Tot a mig fer

La paralitzaci¨® de les Gl¨°ries ¨¦s un bon paradigma. Her¨¨ncia complicada de mandats anteriors ¡ªel primer pacte amb els ve?ns va ser made in PSC¡ª, a la qual se suma la complexitat t¨¨cnica de l'operaci¨®. Actualment es pot fer gaireb¨¦ tot, per¨° si es busquen desafiaments de calibre cal posar diners sobre la taula. Excavar un subs¨°l opac i ocupat, per sota del fre¨¤tic, era candidat n¨ªtid a sorpreses i sobrecostos, per m¨¦s que l'actual Govern municipal vulgui assenyalar-lo amb un altre tipus de sospites. Havia de passar i ha passat. Dit aix¨°, el problema real ¨¦s que el t¨²nel ¨¦s un anacronisme. ?s la soluci¨® f¨¤cil: si hi ha cotxes, amaguem-los. Aix¨ª es feien les coses el segle passat. Per¨° aix¨° topa de cara amb el model de pacificaci¨®: si hi ha cotxes, domestiquem-los. Encara que es trigui m¨¦s. De fet, la Gran Via discorre avui a cel obert i tampoc ¨¦s tan greu. El problema ¨¦s que el t¨²nel va ser una imposici¨® dels ve?ns, que a sobre el volen m¨¦s llarg: reclamen la segona fase, com la van reclamar ¡ªsense resultat¡ª a general Mitre.

Les Gl¨°ries ¨¦s el gran desprop¨°sit del pacte ve?nal, i s¨¦ que ¨¦s antip¨¤tic dir-ho aix¨ª, per¨° reuneix tots els t¨°pics de les demandes cl¨¤ssiques, t¨²nel incl¨°s. Ning¨² quedar¨¤ content amb el resultat, s'hauran gastat uns diners infinits, les obres duraran encara anys i les Gl¨°ries continuar¨¤ sent un espai vast i sense per¨ªmetre, buit i divisori. En fi. Per¨° insisteixo que ¨¦s un paradigma de la impot¨¨ncia gen¨¨rica d'aquest Govern per imposar ideol¨°gicament un model de ciutat, que no dubto que existeixi. Aix¨° no t¨¦ res a veure amb la imatge o el lideratge d'Ada Colau, que est¨¤ intacte i segueix sent molt potent. Enunciem alguns dels problemes amb qu¨¨ ara mateix est¨¤ bregant aquest te¨°ric model que estava disposat a capgirar la ciutat com un mitj¨®, per lliurar-la sana i est¨¤lvia als seus ciutadans. La superilla ha concitat tanta oposici¨® ve?nal com aplaudiments, per¨° el cas ¨¦s que els ve?ns han convocat a la brava una consulta que el Consistori no avala. Dif¨ªcil ho tindran per col¡¤locar una altra superilla on sigui.

Mirem el turisme. No existeix la percepci¨® que les mesures preses hagin servit per frenar els efectes perversos de l'ocupaci¨® de la ciutat. Ara mateix els hotelers han anat als tribunals per rescatar la seva capacitat de fer obres a casa, cosa que sembla d'una l¨°gica total. L'oposici¨® al turisme massiu es basa en un imaginari (discutible) en el qual l'espai p¨²blic pertany al ¡°ciutad¨¤¡± i no al visitant, la qual cosa s¨ª que ha quallat en una minoria que s'ha tornat bel¡¤ligerant contra qualsevol ocupaci¨® que consideren abusiva, sigui un gos, una bicicleta, un turista o un taxi uber. No parlem tampoc del mercat de lloguer i la guerra justa contra els fons d'inversi¨®. Etc¨¨tera. La realitat ¨¦s que hi ha una fricci¨® constant entre la ciutat somiada i promesa i la ciutat que ¨¦s. I guanya aquesta ¨²ltima. Hi ha una resist¨¨ncia de materials: un pes de la burocr¨¤cia, les normes, la rutina, de la maquin¨¤ria municipal que impedeix canviar a fons les condicions de contractaci¨® p¨²blica, per posar un exemple: l'economia solid¨¤ria queda per als serrells de les adjudicacions. Tot ¨¦s lent, pesat i de vegades impossible. Per una altra banda, hi ha una incapacitat manifesta per arribar a pactes, que no serien aberrants, si l'actitud municipal no fos tan arrogant, tan poc apreciativa a les raons dels altres, que s¨®n part de la ciutat tamb¨¦. Aquests dos elements es tradueixen en debilitat interior.

La debilitat exterior ve de les vacil¡¤lacions i les precipitacions. Es fan importants gestos simb¨°lics i hi ha sens dubte una hiperactivitat en l'apropiaci¨® d'edificis que no tenen encara destinaci¨® clara i que s'ofereixen en processos participatius, quan seria m¨¦s intel¡¤ligent improvisar menys i planificar una mica m¨¦s, anar m¨¦s lents per anar m¨¦s lluny. Despr¨¦s de tot, la participaci¨® real i efectiva de la gent no ¨¦s el fort d'aquest Govern. Per¨° segueix havent-hi un model, que l'Ajuntament hauria de saber que no ¨¦s majoritari i que per tant s'hauria d'obrir pas per convicci¨® gradual i per pactes que ofici?n de vaselina. La clau d'aquesta meitat de mandat ¨¦s que tot est¨¤ a mig fer. I aquesta condici¨® de cosa a mig fer impedeix una visualitzaci¨® correcta dels objectius, de la ciutat que ens estan construint.