Llach, l¡¯elefant i el missatger

A mesura que s¡¯acosta l¡¯hora de la veritat, la corda es va tibant. En aquesta dial¨¨ctica cal inscriure l¡¯episodi que ha protagonitzat el cantautor Llu¨ªs Llach l¡¯¨²ltima setmana i l¡¯encreuament d¡¯improperis que han inundat les xarxes socials, uns atacant la icona de l¡¯independentisme pel que ha dit, i altres atacant el missatger per reproduir el que la icona ha dit. Aquest ¨¦s un pa¨ªs estrany, en el qual la pol¨ªtica viu en un estat permanent d¡¯ansietat anticipat¨°ria i se succeeixen les m¨¦s aferrissades pol¨¨miques no pel que passa sin¨® pel que passar¨¤, quan ning¨² ¨¦s capa? de predir qu¨¨ passar¨¤.

El proc¨¦s ha viscut durant molt temps de la faroneria. De pensar i fer pensar que pot aconseguir el que es proposa ¨Cni m¨¦s ni menys que l¡¯amputaci¨® del 20% del PIB d¡¯Espanya¨C sense traumes, en una esp¨¨cie de revoluci¨® dels somriures que nom¨¦s exigir¨¤ amables adhesions. Aquest discurs s¡¯est¨¤ esgotant. L¡¯altra part comen?a a mostrar com t¨¦ les urpes d¡¯afilades. A m¨¦s de la ignominiosa guerra bruta orquestrada des dels despatxos del Ministeri de l¡¯Interior, els poders de l¡¯Estat no deixen de llan?ar senyals que no ho posaran f¨¤cil. A mesura que la fugida cap endavant es queda sense horitz¨®, tot es torna m¨¦s aspre.

Llach ¨¦s un dels onze diputats independents de la llista de JxS i la seva missi¨® no ¨¦s tant exercir de parlamentari com d¡¯icona del proc¨¦s. Encara que ha participat en sis comissions i ha presidit fins i tot la d¡¯Estudis sobre el Proc¨¦s Auton¨°mic despr¨¦s de la mort de Muriel Casals, la seva funci¨® ¨¦s, abans de res, exercir com el rostre amable i carism¨¤tic del proc¨¦s. S¨ªmbol indiscutible de la lluita per la democr¨¤cia, referent moral i intel¡¤lectual del catalanisme, la seva principal missi¨® ¨¦s donar confian?a. Que Llach digui que ?taca ¨¦s a tocar pot ser m¨¦s efectiu que molts manifests. La seva convicci¨® ¨¦s el millor aval per als qui necessiten renovar la seva fe en la causa i per aix¨° es prodiga en confer¨¨ncies on explica els detalls de com ser¨¤ l¡¯¨²ltim tram del viatge.

I ¨¦s aqu¨ª on emergeixen les contradiccions. Dir que els funcionaris que no respectin la nova legalitat emanada del Parlament despr¨¦s de les lleis de transitorietat jur¨ªdica podran ser sancionats, i que molts, comen?ant pels Mossos d¡¯Esquadra, ¡°patiran¡±, suposa recon¨¨ixer que no hi haur¨¤ un tr¨¤nsit amable de ¡°la llei a la llei¡±. Seria aix¨ª si les lleis de desconnexi¨® fossin fruit d¡¯un pacte i donessin lloc a una transici¨® ordenada des de la legalitat espanyola a la nova legalitat catalana. Per¨° sense acord amb l¡¯Estat espanyol, en un proc¨¦s de ruptura del marc legal, no hi ha aquesta possibilitat.

El que Llach reconeixia sense pretendre-ho ¨¦s que si s¡¯arriba a promulgar la llei de desconnexi¨® es produir¨¤ un xoc de legitimitats. Els impulsors del proc¨¦s tractaran per tots els mitjans, inclosa la coacci¨® si ¨¦s necessari, de fer valer la legalitat emanada del Parlament. Per¨° els poders institucionals de l¡¯Estat la impugnaran i tractaran d¡¯imposar la legalitat constitucional. Els uns i els altres s¡¯aprestaran a sancionar els qui no respectin la seva legalitat. I aix¨° posar¨¤ milers de funcionaris en una forta tensi¨®.

