Les ¡®teresines¡¯ i la tele

Jordi Mil¨¢n, fudador de La Cubana, ja ha dit que no veu la seva gent ressuscitant les teresines. ?s una opci¨®. Aquella ¨²nica temporada de Teresina S.A., de fa 25 anys, revisitada ara, va ser un exercici in¨¨dit d¡¯humor i intel¡¤lig¨¨ncia. No s¨¦ si els materials resistirien una revifalla merament arqueol¨°gica. Per¨° si el caliu que hi ha perqu¨¨ tornin no s¡¯apaga, podrien acontentar la massiva petici¨® de la clientela fent un programa nou: les teresines... cr¨ªtiques de televisi¨®.

No ¨¦s una idea sense fonament. La simbiosi dels personatges amb la petita pantalla, sempre present i engegada al menjador de la casa, ¨¦s absoluta. Si miren un festival de patinatge art¨ªstic, un butaner cantant sarsuela, la Salom¨¦ de Se¡¯n va anar, la Gilda que es treu el guant, el gran muntatge de Broadway The Moreneta o segueixen la loteria de Nadal... ells i elles s¨®n la parella patinadora, el butaner, la Salom¨¦, la Hayworth, els barretinaires i els nens de San Idelfonso. Els personatges de la tele no s¨®n ¨¦ssers superiors, diferents. Com diu una teresina mirant uns cantants ¡ªque s¨®n ells i elles¡ª en un dels cap¨ªtols: ¡°Tanca la tele. Aix¨° que fan ho podr¨ªem fer nosaltres¡±. Per¨° a pesar d¡¯aquesta identificaci¨®, que arriba a la confusi¨®, la seva mirada sobre la televisi¨® no ¨¦s de papanates. No fan cas de la meteor¨°loga perqu¨¨ ¡°l¡¯ull de poll m¡¯avisa abans¡± si ha de fer mal temps. I si alguna cosa, que ells i elles puguin considerar estranya, els passa a la vida, no s¡¯ha d¡¯escandalitzar ning¨² perqu¨¨ aix¨° mateix ja han vist que passava a la tele.

Per ser teresina, explica La Cubana a la seva web, ¡°no cal pas dir-se¡¯n de nom, ¨¦s una fauna que es troba per tot el m¨®n, no ¨¦s pas q¨¹esti¨® d¡¯edat ni sexe, ¨¦s m¨¦s profund i m¨¦s complex¡±. La teresina ¨¦s un ¡°concepte de vida¡±, i seria interessant veure com es miren la televisi¨® actual. Miren o, com feien fa 25 anys, la parasiten. Qu¨¨ seria d¡¯El foraster, dels tertulians nocturns de La Sexta o dels Telenot¨ªcies? Perqu¨¨ les teresines van amb bata de boitin¨¦ per¨° saben en quin m¨®n viuen. Un cop superats alguns inconvenients funcionals, conviuen amistosament, per exemple, amb les ve?nes/ve?ns de la sauna. Tenen sempre encesa la intu?ci¨® per sobreviure a la novetat.

Els personatges de la s¨¨rie de la Cubana tenen sempre encesa la intu?ci¨® per sobreviure a la novetat

De la barreja de la po¨¨tica cubana amb guionistes aprenents de Josep Maria Benet i Jornet (Arcarazo ara fa Nit i dia), en va sortir un univers entranyable, reconeixible, amb un punt d¡¯irrealitat que li donava un humor fet no solament d¡¯acudits sin¨® de situacions a tocar de l¡¯esperpent. Francament, ja que les teresines miren tanta tele podrien fer un programa comentant-la o, potser, recreant els seus hits. Segur que no refor?aria el mainstream televisiu.

No perdis el comp¨¤s.?T¨¦ futur un extenuant programa sobre m¨²sica on es desafina a dojo? El principal ganxo del concurs s¨®n uns micros que van baixant a mesura que el concursant s¡¯equivoca. Una brometa ja vista en altres programes. Els presentadors hi posen molta bona fe per organitzar una falsa gresca i fan treballar tant el p¨²blic (s¡¯aixeca i aplaudeix per qualsevol cosa) que hauria de tenir un sou. ?s una col¡¤laboraci¨® amb la televisi¨® balear IB3. Una relaci¨® que s¡¯hauria d¡¯aprofundir a pesar d¡¯aquesta ensopegada. IB3, per exemple, fa un concurs (Agafa¡¯m si pots) amb molt poc bot¨ª, humil i (exageradament) senzill que resulta m¨¦s entretingut.

Cal donar una ullada a IB3. Fent-ho he trobat una entrevista a Pere Horrach (Dues voltes) el primer dia que va deixar de ser fiscal i exercia l¡¯advocacia; un reportatge sobre la relaci¨® de Jorge Luis Borges amb Mallorca (Mira per on) o una xerrada reposada de Neus Albis amb l¡¯ecologista Xavier Pastor (En companyia), que quan li pregunten qu¨¨ va fallar en el final traum¨¤tic de la seva presid¨¨ncia de Greenpeace diu: ¡°Jo¡±. Aix¨ª de planer. Un gran personatge. Un bon programa.