Ram¨®n Andr¨¦s, pol¨ªmat

Cada dia seran m¨¦s rars els llibres i estudis sobre hist¨°ria de la cultura perqu¨¨ aquesta disciplina nom¨¦s poden practicar-la les persones amigues de la cultura en totes les seves manifestacions, sempre v¨¤ries. Un que s¨¤piga nom¨¦s coses d¡¯hist¨°ria de la m¨²sica, o de teoria dels g¨¨neres literaris, o de fotografia, o d¡¯arquitectura, o de gastronomia, etc¨¨tera, dif¨ªcilment ser¨¤ capa? d¡¯entrella?ar tots els ¨¤mbits culturals per oferir un llibre que pugui ser leg¨ªtimament anomenat d¡¯hist¨°ria de la cultura.

Abans, posem durant el segle XX encara, se¡¯n produ?en de tant en tant, perqu¨¨ va ser un segle savi i intel¡¤ligent, que va donar deliberadament l¡¯esquena al positivisme hist¨°ric del segle XIX, massa centrat en fets determinats i en ¨¤rees especifiques. Per¨° la tend¨¨ncia als estudis especialitzats en les universitats d¡¯avui, sumada a la necessitat que semblen tenir homes i dones de ser la persona m¨¦s competent en una petita cosa determinada, han fet que els nostres savis, erudits i assagistes escampin m¨¦s com m¨¦s va productes que no passen de ser mostra d¡¯una certa erudici¨®: cultura general, poca.

I aix¨° ¨¦s el que resulta apassionant: tenir una visi¨® prou ¨¤mplia de la Hist¨°ria i de totes seves produccions pol¨ªtiques, culturals, econ¨°miques, simb¨°liques, religioses, ideol¨°giques, i el que calgui, per fer-ne un constructe capa? de retre compte de la manera com es desenvolupa, en cada moment de la hist¨°ria, aquest conglomerat de fets que conformen, en termes generals, el que en diem cultura, civilitzaci¨®, Bildung per a Goethe i tants d¡¯altres. Aix¨°, naturalment, demana moltes hores d¡¯estudi, i de les coses m¨¦s diverses: fins i tot el clima pot ser convocat en l¡¯estudi d¡¯una cultura determinada; i no parlem de les creences, els r¨¨gims pol¨ªtics, les epid¨¨mies i mil coses m¨¦s.

Si a Barcelona hi ha un home que nom¨¦s escriu llibres sota aquesta perspectiva pan¨°ptica, aquest ¨¦s Ram¨®n Andr¨¦s, poeta, assagista i music¨°leg, per¨°, abans que cap altra cosa, amic de les interrelacions en el camp cultural: d¡¯aix¨° els grecs en deien un polimath¨¦s, un pol¨ªmat, un ¨¦sser de molts sabers. Un exemple d¡¯aix¨° ¨¦s el llibre que acaba de publicar: Claudio Monteverdi, Lamento della Ninfa (Barcelona, Acantilado, 2017), en el qual, a partir del madrigal d¡¯aquest nom del compositor itali¨¤, teixeix una roba policroma tan sols amb la hist¨°ria d¡¯una nimfa desamorada, abandonada. Com a bon music¨°leg, Andr¨¦s podria haver-se limitat a explicar-nos en qu¨¨ consisteixen els madrigals d¡¯aquell m¨²sic i les difer¨¨ncies i articulaci¨® entre melodia i polifonia; podria haver escrit un estudi d¡¯aquells que nom¨¦s entenen els alumnes d¡¯harmonia i contrapunt dels nostres conservatoris... Per¨° fa una altra cosa, semblant a les que han fet Mark Bonds o Esteban Buch en els seus llibres sobre m¨²sica, editats a Acantilado: situar Monteverdi en el seu segle, situar-lo sobre el rerefons de tota la cultura human¨ªstica ¡ªen especial aquella que va elevar les nimfes a categoria de mite del Renaixement¡ª, al costat de la tradici¨® arc¨¤dica i pastoral que va comen?ar a It¨¤lia i es va escampar per tota Europa, fins i tot a pa?sos desprove?ts de rius i de boscatges, tradici¨® ben expl¨ªcita a l¡¯Arcadia, de Sannazaro, o la Diana, de Jorge de Montemayor. (I, par¨°dicament, a bona part del Quijote.)

Per aix¨° Andr¨¦s esmenta, en aquesta an¨¤lisi preciosa de nom¨¦s un madrigal del vuit¨¨ llibre de Monteverdi, l¡¯obra simptom¨¤tica de Boccaccio, l¡¯Acad¨¨mia florentina, Botticelli, Castiglione i el seu Cortes¨¤, i els ¨²ltims grans humanistes, ja del segle XVI, com Erasme, Vives i Montaigne. No hi falta ¡ªperqu¨¨ la m¨²sica sempre havia estat ve?na de la teologia¡ª una refer¨¨ncia expl¨ªcita al car¨¤cter introspectiu de la devotio moderna, que alguna cosa va tenir a veure amb les noves formes d¡¯expressi¨® musical del temps de Monteverdi. Els comentaris pr¨°piament musicol¨°gics no apareixen, ja ben emparats per tanta hist¨°ria de la cultura, fins a les darreres p¨¤gines.

Una nimfa ¨¦s molt poca cosa. Les nimfes no tenen la grandesa ni la dignitat d¡¯una Venus, una C¨ªbele o una ?rtemis. Hi ha nimfes de riu, de mar, de boscos i de muntanya. S¨®n ¡ªo eren a l¡¯Antigor¡ª figures secund¨¤ries, nom¨¦s cooperatives. Monteverdi les va exal?ar en el madrigal que analitza aquest llibre d¡¯avui, i Ram¨®n Andr¨¦s ha estat capa? d¡¯entrella?ar-les ¡ªcom la vinya s¡¯entrelligava a les branques dels oms, a Virgili¡ª en un llibre que, avui, en aquest erm que s¨®n els estudis generals a Catalunya i a l¡¯Espanya gran, hauria de ser model i lli?¨® per a tots els redactors de petites mat¨¨ries especialitzades