La dona espiritista i el seu temps

M¨¦s que una biografia, Amalia i els esperits ¨¦s una investigaci¨® period¨ªstica en primera persona, que inclou les entrevistes, reflexions i lectures de l¡¯autora, la periodista Patr¨ªcia Gabancho, seguint el fil de la vida d¡¯Amalia Domingo Soler. Aquesta pionera de l¡¯espiritisme a casa nostra havia nascut a Andalusia, per¨° estava lligada ¨ªntimament al barri de Gr¨¤cia, on va viure molts anys. Avui ¨¦s un personatge for?a oblidat, per¨° en aquella Barcelona entre dos segles va ser una de les dones m¨¦s conegudes del seu temps. Com diu Gabancho de la seva biografiada: ¡°Va ser, com ¨¦s notori, espiritista, no pas m¨¨dium, en un m¨®n on l¡¯espiritisme gaudia d¡¯una gran influ¨¨ncia en les classes populars i tamb¨¦ entre alguns intel¡¤lectuals de pes¡±.

Dic que no ¨¦s exactament una biografia, no tan sols per l¡¯estil de cr¨°nica a temps real, de narraci¨® a raig que adopta l¡¯autora, sin¨® pel protagonisme que adquireix el rerefons, aquella Catalunya trasbalsada i convulsa de finals del XIX i principis del XX, de la burgesia triomfant i dels anarquistes. La Barcelona satisfeta, de l¡¯Exposici¨® Universal de 1888. I la ciutat inquieta, dels ateneus i el modernisme bohemi. Amb panorames i personatges que travessen la hist¨°ria d¡¯aquesta dona lletja, pobra i reclosa en si mateixa, que tanmateix va encarnar moltes de les aspiracions de la societat d¡¯aquell moment.

Amalia Soler havia nascut a Sevilla el 1835, quan el seu pare ja era mort. Als vuit anys va quedar cega, i va ser parcialment curada per un farmac¨¨utic. La mare va ser d¡¯una gran import¨¤ncia, en generar amb ella una relaci¨® de depend¨¨ncia m¨²tua. Com escriu Gabancho, tenia ¡°un conflicte amb el pare absent i la mare massa present¡±. La mort de la mare, quan Amalia nom¨¦s tenia 25 anys, va ser molt dolorosa. I la va obligar a marxar a Madrid, on va descobrir l¡¯espiritisme. Gr¨¤cies als seus dots com a oradora, el director del cercle espiritista La Buena Nueva, de Gr¨¤cia, el doctor Llu¨ªs Llach, la va convidar a traslladar-se a Barcelona. Llavors la capital catalana ja tenia un ambient medi¨²mnic ben establert, i aviat Amalia es va convertir en una figura coneguda del moviment.

'Amalia i els esperits'

Patr¨ªcia Gabancho

Arpa Editorial

340 p¨¤g.

19,90 euros

En aquella ¨¨poca, Gr¨¤cia era el segon municipi catal¨¤ en poblaci¨®, despr¨¦s de la mateixa Barcelona. Aqu¨ª, entre el carrer del Can¨® i la pla?a del Sol, es va donar a con¨¨ixer com a polemista i com a poeta inspirada pels esperits. Aqu¨ª va con¨¨ixer el seu primer m¨¨dium, Miguel Vives, de qui rebia missatges de la seva difunta mare. La primavera de 1879, Llach va presentar-li l¡¯editor Juan Torrents, amb qui va publicar la revista La Luz del Porvenir, en la qual col¡¤laboraven escriptores com Emilia Pardo Baz¨¢n o Carmen de Burgos, que feia servir el pseud¨°nim de Colombine. A Barcelona tamb¨¦ va con¨¨ixer altres personatges d¡¯aquesta religi¨® laica, com el m¨¨dium Eudald, de qui rebia missatges del difunt Padre Germ¨¢n, un esperit descarnat que li va dictar les mem¨°ries.

Seguim l¡¯autora per la fant¨¤stica Biblioteca Ar¨²s del passeig de Sant Joan, o per la Universitat de Barcelona, on coneix Gerard Horta, especialista en el tema, que cataloga l¡¯espiritisme com una ¡°cultura autodidacta de les classes subalternes¡±, una forma de vida que, a Catalunya, va estar molt lligada amb el moviment llibertari. Escriu Gabancho: ¡°Entre burgesos i obrers hi havia un abisme, i no nom¨¦s en la relaci¨® social, que era b¨¤sicament d¡¯explotaci¨®. Els obrers estaven intentant construir una cultura alternativa, sent l¡¯oficial molt encarcarada, molt manaire¡±. ?s l¡¯¨¨poca dels ateneus obrers, de les escoles lliures, de l¡¯esperantisme, el nudisme, el naturisme, i tamb¨¦ de l¡¯espiritisme, on la figura del m¨¨dium juga un paper essencial. Com diu Horta: ¡°El cos ¨¦s l¡¯¨²nica cosa que tenen els desposse?ts¡±.

Hi ha personatges que sobrevolen el llibre, el doctor Llach, a qui Gabancho passa tota l¡¯estona buscant. O la v¨ªdua Senillosa, dona rica que va ajudar econ¨°micament Amalia fins poc abans de la seva mort, l¡¯abril de 1909. Per uns mesos no va viure la Setmana Tr¨¤gica, quan els esperits van sortir al carrer. De llavors en?¨¤, les seves despulles terrenes, despr¨¦s de desencarnar, reposen en un n¨ªnxol del cementiri de Montju?c, a pocs metres de la tomba de Francesc Layret, i on els espiritistes locals encara van a deixar flors fresques.