Alarma general
Les cadiretes col¡¤locades de manera ¡®casual¡¯, les jardineres-peveters i les llumin¨¤ries han fet de l¡¯espai p¨²blic barcelon¨ª una cosa d¡¯una vulgaritat insofrible
![Una ciutat amb elements del paisatge urbà clònics d’un parc a un altre.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/PUDPJJ7PFTSB5VLZF6LSBHETVY.jpg?auth=c71c5f88a890b04f7dafcfd54030e675aa77fcdba3949cf2d91a595d113f0aec&width=414)
El desembre passat va sortir a la llum la iniciativa municipal de preservar ¡°entorns urbans¡± que tenen un cert car¨¤cter, com ara l¡¯avinguda Dr. Andreu, la Clota o Montbau, i aix¨ª fins a deu entorns, que formaran part de la carta del paisatge urb¨¤, segons les not¨ªcies publicades. La idea bona ¨¦s la dels ¡°entorns urbans¡±, que no s¨®n els pol¨ªgons o les figures urban¨ªstiques habituals, sin¨® unitats d¡¯una altra naturalesa i elements sensibles que han ajudat a mantenir-ne encara el car¨¤cter i que poden incloure tamb¨¦ les vistes que des d¡¯ells es tenen, i que ajuden a conformar-los, ampliant aix¨ª l¡¯espai f¨ªsic en qu¨¨ es troben i dissenyen el seu escenari. Si hagu¨¦s existit una figura com aquesta, ara no tindr¨ªem un entorn irrecuperable com ¨¦s l¡¯avinguda de Vallcarca o els voltants del Mercat del Guinard¨®. De tot aquest cafarna¨¹m irresoluble en t¨¦ una part de culpa la ¡°idea de projecte¡± (una expressi¨® corrent en el meu camp, fomentada des de les escoles d¡¯arquitectura i les associacions professionals). Una idea tancada, unit¨¤ria i realitzada generalment amb criteris que comporten una cosa no sempre bona: coher¨¨ncia formal. Aix¨ª doncs, benvinguda la iniciativa. ?Per¨° segur que ajudar¨¤ l¡¯¨²s d¡¯aquests entorns urbans a obrir noves rutes tur¨ªstiques arquitect¨°niques, tal com han suggerit els responsables de la iniciativa? Que no es feia per millorar-los i preservar-los?
Que Barcelona t¨¦ encara llocs singulars ¨¦s obvi. D¡¯alguns d¡¯ells se n¡¯ocupava el llibre de Josep M. Montaner i Isabel Aparici: Barcelona, espais singulars, que va ser presentat poc despr¨¦s de l¡¯anunci de la Carta del paisatge urb¨¤. Sobre aquests llocs, per¨°, cal fer algunes observacions, i potser tenen alguna utilitat. No fa gaire em vaig veure davant d¡¯una situaci¨® clarificadora. Observant les fotografies corrents ¡ªsense intencionalitat arquitect¨°nica¡ª d¡¯uns 30 espais p¨²blics barcelonins, en el context d¡¯una assignatura del m¨¤ster l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Barcelona, ens vam adonar que les fotografies, de cintura en avall per dir-ho aix¨ª, eren molt similars, fins al punt de ser quasi intercanviables. Un conjunt format per un paviment, unes cadiretes col¡¤locades de manera ¡°casual¡±, unes andr¨°mines clavades amb persist¨¨ncia per evitar que els cotxes pugin a les voreres, les jardineres-peveters, les llumin¨¤ries, les barres per les bicis, etc.; han fet de l¡¯espai p¨²blic barcelon¨ª, del qual est¨¤vem tan contents, una cosa d¡¯una vulgaritat insofrible. Al contrari, de cintura en amunt la fotografia tenia la personalitat requerida. ?s a dir, tot all¨° que ha estat ¡°projectat¡± falla estrepitosament v¨ªctima d¡¯un conjunt de criteris d¡¯enginyeries, funcionaris i empreses constructores, tots amb la millor intenci¨®, segur, mentre que tot all¨° que ja existia i no s¡¯ha ¡°intervingut¡± salva la situaci¨®.
Aix¨° ens porta al fet que intervenir, com ara es vol fer, sobre els entorns urbans a preservar no sembli gens f¨¤cil. Crec que ¨¦s un cas oport¨² per veure les moltes limitacions que t¨¦ un projecte d¡¯espai urb¨¤, en primer lloc perqu¨¨ sol ser l¡¯instrument que endre?a, neteja, alinea, il¡¤lumina (m¨¦s del necessari molts cops) i en definitiva contribueix a la uniformitzaci¨® i linealitzaci¨® d¡¯aquests entorns. I en segon lloc, perqu¨¨ el projecte no acaba de ser l¡¯instrument per intervenir en el fons de l¡¯escenari, per dir-ho aix¨ª. Els projectes sobre aquests llocs, si ¨¦s que els volem anomenar aix¨ª, no han de pensar-se ¡°en planta¡±, han de ser cartes d¡¯instruccions amb intervencions localitzades, puntuals, diverses i fetes per un projectista que tingui triple personalitat. Projectes que incorporin la conting¨¨ncia i el temps, escrits i dibuixats¡ sense imatges finals. M¨¦s pensats i intel¡¤ligents. Avui, quan sento que sobre tal lloc alg¨² est¨¤ fent un projecte urb¨¤ per a l¡¯Ajuntament de Barcelona, acabo pensant que es far¨¤ notar i s¡¯espatllar¨¤. Qu¨¨ ha passat perqu¨¨ aix¨° succeeixi? Doncs un conjunt de coses en qu¨¨ intervenen els treballs de les escoles d¡¯arquitectura, els concursos ¡ªara tindrem el de la Rambla¡ª i tamb¨¦ els premis, que amb tota la bona intenci¨®, acaben tenint part de la responsabilitat d¡¯aquesta alarmant homogene?tzaci¨® general de l¡¯espai p¨²blic. Ha de ser possible separar el fet que existeixi un projecte del fet que aquest comporti una coher¨¨ncia formal. Parafrasejant John Lennon, ¡°la ciutat ¨¦s all¨° que succeeix mentre fem projectes ¡ªurban¨ªstics o arquitect¨°nics, tant se val¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.