Descolonitzar els colons

Quan l¡¯obra d¡¯un autor uneix pensament i viv¨¨ncia; quan la literatura i l¡¯assaig es fonen en els seus llibres; quan les idees que es troben en les p¨¤gines marquen un abans i un despr¨¦s en la manera que tenim de veure el m¨®n; quan cada par¨¤graf connecta parts del m¨®n i del cervell que semblava que es necessitaven, aleshores, el lector sap que el text forma part d¡¯aquells llibres que tota literatura espera. I aquest ¨¦s el cas dels dos llibres de Ngugi wa Thiong¡¯o Descolonitzar la ment i Despla?ar el centre.

Les an¨¤lisis sobre la llengua i la cultura que fa Thiong¡¯o (Kenya, 1938) abasten la totalitat de paraules, fets i coses que hi ha en el m¨®n. Les conclusions que en treu, a partir de l¡¯experi¨¨ncia de les cultures africanes sotmeses, primer al colonialisme i avui al capitalisme extractiu, s¨®n encara vigents a l¡¯hora d¡¯explicar-nos a nosaltres mateixos. La import¨¤ncia de la mirada de Thiong¡¯o sobre els homes parteix d¡¯una pragm¨¤tica en qu¨¨ la traducci¨® de paraules convida a fer tamb¨¦ una traducci¨® de fets, d¡¯accions.

Descolonitzar la ment vol dir lluitar contra la jerarquia de conceptes que no admeten ser jerarquitzats, la llengua, la cultura o la identitat nacional. No n¡¯hi ha, de jerarquies. L¡¯autor se n¡¯adona despr¨¦s dels fets de Kamirithu, i que comen?a a narrar en la veu de la dona que el ve a buscar: ¡°Hem sentit dir que vost¨¨ t¨¦ molta educaci¨® i que escriu llibres. Per qu¨¨ vost¨¨ i altres com vost¨¨ no venen a educar el poble?¡±. La seva obra de teatre li costa la pres¨®, la prohibici¨® d¡¯impartir classes a la universitat i, finalment, l¡¯exili. Les cultures dominants no es deixen prendre el terreny f¨¤cilment, es tracta d¡¯una q¨¹esti¨® de saber, per¨° tamb¨¦ de poder, de vigil¨¤ncia i de c¨¤stig.

Descolonitzar la ment / Despla?ar el centre

Ngugi wa Thiong'o
Traduccions: Blanca Busquets / D¨ªdac Gurgu¨ª
Raig Verd
240 / 288 p¨¤gines
19 / 19,90 euros

Descolonitzar la ment vol dir tamb¨¦ despla?ar el centre des del qual es vigila la resta de cultures, de nacions, de lleng¨¹es. Significa comen?ar a parlar en termes de cultures hegem¨°niques i de cultures no hegem¨°niques, de lleng¨¹es marginalitzants i de lleng¨¹es marginades. Quants comentaris sobre el poder europeu, derivats de l¡¯en¨¨sima interpretaci¨® de Foucault, ens haur¨ªem estalviat si la recepci¨® de Thiong¡¯o hagu¨¦s estat m¨¦s reeixida...

El keny¨¤ despla?a el centre tamb¨¦ de les idees de revoluci¨® i de resist¨¨ncia. L¡¯etnocentrisme t¨¦ biaixos de classe i la lluita de classes t¨¦ biaixos d¡¯etnocentrisme, res de nou quan parlem des del 2017, per¨° les tesis del llibre i les viv¨¨ncies de Despla?ar el centre venen de tan lluny com de 1980, quan escriu el seu c¨¨lebre assaig sobre el racisme que traspua Mem¨°ries d¡¯?frica, de Karen Blixen. ¡°Per a Karen Blixen, Kamante ¨¦s comparable amb un gos civilitzat que ha viscut molt temps amb els humans, humans europeus, ¨¦s clar¡±.

No es tracta nom¨¦s d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia lectora; ¨¦s perqu¨¨ Thiong¡¯o ha viscut aquesta mirada que vol moure les estructures de poder, sap i ha viscut que no es tracta nom¨¦s de literatura, sap que el pensament que anima una cultura no ¨¦s innocent i n¡¯ha sofert les conseq¨¹¨¨ncies, sap que hi ha criteris est¨¨tics que se celebren i que perpetuen models de desigualtat. Descriu, sense necessitar la paraula, la interseccionalitat que explica tantes i tantes formes d¡¯injust¨ªcia.

Vaig llegir per primera vegada Thiong¡¯o l¡¯hivern de 1997, un llibre que acabava d¡¯arribar a la biblioteca de la universitat, Writers in politics, amb una lletra diferent, per¨° amb una melodia molt semblant a aquests dos llibres. Quan recordes la primera vegada que has llegit un autor vol dir que saps que tens a les mans alguna cosa important.

Despr¨¦s de l¡¯excel¡¤lent Somnis en temps de guerra, Raig Verd publica dos llibres fonamentals, que ensenyen a pensar diferent, a adquirir llibertats que nom¨¦s ¨¦s possible exercir despr¨¦s d¡¯haver ent¨¨s en qu¨¨ consisteix la servitud d¡¯uns homes, unes lleng¨¹es i unes cultures, a altres homes, lleng¨¹es i cultures i, sobretot, en com es poden alliberar, despla?ant el centre i descolonitzant la ment per no repetir els errors dels forts.

Ho fa, per exemple, quan parla dels nens de Sud-¨¤frica, les v¨ªctimes m¨¦s vulnerables de les pol¨ªtiques de l¡¯apartheid, per¨° tamb¨¦ l¡¯esperan?a simb¨°lica del continent en contra d¡¯un imperialisme que vol actuar com sempre. Un imperialisme econ¨°mic que si alguna cosa sap fer ¨¦s colonitzar ments i ocupar els centres. Aqu¨ª tamb¨¦. Per aix¨° s¨®n tan importants aquests llibres.