El color vital de la cultura

Com passa en tots els llibres de Merc¨¨ Ibarz (Said¨ª, 1954), L¡¯amic de la Finca Roja tamb¨¦ se situa en una terra de ning¨², enmig d¡¯una frontera liter¨¤ria: La terra retirada era un llibre autobiogr¨¤fic i la cr¨°nica documental sobre les paradoxes que ocasionaven les subvencions agr¨¤ries europees en la transformaci¨® de la vida rural; la realitat estricta que alimentava La palmera de blat no impedia que el component on¨ªric an¨¦s arrelant a la trama amb una absoluta normalitat, i en els tres contes d¡¯A la ciutat en obreses produ?a el cam¨ª invers i el somni, l¡¯estrany i el passat adquirien una pres¨¨ncia tan real que semblaven que fossin reals: tant en un llibre com a l¡¯altre, el lector no sabia si estava davant d¡¯una filigrana espectral, per¨° no tenia cap dubte que llegia uns textos molt ben travats que es resistien a ser interpretats racionalment.

L¡¯afany d¡¯Ibarz per instal¡¤lar-se en regions frontereres no es limita nom¨¦s a les q¨¹estions formals o al joc interactiu entre g¨¨neres literaris diferents, sin¨® que tamb¨¦ la porta a submergir-se al fons de la frontera moral: el centre de la novel¡¤la No parlis de mi quan me¡¯n vagi s¨®n els esdeveniments ¨ªntims que es produeixen quan es deixa enrere l¡¯edat adulta i s¡¯entreveu el primer av¨ªs de la vellesa, i Vine com est¨¤s ¡ªun t¨ªtol raonablement millorable¡ª planteja les conseq¨¹¨¨ncies que origina sentir-se culpable, o responsable, d¡¯una guerra que no s¡¯ha viscut gr¨¤cies a la persist¨¨ncia de la mem¨°ria familiar. L¡¯afany d¡¯Ibarz per la terra fronterera de la literatura, per¨°, no sembla que es correspongui a cap voluntat estrat¨¨gica de res, sin¨® que es deu tan sols a la necessitat de complir amb la intricada obligaci¨® de ser fidel a ella mateixa i al seu car¨¤cter d¡¯escriptora insubornable.

Com no podia ser d¡¯altra manera, doncs, L¡¯amic de la Finca Roja se situa en un terreny alegrement h¨ªbrid, que tant ¨¦s autobiografia com hist¨°ria de la cultura, especulaci¨® intel¡¤lectual com finor erudita, creaci¨® narrativa com periodisme rigor¨®s. En qualsevol cas, sigui quina sigui l¡¯opci¨® triada, L¡¯amic de la Finca Roja ¨¦s sempre una doble celebraci¨®: d¡¯una banda, tal com es diu a la contracoberta, ¨¦s un ¡°brindis per la cultura i la felicitat¡±, per la transformaci¨® feli? que pot atorgar el color, la vida i el moviment de la cultura; la cultura, en fi, vista com una ¡°nova manera de con¨¨ixer i d¡¯eixamplar els panorames i l¡¯ordre del coneixement¡±, tal com deia Antoni Mar¨ª a El conflicte de les aparences; d¡¯altra banda, des del principi fins al final, L¡¯amic de la Finca Roja ¨¦s un tribut a l¡¯amistat, un di¨¤leg ininterromput amb l¡¯amic absent de l¡¯autora, amb Carles P¨¦rez (1947-2013), ¨¤nima de l¡¯IVAM, el primer museu del postfranquisme, amic dels artistes, muse¨°leg heterodox i enamorat constant de la tradici¨® i l¡¯ess¨¨ncia de les avantguardes, d¡¯aquelles reunions d¡¯amics que fracturaven la quotidianitat de l¡¯art sense que les conseq¨¹¨¨ncies fossin evidents per als seus coetanis.

En els 11 textos que es reuneixen aqu¨ª, Ibarz segueix la petja desbocada de P¨¦rez, i, amb una llibertat irrefrenable, lluny d¡¯academicismes i d¡¯idees convencionals, com si l¡¯¨²nica ambici¨® tolerable fos divertir-se i divertir el lector amb uns esclats fulgurants i continus d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia, estableix relacions in¨¨dites, per exemple, entre la construcci¨® cinematogr¨¤fica de Griffith i les greguer¨ªas de G¨®mez de la Serna, entre Rodoreda i Lispector, o entre Torres-Garc¨ªa i Duchamp. Tampoc est¨¤ gens malament quan veu Incerta gl¨°ria no com ¡°la gran novel¡¤la catalana de la guerra¡± sin¨®, sobretot, ¡°com un document de postguerra d¡¯alt valor literari¡±, quan contempla la vocaci¨® pedag¨°gica de Bu?uel a la negr¨ªssima Tierra sin pan, quan inspecciona els motius pertorbadors de l¡¯obra d¡¯?ngeles Santos ¡ªRosa Font va escriure una novel¡¤la memorable sobre aquesta pintora, La dona sense ulls¡ª, o quan visita la casa museu de Blasco Ib¨¢?ez a Menton.

L¡¯amic de la Finca Roja ¨¦s el llibre d¡¯alg¨² entusiasta que creu en la perfectibilitat de l¡¯art i en la seva capacitat per transformar les idees, en la certesa que la cultura es pot transformar en una ra¨® transcendental, en la fertilitat de la literatura considerada com una frontera des d¡¯on observar la realitat des de l¡¯altre costat de la cultura.