Temps de flors

Girona est¨¤ aquests dies de festa, una festa que balla amb les flors, i amb el pretext de les flors s¡¯obren els patis i les cases, tot ajudant que per uns dies el carrer sembli dilatar-se cap a aquests interiors convertits en espais col¡¤lectius. Fins i tot els aparadors de les botigues semblen m¨¦s pendents que de costum del carrer. El m¨¦s bonic i interessant d¡¯aquesta celebraci¨® multitudin¨¤ria ¨¦s el passeig que permet fer badant pels patis decorats convertits en part del carrer. La situaci¨® que es produeix pot equiparar-se a un cl¨¤ssic de les ciutats: el vell dibuix que Giambattista Nolli va fer de Roma el 1748 per enc¨¤rrec de Benet XIV, La Pianta grande di Roma. L¡¯aixecament topogr¨¤fic t¨¦ el m¨¨rit d¡¯haver representat els carrers de la ciutat amb una exactitud i una precisi¨® encomiables, afegint-hi tamb¨¦ els patis dels palaus, els atris de les esgl¨¦sies, els interiors dels temples, els banys o els mercats. El resultat ¨¦s un dibuix amb carrers irregulars plens de petites extensions, un dibuix que podr¨ªem dir que desdibuixa el carrer i el complica amb les edificacions afegides; perqu¨¨ se m¡¯entengui, en aquest dibuix de Roma els carrers no s¨®n en absolut els l¨ªmits de les illes de cases edificades. Els patis amb flors s¨®n l¡¯excusa perqu¨¨ els carrers de Girona es vegin aix¨ª. Per¨° no s¨®n tant les flors, sin¨® nosaltres que els mirem, els que els fem existir per uns dies. El de Nolli ¨¦s el dibuix recurrent i inspirador al qual solem rec¨®rrer, com qui busca consol, quan volem referir-nos a una ciutat especialment complexa i barrejada.

Una ciutat aix¨ª no ¨¦s altra cosa que la ciutat que fa coses fora de lloc, coses especials, regals que uns ciutadans fan a uns altres. Aquestes coses ajuden a mirar d¡¯una altra forma. No es tracta de voler estar instal¡¤lats en all¨° especial per sempre, sin¨® d¡¯observar all¨° quotidi¨¤ d¡¯una manera m¨¦s atenta i nova. Alguns cops, per poder mirar b¨¦ hem de baixar la llum, la mirada nova ¨¦s la que, almenys jo, trobo m¨¦s en les descripcions liter¨¤ries que no pas en la fotografia, per exemple. Per mirar de nou cal certa ingenu?tat i descriure¡¯ns mentalment el que estem veient. Aquests regals, com ara els patis decorats, estan quedant sepultats per les instal¡¤lacions ¡°espectaculars¡± ¡ªen paraules del fullet¨® municipal que informa dels llocs a veure¡ª. Un conjunt d¡¯instal¡¤lacions, la major part al carrer, al meu parer exagerades i poc delicades, als ant¨ªpodes de la m¨¦s simple de les flors.

Passejant pel Temps de flors ens adonem que el material del futur ¨¦s el pl¨¤stic. Muntatges grandiloq¨¹ents que volen tenir un significat, i que busquen equivocadament explicar una hist¨°ria, com el de les escales de la catedral, fet sense cap flor, i que en paraules dels autors vol ser ¡°una intervenci¨® ef¨ªmera, trencadora i provocadora¡±. No s¡¯adonen que d¡¯aquesta manera maten la festa de les flors. Uns muntatges, quasi tots ells, en mans professionals, ja siguin veterans o estudiants de disseny o d¡¯arts pl¨¤stiques, tant se val. Tan sols cal mirar les bases per participar-hi, la composici¨® de la comissi¨® de selecci¨® i els criteris per triar les instal¡¤lacions, per veure qu¨¨ es podria millorar. En veure algunes d¡¯aquests decoracions florals percebem immediatament que per a aix¨°, com per a la m¨²sica o per al vestir, es t¨¦ o no es t¨¦ la naturalitat exigida, i no s¡¯hi val substituir-la per l¡¯originalitat ni la creativitat. La casualitat fa que aquest Temps de flors s¡¯estengui amb la projecci¨® a les sales de la pel¡¤l¨ªcula Adi¨®s a Europa, film extraordinari sobre all¨° ordinari, amb un comen?ament bonic, inoblidable i delicat, fet senzillament amb flors subratllades amb la pres¨¨ncia de les mans. Una lli?¨® floral que haurien d¡¯aprendre alguns dels dissenyadors d¡¯aquestes instal¡¤lacions.

Accepto que es digui que a la gent li agrada la festa tal com ¨¦s, i que t¨¦ ¨¨xit, i que per tant pot semblar elitista criticar-ho. Igual que ho ¨¦s que la cr¨ªtica de la sobreexcitaci¨® informativa de l¡¯esdeveniment que ha condu?t a un ¨¨xit en el nombre de visitants pugui semblar que ¨¦s reclamar certa serenitat en poder veure-ho, i que aix¨° ¨¦s poc menys que antidemocr¨¤tic. Per¨° el Temps de flors est¨¤ ara afligit per aquest instal¡¤lacions, que el sobreexciten i el faran morir d¡¯¨¨xit. Per no semblar elitista tan sols diria que podr¨ªem aprendre del que ha passat a Eurovisi¨®, i que algunes instal¡¤lacions florals semblen retratades pel que Portugal ens ha fet pensar de la can?¨® d¡¯Espanya i la camisa de flors del seu representant.