David Carab¨¦n: ¡°Amb els anys guanyes dist¨¤ncia i ironia¡±

El pas del temps ens acosta inevitablement a l'instant en qu¨¨ comencen a tractar-nos com a adults. Ni el metro, ni l'amable i dolorosa cessi¨® del seient s¨®n situacions que es narren a Ara i res, el nou disc de Mishima, per¨° en el substrat de les seves lletres, nou amb text m¨¦s dues d¡¯instrumentals, podrien llegir-se els sentiments i sensacions de qui ja no veu l'amor nom¨¦s com foc i passi¨®, separat d'aquesta visi¨® per anys i rutines. Es fa gran David Carab¨¦n? Lletrista, cantant i compositor, als seus 45 anys sembla acceptar, una mica amb la boca petita, els canvis inexorables que aventuren el no lluny¨¤ inici de l'¨²ltim ter? de la vida: "S¨ª, ¨¦s cert que semblo assumir de forma civilitzada i adulta el pas del temps i que la meva mirada ja no ¨¦s la mateixa d'abans, per¨° de tant en tant sorgeix la b¨¨stia, diguem-li guitarra, que sembla resistir-se a que passi aix¨° ", reflexiona a la petita cocteleria que al carrer Joan Gamper, noblesa culer i familiar obliguen, ha obert amb d'un parell de socis.

Amb les seves respostes finta, potser tamb¨¦ a si mateix, el pas del temps, aix¨° que al pop es diu maduresa, generalment utilitzat sibil¡¤linament com a eufemisme d'oxidaci¨®, potser d'aqu¨ª la seva retic¨¨ncia a agafar el toro per les banyes. I prossegueix: "No tinc la mateixa visi¨® que abans sobre l'imaginari habitual a Mishima, de fet, aquest disc seria la cara oposada de Set tota la vida. Mentre abans tot era molt dram¨¤tic, molt emocional, molt intens, ara, potser a causa de la decad¨¨ncia f¨ªsica, tot importa menys, t'alliberes de l'obligaci¨® de sentir tot apassionadament: amb els anys guanyes una certa dist¨¤ncia, ironia". Potser per aix¨° l'¨¤lbum ¨¦s musicalment clar, gens rigor¨®s, pop arreglat aqu¨ª amb trompeta o trompa, all¨¤ amb ressons de can?¨® italiana, alguna tornada lluminosa i un parell de guitarres enfadades per a un disc sempre estilitzat. Marca de la casa.

Poema fet can?¨®

Carab¨¦n apunta que ja havia escrit can?ons en les quals l'amor no era dogma de fe passional, per¨° accepta que aquesta idea sovinteja m¨¦s a Ara i res, en can?ons com Una sola manera o en Menteix la primavera, on l'amor sembla fruit d'un error. Fins i tot a Jimi, una can?¨® basada en fets reals, en els inicis de la seva relaci¨® amb la Flora, la seva dona, el gos es deia precisament Jimi, hi ha m¨¦s quotidianitat que passi¨®.

Per¨° potser la can?¨® que marca m¨¦s la pauta generacional ¨¦s Posa¡¯m m¨¦s gin, David!, on el mateix David, protagonista, recorda les alegres sobretaules dels seus pares que vivia de nen i ara, passats els anys, mira amb la mateixa edat que el seu pares llavors. L'ahir. David es resisteix: "Mishima t¨¦ diverses can?ons sobre l'alcohol i volia escriure una preq¨¹ela de la meva relaci¨® amb ell, recordar quan veia aquesta ginebra que em semblava un producte fascinant, un dels misteris que t¡¯oferia el m¨®n, una cosa encara per descobrir ". Per¨° la can?¨® traspua nost¨¤lgia, no ? "S¨ª, d'aquella persona, jo mateix, encisada davant d¡¯una cosa nova i desconeguda, sensaci¨® que remet amb els anys". Carab¨¦n apunta que el t¨ªtol del disc, Ara i res, pres d'un poema de Joan Vinyoli fet can?¨®, Tot s¨®n preguntes, abunda en aquesta idea "ara ets viu i aqu¨ª, per¨° ja no tens aquesta pastanaga -el mai vist abans- rere la qual c¨®rrer com un bene?t, per¨° al mateix temps, la pastanaga ha deixat un buit que pots omplir com vulguis. En certa manera aix¨° et fa m¨¦s lliure".

Peter Pan pot aletejar quan de vegades es parla sobre maduresa masculina: "Una mica d'aix¨° va El tobogan perqu¨¨, essent m¨²sic, atens el nen que portes dins. Mentrestant els altres intenten persuadir-te perqu¨¨ l'abandonis, perqu¨¨ deixis la m¨²sica i la precarietat. El tobogan, aquesta joguina que tothom vol ocultar, la m¨²sica en aquest cas, ¨¦s el que tu sempre acabes descobrint ", diu Carab¨¦n, abans de respondre si encara alg¨² li demana que maduri: "No obertament, per¨° ho percebo quan arriba la factura imprevista i he de demanar un avan?ament al m¨¤nager o un pr¨¦stec a la meva mare. No resulta gens agradable, per¨° ¨¦s cert que les meves vocacions i la meva vida m'han portat a ser com un nen, el que tamb¨¦ resulta d'altra banda alliberador". Sigui com sigui, David ja t¨¦ 45 anys... ?Hi ha fotos de fam¨ªlia per la casa, les t¨ªpiques dels fills quan eren nadons? "No, cap ni una, tenim la casa com si acab¨¦ssim d'haver arribat, no hi ha quadres a les parets, els meus llibres estan escampats, tot t¨¦ aire de provisionalitat ". Aix¨ª ha de ser, sens dubte, per¨° es fa dif¨ªcil no pensar que la provisionalitat, amb la seva empremta en la decoraci¨®, ¨¦s un paradigma de la societat i d'aquesta vida que Mishima ve reflectint en els seus discos des dels inicis del segle.