La mestressa de Catalunya

Era una visita al mercat del Ninot de Barcelona durant una de les campanyes electorals triomfants del pujolisme, l'any 1988. Marta Ferrusola, envoltada d'un p¨²blic afecte, explicava com s'ho feia per arribar a final de mes. ¡°A casa som molts!¡±, exclamava en un to de veu molt agut. Es tractava d'explicar, davant d'un auditori entregat, com calia aprofitar les restes del caldo ¨Cla carn d¡¯olla¨C per fer-ne unes?croquetes per sortir del pas. I la veritat ¨¦s que triomfava. Aconseguia que fes fortuna la idea que era una dona de casa seva, capa? de posar-se el davantal i bregar amb els fogons.

En aquella mateixa campanya i recorrent una escola religiosa al Vall¨¨s Oriental, unes monges, pensant sens dubte en la tornada de la Setmana Tr¨¤gica, li van preguntar a la dona del llavors president: ¡°I si guanyen els socialistes?¡±. Ferrusola, conscient de l'inquisitorial seguici period¨ªstic que arrossegava com a penit¨¨ncia, va arronsar les espatlles i va dibuixar un somriure c¨°mplice dirigit a l'auditori devot. No volia exterioritzar els seus sentiments davant dels periodistes, pels quals no ha tingut mai gaire bon concepte. Ramon Pedr¨®s, cap de premsa de Pujol durant 10 anys, recordava com la primera dama es referia a ell mateix i als seus companys d'ofici com ¡°vost¨¨ i els seus sequa?os¡±.

Aix¨ª doncs, no t¨¦ res d'estrany que el setembre del 2014, quan va esclatar l'assumpte del miracul¨®s llegat de l'avi Florenci, li etzib¨¦s un ¡°vagi-se'n a la merda!¡± al reporter que la perseguia amb el micr¨°fon a la m¨¤. Els periodistes han estat per a Marta Ferrusola una mena d'excresc¨¨ncia del g¨¨nere hum¨¤ que pretenen trencar l'ordre natural.

Ara resulta que mentre recomanava als seus incondicionals si s'havia de fer servir o no beixamel per a les croquetes, Marta Ferrusola ¨Cal contrari que la infanta Cristina o l'exministra Ana Mato¨C prenia decisions sobre els fons de la seva fam¨ªlia a Andorra. Jos¨¦ de la Mata, jutge espanyol de l'Audi¨¨ncia Nacional, atribueix a la mestressa de Catalunya haver dirigit les finances opaques d'aquesta gran fam¨ªlia que, suposadament, va ocultar al fisc uns 30 milions d'euros. Mestressa ¨¦s la dona que t¨¦ alguna cosa o alg¨² sota el seu domini. I Marta Ferrusola ¨¦s tota una mestressa material i moral, ja que va organitzar i va liderar la fam¨ªlia no nom¨¦s com a mare, sin¨® com a directora financera al capdavant dels negocis a Andorra.

El cas ¨¦s que el primog¨¨nit de la fam¨ªlia, Jordi Pujol Ferrusola, ¨¦s qui de moment carrega amb el mort. I a partir d'ara haur¨¤ de menjar les croquetes de la seva mare en una carmanyola. Ara, J¨²nior forma part de la poblaci¨® reclusa sense ¨¨pica. Un m¨¦s entre molts. Com Ignacio Gonz¨¢lez, expresident de la Comunitat de Madrid, o Gerardo D¨ªaz Ferr¨¢n, que va ser m¨¤xim responsable de la patronal CEOE. Els Pujol no s¨®n encara una ¡°organitzaci¨® criminal¡±, diu el magistrat. Per¨° deuen mantenir un alt nivell competitiu en l'espai delinq¨¹encial, ja que, d'acord amb la interlocut¨°ria, se li assemblen molt.

La fam¨ªlia ¨¦s el m¨¦s important. I De la Mata no explicita en la interlocut¨°ria qui ¨¦s l'amo dels fons. Podien ser propietat del pare o el primog¨¨nit, per¨° sota la batuta de la mare. La fam¨ªlia que resa unida es mant¨¦ unida, deia el pare Patrick Peyton, ara en proc¨¦s de beatificaci¨®. Marta Ferrusola sempre ha compartit aquest principi i per aix¨° va ser cr¨ªtica i militant activa contra els embolics i les aventures passatgeres dels consellers dels governs del seu marit.

La fam¨ªlia i la p¨¤tria van ser les seves divises. ¡°Per Catalunya es pot fer de tot; anar a dormir a l'hora que sigui o anar amunt i avall recorrent-la¡±, va sentenciar Ferrusola en una entrevista televisiva el 1991. El seu marit alimentava les ¨¤nsies nacionals i ella era el complement moral indispensable perqu¨¨ la gran fam¨ªlia catalana no defall¨ªs.

Han passat els anys i ha aflorat una extraordin¨¤ria hist¨°ria de presumpta corrupci¨®, basada en l'efecte multiplicador del llegat de l'avi Florenci Pujol, que va tenir un efecte m¨¦s fabul¨®s que els cinc pans i els dos peixos amb els quals Jes¨²s va donar de menjar a la multitud a la vora del llac Tiberiades. I ¨¦s que la deixa ¨Cun vi¨¤tic per si tornaven les col¡¤lectivitzacions¨C ha donat no ja tin¨¨ncia, sin¨® tamb¨¦ benefici?a una fam¨ªlia nombrosa de les de categoria especial: set fills, un pare i, sobretot, una gran mare.