El mal trago de la ind¨²stria del cava

Fa dos mesos, la ind¨²stria del cava es conjurava per allunyar un dels seus fantasmes: el boicot que es va derivar del debat de l¡¯Estatut catal¨¤, del qual mai s¡¯ha recuperat. En la presentaci¨® dels resultats del 2016, el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, treia import¨¤ncia a la caiguda en les vendes internes, de 700.000 ampolles (el 0,8% menys) i augurava millors resultats per la recuperaci¨® econ¨°mica. Fa dues setmanes, no obstant aix¨°, Codorn¨ªu anunciava que deixar¨¤ de fabricar per a tercers, la qual cosa implicar¨¤ l¡¯acomiadament de 93 treballadors, la meitat en les seves caves. Freixenet encara treballa en com abordar el seu futur despr¨¦s del cisma familiar. Amb les dues empreses l¨ªders tocades, la ind¨²stria del cava passa per un mal trago.

¡°El sector est¨¤ comen?ant a cruixir¡±, alerta Miguel ?ngel Dom¨ªnguez, responsable del sector agroalimentari de CCOO a Catalunya. En els ¨²ltims deu anys, el consum de cava a Espanya ha caigut gaireb¨¦ un 12% i, malgrat l¡¯optimisme de Bonet, no sembla que la tend¨¨ncia es reverteixi. La vocaci¨® exportadora de la ind¨²stria va aconseguir compensar els resultats en els anys de la crisi. Fora d¡¯Espanya es van vendre m¨¦s de 158 milions d¡¯ampolles, el 65% del total. Per¨° mentre que la corba de vendes a l¡¯exterior puja (especialment als pa?sos fora de la UE, com a R¨²ssia) la interna segueix plana.

El Govern i les marques coincideixen que hi ha un problema de fons: defensen que el producte est¨¤ infravalorat. Com a primer pas, el sector va optar l¡¯any passat per una pujada de preus a escala internacional, cosa que el mateix Bonet qualifica de ¡°necess¨¤ria¡±. Aquesta revaloraci¨®, no obstant aix¨°, va ser rebuda amb cautela per pa?sos captius com Alemanya, on les compres es van desplomar un 14% (4,9 milions d¡¯ampolles menys). B¨¨lgica i el Regne Unit tamb¨¦ van experimentar caigudes, encara que m¨¦s suaus. A m¨¦s de la guerra amb el xampany, hi ha altres productes com el prosecco itali¨¤ que s¡¯han convertit en una amena?a considerable per al sector.

¡°La penetraci¨® m¨¦s gran del cava premium ¨¦s vital per a la consolidaci¨®¡±, defensa Bonet. Freixenet i Codorn¨ªu ja han optat per llan?ar-se a afermar les seves l¨ªnies m¨¦s selectes per aconseguir millors marges. El pes del negoci recau sobre el producte tradicional, per¨°, segons el Consell, els productes de la l¨ªnia superior ja s¨®n el 12% de les vendes.

La marca blanca

En aquesta perspectiva s¡¯inscriu la decisi¨® estrat¨¨gica de Codorn¨ªu de posar fi a la producci¨® per a tercers, que l¡¯ha abocat a l¡¯ERO. L¡¯empresa familiar m¨¦s antiga d¡¯Espanya elaborava cava per a grans cadenes brit¨¤niques com Tesco que acabava competint amb la seva ensenya i li deixava poc marge. La producci¨® de marca blanca representa una cinquena part del total del grup i el 5% de la seva facturaci¨®, expliquen fonts sindicals. Dom¨ªnguez recorda que les negociacions inicials parlaven de 100 acomiadaments, per¨° l¡¯empresa els ha redu?t fins a 93, en la seva majoria mitjan?ant prejubilaci¨®. La majoria dels afectats s¨®n als cellers de Sant Sadurn¨ª d¡¯Anoia (Barcelona).

Per¨° no hi ha celler que no fabriqui productes d¡¯aquest tipus. Freixenet ja havia empr¨¨s fa quatre anys el cam¨ª d¡¯aprimar la producci¨® per a tercers. L¡¯empresa condu?da per les fam¨ªlies Bonet, Ferrer i Hevia va facturar l¡¯any passat 529 milions d¡¯euros, un 5,1% m¨¦s que el 2016.

El benefici net de Freixenet va arribar als 2,35 milions, una millora del 6,7% per¨° molt lluny d¡¯una empresa del seu pes i prestigi. I de les expectatives dels accionistes. Les tres fam¨ªlies segueixen sense posar-se d¡¯acord en una f¨®rmula que permeti augmentar els llindars de rendibilitat i el possible ingr¨¦s d¡¯un accionista ali¨¨. Els problemes de governan?a del grup, juntament amb els problemes del sector, compliquen el panorama del fabricant l¨ªder.