Un proc¨¦s il¡¤liberal

La legalitat no ¨¦s una condici¨® suficient. ?s a dir, no n'hi ha prou que el proc¨¦s sigui legal perqu¨¨ sigui democr¨¤tic. Per¨° ¨¦s una condici¨® necess¨¤ria. Per molts arguments i excuses que s'inventin, si no ¨¦s legal, no ¨¦s democr¨¤tic.

Entre els arguments i excuses hi ha la idea que la llei ¨¦s una cotilla, emparada en la mala traducci¨® de rule of law com imperi de la llei, que denota una imposici¨®. Una traducci¨® millor ¨¦s regla de joc, que permet governar-nos, no segons el caprici dels ¨¦ssers humans, sin¨® segons el criteri constru?t col¡¤lectivament, ¨¦s a dir, un govern de les lleis i no un govern dels homes. La regla de joc, el dret, obliga per¨° tamb¨¦ protegeix a tothom.

Aquest proc¨¦s, qualsevol proc¨¦s democr¨¤tic, exigeix garanties, que ¨¦s el que la llei proporciona. ?s a dir, separaci¨® de poders entre qui fa la llei, qui l¡¯aplica i qui fa d¡¯¨¤rbitre sobre les seves interpretacions; protecci¨® de les llibertats fonamentals: els que es creguin afectats per aquest proc¨¦s podran rec¨®rrer davant dels tribunals i reivindicar els seus drets; i, finalment, transpar¨¨ncia i control de l'opini¨® p¨²blica a trav¨¦s d'uns mitjans de comunicaci¨® que no depenguin del govern i tinguin la llibertat efectiva per a la cr¨ªtica i la den¨²ncia.

Fins al 27-S, el proc¨¦s independentista circulava per camins a grans trets assimilables a la democr¨¤cia liberal. Els seus dirigents buscaven una majoria social i parlament¨¤ria que els permet¨¦s convocar perempt¨°riament una consulta, el 2014 primer, despr¨¦s el 2016 o 2017, no en el mitj¨¤ i llarg termini.

El resultat est¨¤ a la vista: Artur Mas, en les tres ocasions (25N, 9N i 21S) en qu¨¨ ha intentat construir aquesta majoria que li permet¨¦s almenys negociar en posici¨® de for?a amb el govern espanyol, ha obtingut un resultat realment notable per¨° obertament insuficient. Tot i que no hi ha majoria independentista per a la imposici¨® unilateral ni tan sols d'una consulta sobre el futur de Catalunya, de les tres votacions tamb¨¦ es dedueix que no hi haur¨¤ manera de governar Espanya raonablement sense tenir en compte la for?a electoral i social de l'independentisme.

Artur Mas no ha volgut rectificar ni acabar el proc¨¦s i encara menys ho vol el seu successor, Carles Puigdemont, designat per imposici¨® de la CUP i atrapat en la s¨ªndrome d'una certa emulaci¨®. Si el moderat va burlar l'Estat el 9N, qu¨¨ no haur¨¤ de fer l¡®¡®indepe¡¯ de tota la vida?

D'aqu¨ª ve la deriva il¡¤liberal del proc¨¦s. Il¡¤liberal, si. ?s democr¨¤cia, perqu¨¨ hi ha urnes i hi ha majoria, per¨° ¨¦s il¡¤liberal, com a Hongria i Pol¨°nia, perqu¨¨ la regla de joc ja no ¨¦s de tots sin¨® de qui imposa aquesta majoria insuficient. La divisi¨® de poders, les llibertats fonamentals, el sistema de garanties i controls, la transpar¨¨ncia i el paper dels mitjans de comunicaci¨®, tot desapareix engolit per la voluntat popular, el poble sagrat que atropella a trav¨¦s de les urnes els qui s'interposen entre el seu desig i el seu dest¨ª.

El moment il¡¤liberal del proc¨¦s encara no ha culminat, tot i que ja trobem alguns episodis destacats en els incompliments de la regla del joc assenyalats pels lletrats del Parlament, pel Consell de Garanties Estatut¨¤ries i, naturalment, per l'¨¤rbitre suprem, es vulgui o no, que ¨¦s el Tribunal Constitucional.

La llei de transitorietat promet convertir-se en el cim de la vulneraci¨® de la democr¨¤cia liberal. Si s¨®n veritat les insinuacions i filtracions d'uns i d¡¯altres, la llei tindr¨¤ dues parts. Una, constru?da com una mena de miniconstituci¨® anticipada, que nom¨¦s entraria en vigor en cas que la independ¨¨ncia sort¨ªs vencedora en el refer¨¨ndum que es pret¨¦n organitzar; i una altra, que autoritzaria el govern perqu¨¨ organitz¨¦s aquest refer¨¨ndum, sostraient-lo de la legalitat constitucional espanyola. Aquesta ¨²ltima part ¨¦s la que ha de preocupar els funcionaris i, en realitat, tots els ciutadans perqu¨¨ significaria la suspensi¨® de les llibertats i drets fonamentals i de la vig¨¨ncia de l'Estat de dret entre el per¨ªode que s'obre amb la convocat¨°ria del refer¨¨ndum i l'entrada en vigor de la nova legalitat.

Tots hem d'obeir les lleis, ¨¦s clar. Les actuals, emanades de la Constituci¨® espanyola, i les hipot¨¨tiques d'una Constituci¨® catalana que no existeix ni sabem si existir¨¤. Les not¨ªcies que ens arriben de l'opaca llei de transitorietat ens diuen que hi haur¨¤ un moment f¨¤ctic, sense llei, en qu¨¨ s'intentar¨¤ imposar les ordres de la majoria insuficient als funcionaris i als ciutadans. Si alg¨² considera vulnerats els seus drets i llibertats fonamentals i no obt¨¦ protecci¨® de l'inexistent Estat de dret catal¨¤, que encara no haur¨¤ nascut, no tindr¨¤ m¨¦s remei que acudir a l'¨²nic Estat de dret que tindr¨¤ a m¨¤, que ¨¦s l'espanyol; no hi ha cap altre.

I si el Constitucional intervingu¨¦s per anul¡¤lar aquesta estranya llei de transitorietat, no seria per impedir l'exercici del dret de vot, sin¨® per evitar que se suspenguessin les llibertats fonamentals per part dels que intentin crear un r¨¨gim de democr¨¤cia il¡¤liberal o de facto a partir d'una majoria parlament¨¤ria que no els permet ni tan sols modificar la llei electoral catalana.