mai municipal¡ª ha anat avan?ant, de la m¨¤ de plataformes com ara l¡¯Aigua ¨¦s Vida, present a la gesti¨® de molts ajuntaments, o propera. Per¨° tamb¨¦ ciutats com Par¨ªs o Berl¨ªn han fet el pas, amb el resultat d¡¯una certa rebaixa en el rebut dom¨¨stic. Era l¨°gic que Barcelona comenc¨¦s a moure carpetes per sumar-s¡¯hi, de moment de manera ret¨°rica. Tamb¨¦ ¨¦s cert que, si es mira de prop la gesti¨® del cicle de l¡¯aigua, des de la captaci¨® fins a la distribuci¨®, en mans de dues empreses diferents, hi ha tants concursos fallits i privatitzacions aberrants que ¨¦s per esborrar la pissarra i comen?ar de nou. Total, que aix¨ª com l¡¯Ajuntament de Terrassa ha de batallar amb Mina, ja extingida la concessi¨®, Barcelona ho far¨¤ amb rivals poderosos. En aquest moment, mal privatitzada Aig¨¹es del Ter-Llobregat, la segona fase de la gesti¨® la t¨¦ una empresa mixta, en la que l¡¯?rea Metropolitana t¨¦ el 15% del capital.

No ¨¦s pas banal que la distribuci¨® de l¡¯aigua sigui metropolitana. Vol dir que les decisions del ple de Barcelona afectaran 22 municipis m¨¦s, m¨¦s petits, que tenen molt poques ganes de canviar el servei, que els resulta efica?. Per¨° Barcelona tendeix sempre a una actitud de madrastra que decideix per tothom, sense m¨¦s. El cas ¨¦s que Barcelona no en t¨¦ compet¨¨ncies, no ¨¦s seu l¡¯¨¤mbit de decisi¨®. I despr¨¦s hi ha tres problemes: absorbir els treballadors de l¡¯empresa, aliens a qualsevol municipi, sabent que incorporar personal a una n¨°mina municipal ¨¦s una c¨¤rrega per al pressupost, a m¨¦s a m¨¦s d¡¯estar vetat per la llei espanyola. Dos, quedar-se les infraestructures generades, que no s¨®n poca cosa (Mina reclama 60 milions de compensaci¨®) ni es poden donar per amortitzades; i tres, encarar les inversions, que tampoc s¨®n menors.

Al marge del valor ¨¨tic del servei p¨²blic, no sempre aquesta soluci¨® ¨¦s la m¨¦s eficient o la m¨¦s oportuna. ?s obvi que aquest tema est¨¤ impulsat per una enorme c¨¤rrega pol¨ªtica i que ser¨¤ un altre dels assumptes simb¨°lics que es plantejaran aquests mesos. Per¨° no ser¨¤ r¨¤pid, ni ser¨¤ f¨¤cil ¡ªl¡¯?rea Metropolitana no est¨¤ exactament per la feina¡ª, ni segurament ser¨¤ en aquest mandat. A vegades les batalles es plantegen pel valor de les paraules i no per la soluci¨® de problemes concrets.