Actors de repertori

El teatre per dins ¨¦s un m¨®n fet d¡¯homes i dones tan vulnerables com pot ser-ho un professor d¡¯institut, un metge d¡¯urg¨¨ncies, un netejavidres de gratacels o un dibuixant sat¨ªric. En escena, els actors semblen herois capa?os de crear mons imaginaris i d¡¯exercir el mateix poder que un d¨¦u grec. A fora dels escenaris, estimen i odien com pot fer-ho qualsevol ¨¦sser hum¨¤, encara que sovint ¡ªval a dir-ho¡ª hi posen un punt m¨¦s de gesticulaci¨®, impostura o passi¨®.

Homenatge al m¨®n de la far¨¤ndula, especialment als int¨¨rprets, Una vida al teatre entrella?a di¨¤legs entre dos actors, Robert i John, al voltant del seu ofici, el seu art i les seves experi¨¨ncies. John ¨¦s un actor jove, que encarna la continu?tat i el futur. Robert, en canvi, est¨¤ al final de la carrera professional i, gat vell, coneix de primera m¨¤ les interioritats de l¡¯art de l¡¯ef¨ªmer. Tots dos tracten sobre les relacions dif¨ªcils que s¡¯estableixen entre actors, el joc d¡¯hipocresies i tibantors que genera la conviv¨¨ncia, la dificultat de separar la feina de la vida privada o el xoc d¡¯egos que esclata en escena. Per¨° tamb¨¦ reporten les expectatives a l¡¯entorn de la resposta del p¨²blic, el paper desbaratafestes de la cr¨ªtica, les dificultats d¡¯entendre els autors, els gustos est¨¨tics diversos o el parasitisme dels representants art¨ªstics.

A mesura que s¡¯intensifica el vincle entre Robert i John, els equilibris de poder canvien gradualment i aflora el xoc intergeneracional. La camaraderia preliminar esdev¨¦ hostilitat oberta. Robert ¨¦s l¡¯actor experimentat que mostra l¡¯altivesa del veter¨¤ i que reivindica la distinci¨® d¡¯un dels oficis m¨¦s antics de la humanitat. Duu a la motxilla tots els defectes acumulats amb els anys i, en el declivi, s¡¯aferra pat¨¨ticament a la possibilitat d¡¯exercir el darrer mestratge. En contrapartida, met¨°dic, primmirat i labori¨®s, John posa de manifest de primer la seva candidesa. A poc a poc, tanmateix, guanya m¨¦s seguretat, fins al punt de convertir-se en un competidor de Robert i fer-li ombra per m¨¨rits propis.

L¡¯acci¨® d¡¯Una vida al teatre transcorre en diversos espais, tant entre bastidors com en els escenaris, d¡¯un teatre vell i tronat. L¡¯alternan?a permet d¡¯assistir a fragments d¡¯espectacles ¡ªpar¨°dies d¡¯obres o cl¨¤ssics shakespearians¡ª de teatre de repertori que, amb penes i treballs, interpreten tots dos actors. Les escenes, m¨¦s aviat breus i tallants, tenen lloc durant els assaigs, al camerino, davant de la taula de maquillatge, canviant-se de roba, etc¨¨tera. La fragmentaci¨® deliberada de la faula juga sobretot amb l¡¯el¡¤lipsi temporal, perqu¨¨ l¡¯espectador empleni al seu gust els buits d¡¯informaci¨®.

Estrenada a Chicago el 1977, Una vida al teatre acusa el pas implacable dels anys. Mamet hi anatomitzava l¡¯escena ianqui m¨¦s convencional, que coneixia molt b¨¦ com a dramaturg. Es refiava, a m¨¦s, dels sobreentesos i les complicitats metateatrals que cont¨¦ la seva s¨¤tira cordial. En l¡¯actualitat, tot i que mantingui algunes constants i fins algunes ess¨¨ncies, el teatre ha canviat molt. Com tot, s¡¯ha mercantilitzat i espectacularitzat tant que s¡¯allunya cada vegada m¨¦s de la cultura i l¡¯art per caure en les urpes despietades del negoci i la banalitat. En l¡¯era tecnol¨°gica, les propostes m¨¦s innovadores, des del punt de vista est¨¨tic i ideol¨°gic, queden relegades a minories selectes, en sales perif¨¨riques i marginals que sobreviuen, amb prou feines, a l¡¯onada aclaparadora del consumisme massiu.