Veritats i mentides assassines que venen del fred

La nova estrella liter¨¤ria de la novel¡¤la negra i el thriller psicol¨°gic internacional va n¨¦ixer a Fagaras (Romania), el1964. El seu nom ¨¦s Eugene O. Chirovici i la seva ¨²ltima novel¡¤la, El llibre dels miralls (Edicions 62), va ser un dels fen¨°mens m¨¦s importants de la Fira del Llibre de Frankfurt. Es tracta de la seva primera obra escrita en angl¨¨s, "la llengua de la llibertat durant la dictadura comunista del meu pa¨ªs", explica. La novel¡¤la comen?a quan un agent literari, Peter Katz, rep un manuscrit en el qual un escriptor frustrat anomenat Richard Flynn rememora els seus anys com a estudiant a Princeton (Estats Units) i assegura que desvetllar¨¤ el brutal assassinat de Joseph Wieder, un prestigi¨®s professor de psicologia. Katz veu en la hist¨°ria un ¨¨xit editorial, per¨° Flynn mor abans que l'agent literari tingui l'oportunitat d'esbrinar m¨¦s, la qual cosa provoca una investigaci¨® period¨ªstica on les veritats d'uns s¨®n les mentides d'uns altres.

El llibre dels miralls

Editorial: Edicions 62

Tem¨¤tica: Novel¡¤la contempor¨¤nia

Col¡¤lecci¨®: El Balanc¨ª

Preu: 18,90?€

Tradu?da a 18 idiomes i publicada en 38 pa?sos en un mes, els personatges d'aquest tipus de novel¡¤la negra i thriller psicol¨°gic menteixen m¨¦s que parlen. Chirovici, periodista i economista, sempre va voler ser escriptor a temps complet. Va escriure 10 novel¡¤les a Romania durant les ¨²ltimes dues d¨¨cades, per¨° el mercat era massa petit per viure nom¨¦s com a escriptor i ho va compaginar amb el seu treball de periodista.

L'escriptor roman¨¨s, establert a Brussel¡¤les, explica que les seves hist¨°ries neixen a partir de visions. "Apareixen en el meu cap com una escena de pel¡¤l¨ªcula molt ben detallada. Despr¨¦s, nom¨¦s em limito a seguir l'escena. En aquesta novel¡¤la la imatge que em va venir al cap passava a Princeton. Com en les meves altres novel¡¤les, la vaig escriure a partir d'una esp¨¨cie de visi¨®", afirma. "Curiosament en aquesta ciutat nom¨¦s vaig passar sis hores el 1997 durant un viatge. Mai vaig pensar que podria convertir-se en l'escenari d'una de les meves novel¡¤les. Per¨° insisteixo: jo no vaig triar el lloc. La hist¨°ria, simplement, havia d'oc¨®rrer all¨¤", afegeix. Paradoxalment, un dels seus personatges principals, l'estudiant Flynn, ¨¦s un escriptor frustrat que despr¨¦s de ser rebutjat diverses vegades per publicar els seus relats, un dia, gaireb¨¦ sense voler-ho, una prestigiosa revista liter¨¤ria li ofereix la seva publicaci¨®. Chirovici va viure una situaci¨® semblant despr¨¦s d'escriure el llibre. Despr¨¦s de ser rebutjat per set agents literaris nord-americans, va topar-se amb un editor angl¨¨s anomenat Robert Peett que, en un exercici d'honestedat, "ho va canviar tot". L'escriptor li va estar a punt de "vendre" la seva novel¡¤la. Per¨° l'editor li va etzibar: "Ets conscient de com de bona que ¨¦s i com de petita ¨¦s la meva editorial?".

"Com en les meves altres novel¡¤les, la vaig escriure a partir d'una esp¨¨cie de visi¨®"

Ofertes de Hollywood

"Jo estava disposat a signar qualsevol contracte, per¨° ell va insistir que ho intent¨¦s de nou amb una altra editorial m¨¦s important. Li vaig fer cas, la vaig enviar tres vegades m¨¦s fins que em van trucar". A l'altre costat del tel¨¨fon es va posar Marlia Salvvides, de l'ag¨¨ncia liter¨¤ria Peters Frases and Dunlop. "Aix¨° ¨¦s bon¨ªssim. Et portar¨¦ a Frankfurt i ser¨¤ un ¨¨xit", li va dir. "La veritat, vaig ser bastant esc¨¨ptic. Ella era molt jove, 27 anys, i nom¨¦s feia dos mesos que treballava com agent liter¨¤ria!", afegeix.

El cervell hum¨¤ ¨¦s per a aquest estudi¨®s de la psicologia i l'antropologia un ¨°rgan per imaginar, no per emmagatzemar informaci¨®. "En l'antiguitat, els humans viv¨ªem en petits assentaments que es redu?en a tres quil¨°metres a la rodona. Quin tipus d'informaci¨® podien acumular en aquest espai tan petit? La meva teoria ¨¦s que l'utilitzaven per imaginar, per crear fantasia". Chirovici revela que ja ha rebut ofertes des de Hollywood per portar la seva novel¡¤la a la gran pantalla. "Per¨° aix¨° no dep¨¨n de mi, sin¨® de l'editorial: al cap i a la fi, jo nom¨¦s s¨®c un escriptor...".?