Baixar a l¡¯arena pol¨ªtica implica ser tractat com un pol¨ªtic m¨¦s, susceptible de cr¨ªtica i controv¨¨rsia

?s poc probable que s¡¯arribi a aquesta situaci¨®, per¨° si fos aix¨ª, seria tot menys confortable, com ha reconegut Llach en les seves confer¨¨ncies. S¨®n especialment delicats els esments als Mossos d¡¯Esquadra, perqu¨¨ el seu paper ¨¦s precisament actuar com a garants de la llei. Quan l¡¯independentisme radical critica els Mossos per intervenir en actuacions judicials contra el secessionisme o demana a la Policia auton¨°mica que, arribat el moment, es posi del costat del secessionisme, est¨¤ jugant amb foc. Demostra no tenir en absolut clar com funciona un estat de dret, s¡¯anomeni Espanya o Rep¨²blica Catalana. En esmentar-los, Llach tamb¨¦ va posar el dit a la nafra.

El que Llach constatava ¨¦s que una ruptura de la legalitat exigiria en algun moment la desobedi¨¨ncia massiva de milers i milers de persones i que no seria f¨¤cil aconseguir-ho. ?s cert que un escenari d¡¯aquesta naturalesa tampoc ¨¦s desitjable per als defensors de l¡¯ordenament constitucional, ja que a partir de certa extensi¨® de la desobedi¨¨ncia podria resultar complicat imposar l¡¯ordre impugnat. En tot cas, les paraules de Llach desmenteixen els auguris de tr¨¤nsit indolor i confirmen que, si el proc¨¦s segueix endavant, en algun moment es plantejar¨¤ el dilema de quines lleis obeir. I aix¨° causar¨¤ patiment, perqu¨¨ les amenaces vindran dels dos costats. Aquest era l¡¯elefant que era a l¡¯habitaci¨®. Dir-ho, quan fins ara s¡¯ha repetit el contrari, ¨¦s not¨ªcia i per aix¨° ho han reprodu?t tots els mitjans.

La reacci¨® ha estat irada. Les xarxes s¡¯han incendiat i han abundat els excessos i exabruptes. Des de l¡¯oposici¨® al proc¨¦s s¡¯ha interpretat que Llach mostrava la ¡°veritable naturalesa coactiva¡± del secessionisme, una bestreta del que est¨¤ per venir. Alguns han anat m¨¦s enll¨¤ i han relacionat de nou el proc¨¦s amb el nazisme i fins i tot amb Marine le Pen. Inc¨°modes, el president Puigdemont i el grup de JxS han escenificat al Parlament el seu suport al diputat Llach, per¨° s¡¯han afanyat a tirar aigua a l¡¯incendi. El mateix Llach va voler enterrar r¨¤pidament la pol¨¨mica. ¡°?ltimament dius una cosa i brr, brr, brr!¡±, va resoldre en una entrevista.

Per¨° l¡¯episodi ha tingut alguns efectes col¡¤laterals. Un ¨¦s la reacci¨® furibunda de l¡¯independentisme radical contra el missatger, que s¡¯ha expressat sobretot en forma d¡¯insults a les xarxes socials. Per¨° tamb¨¦ ha sorpr¨¨s la reacci¨® d¡¯alguns c¨¤rrecs institucionals, que han parlat de manipulaci¨®, quan la confer¨¨ncia estava disponible en v¨ªdeo. La publicaci¨® de la informaci¨® ha estat considerada un atac al proc¨¦s, com si reproduir les paraules de Llach fos un acte de lesa tra?ci¨® i no un exercici normal del dret d¡¯informaci¨®.

L¡¯altra t¨¦ a veure amb la funci¨® de les icones culturals i la seva relaci¨® amb la pol¨ªtica. No hi ha dubte que Llach atresora un enorme capital moral, fruit d¡¯una traject¨°ria impecable i una obra creativa que forma part, com diria Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, de l¡¯educaci¨® sentimental de la majoria dels catalans. Quan alg¨² com ell s¡¯adhereix a una causa, li aporta tot aquest capital. Per¨° la decisi¨® de baixar a l¡¯arena pol¨ªtica t¨¦ els seus costos i els seus riscos. Es converteix en un pol¨ªtic m¨¦s, susceptible de cr¨ªtica, controv¨¨rsia i confrontaci¨®. Com tots els altres. I pot patir erosi¨®. Almenys entre els qui, fins i tot admirant-lo com a artista, no combreguen amb la seva causa.