¡®Finire in bellezza¡¯

Divendres 12 de maig Raimon encetava la tanda de 12 concerts al Palau de la M¨²sica de Barcelona que marca la seua retirada definitiva dels escenaris. Cal recon¨¦ixer que, amb 77 anys i quasi sis d¨¨cades d¡¯actuacions a les espatles, s¡¯ha ben guanyat el dret a descansar, encara que, com han repetit els ressenyistes, el cantautor de X¨¤tiva continua en plenitud de facultats. Ja ho deia ell, que volia finire in bellezza. Aix¨° est¨¤ fent.

El meu ¨²ltim concert de Raimon (el primer degu¨¦ ser cap al 1973, a Gandia) era el de dissabte: un concert llarg i exigent, un aut¨¨ntic tour de force sense interrupcions, plantejat com un exercici de recapitulaci¨® est¨¨tica i vital, salpebrat de petits detalls simb¨°lics. El va obrir amb Som, la segona can?¨® que va compondre, i va tancar-lo, l¨°gicament, amb la primera, Al vent, que continua sent la millor carta de presentaci¨® imaginable de tota una generaci¨® i d¡¯una forma d¡¯entendre la vida, amb el nosaltres per davant.

El p¨²blic de Raimon, alhora fidel i renovat, va compartir de nou amb fervor c¨®mplice aquest nosaltres. Els concerts de Raimon s¨®n una poderosa lit¨²rgia col¡¤lectiva de comuni¨® entre cantant i p¨²blic que arriba a cotes alt¨ªssimes d¡¯intensitat. Qui no hi haja participat mai, prompte s¡¯ho haur¨¤ perdut. ?s una gran experi¨¨ncia. Dissabte, el cantant accentu¨¤ els aspectes m¨¦s ¨ªntims: els dubtes, les incerteses, els amics, l¡¯enyor (X¨¤tiva, Val¨¨ncia, el temps irrecuperable), o l¡¯amor com a pilar essencial de l¡¯exist¨¨ncia, i tamb¨¦ va oferir una bona mostra de la seua rica paleta, les versions dels cl¨¤ssics, les can?ons ir¨°niques i les enjogassades, per¨° el nosaltres vinculant no hi podia faltar, i peces com La nit, Indesinenter, Diguem no o un poderos¨ªssim A l¡¯any 40 van marcar els punts culminants.

Sentint tot aix¨° per darrera vegada com s¡¯ha de sentir, en comuni¨®, no podia deixar de pensar en l¡¯enorme import¨¤ncia que va tenir la can?¨®, i en especial Raimon, en l¡¯articulaci¨® de la dissid¨¨ncia p¨²blica contra el franquisme. Amb uns pol¨ªtics catac¨²mbics i una premsa emmordassada, els grans actes antifranquistes eren els recitals. Ells convocaven i refermaven la gent. M¨¦s que consignes, difonien una actitud favorable a la llibertat i eren, en ells mateixos, oasis de llibertat, ¡°i qui ha sentit la llibertat t¨¦ m¨¦s forces per viure¡±. Sobretot, ens reunien, i aix¨ª sab¨ªem ¡°que som molts m¨¦s dels que ells volen i diuen¡±. Van ser decisius. Raimon i companyia han sigut un fenomen crucial en la hist¨°ria d¡¯aquest pa¨ªs. Aquest impuls cr¨ªtic no ha caducat.

Tot aix¨° no esgota la seua significaci¨®. Al darrere hi ha un artista complex amb un univers molt ric, com demostra la seua discografia. Per¨° sobretot hi ha la veu i la seua imantat¨°ria capacitat de comunicar, de convertir una sala de concerts en una urgida olla a pressi¨®. Un furi¨®s vendaval que clama per la llibertat i la dignitat i se¡¯ns emporta i que hem tingut la gran sort de poder escoltar tantes vegades.