Ecos del Parn¨¤s

No tot el que es va fer a Catalunya amb alguna refer¨¨ncia al classicisme, en art i arquitectura, des del 1906, o 1910, fins cap al 1930, o encara m¨¦s enll¨¤, es pot considerar noucentista, malgrat que amb tot plegat s¡¯hagi fet un enorme calaix de sastre. El noucentisme, quan va n¨¦ixer, aspirava a la puresa, no a l¡¯adotzenament d¡¯elements arquitect¨°nics de cat¨¤leg de pastisseria industrial, ni a cromos i estampetes de calendari i maternitats i nus femenins de pot. De fet, el moviment art¨ªstic que va voler suplir els deliris selv¨¤tics del 1900, en els seus inicis, no mirava ni tan sols al Mediterrani sin¨® l¡¯evocaci¨® que d¡¯aquest n¡¯estaven fent des de l¡¯Europa central. Fins que Joaquim Torres-Garc¨ªa no va implantar el retorn a Roma i Atenes, cap als anys deu, les ciutats que influ?en en els artistes m¨¦s joves eren Darmstadt, Munic o Viena. I tant o m¨¦s que l¡¯acaparadora Barcelona, va ser Girona una de les ciutats que va impulsar de manera m¨¦s coherent aquesta renovaci¨®. En menys grau, tamb¨¦ ho van fer Terrassa o Sabadell, aportant-hi el seu granet de sorra. Per¨° va ser a la ciutat de l¡¯Onyar on el moviment renovador va tenir m¨¦s influ¨¨ncia i unitat, gr¨¤cies als esfor?os i l¡¯obra de l¡¯arquitecte Rafael Mas¨® i el seu cercle d¡¯amistats, tal com han vingut demostrant des dels anys setanta Joan Tarr¨²s, Narc¨ªs Comadira o Jaume F¨¤brega, entre d¡¯altres.

Tots aquests intents renovadors, per¨°, tenien curta durada perqu¨¨ topaven amb el convencionalisme de la societat conservadora benestant, que era qui els podia acomboiar i no volia. Per aix¨°, tamb¨¦ a Girona el noucentisme no va poder assolir el potencial que tenia i anhelava. La Societat Athenea, que liderava Mas¨® i que era l¡¯impuls m¨¦s s¨°lid d¡¯aquella generaci¨®, nom¨¦s va durar de 1913 a 1917, i va haver de tancar per falta de suport i recursos. Tal com diu Comadira, el malaguanyat escultor Fidel Aguilar (Girona, 1894-1917) era fill d¡¯Athenea i, en certa manera, es podria afegir que tamb¨¦, com a artista, n¡¯era de Mas¨®. Si el jove Fidel no hagu¨¦s connectat amb l¡¯arquitecte, hauria estat un escultor de poble d¡¯escassa rellev¨¤ncia. Mas¨® i Xavier Montsalvatje van saber veure les aptituds d¡¯aquell noi de fam¨ªlia humil que intentava guanyar-se la vida fent talles, i li van obrir un m¨®n, el de la modernitat que estava quallant a Europa. Aguilar ho va absorbir com una esponja i s¡¯hi va integrar plenament. Tamb¨¦ a partir de les activitats a la sala d¡¯exposicions Athenea, va poder con¨¨ixer de primera m¨¤ l¡¯obra arca?tzant coet¨¤nia d¡¯Enric Casanovas, i la de Manuel Cano o Josep de Togores i la del que llavors era el seu mestre, Torres-Garc¨ªa. Amb una cosa i l¡¯altra, va fer una s¨ªntesi bastant personal, quasi sempre sota la mirada de Mas¨®, que havia fet d¡¯ell una mena de Pigmali¨®. A partir de les col¡¤laboracions ornamentals que va fer amb l¡¯arquitecte, l¡¯obra de l¡¯escultor va fer un gir radical. Just en dos anys plet¨°rics, de 1915 a 1916, es concentra el millor de la seva producci¨®, que el situa en un lloc estel¡¤lar del noucentisme m¨¦s genu¨ª.

Un meteorit fuga?. Fidel Aguilar (1894-1917), la completa exposici¨® comissariada per Eva V¨¤zquez a la Casa Pastors de Girona, ¨¦s una revisi¨® exhaustiva de l¡¯obra d¡¯Aguilar. Inclou des dels seus inicis talpers fins a la plenitud, truncada per una mort prematura, a 22 anys, quan la seva obra comen?ava a captar l¡¯atenci¨® dels cr¨ªtics d¡¯art m¨¦s rellevants, catalans i espanyols. Llavors, amb el tr¨¤gic final, Aguilar va entrar al tabernacle dels mites a Girona, mentre que, a la vegada, es va comen?ar a comercialitzar la seva obra, reprodu?da en fang fumat de Quart. Per¨° es va marginar en l¡¯anonimat, relegada a la categoria de bibelot decoratiu, sense fer constar el nom de l¡¯autor, malgrat que es venia a galeries d¡¯art de prestigi, com la Sala Par¨¦s, i es presentava a exposicions internacionals com la d¡¯Arts Decoratives de Par¨ªs del 1925 o la de Barcelona del 1929. Una iniciativa en la qual van prendre part activa els seus propis mentors, ja que Mas¨® era soci i director art¨ªstic de Cer¨¤miques Marc¨®, l¡¯empresa que la produ?a i encara ho fa ara, tot i que ja tan desvirtuada que n¡¯esdev¨¦ par¨°dia.

Ara, a l¡¯exposici¨® de Girona es poden veure els guixos primigenis i algunes fustes i pedres originals de les populars argerates que mantenen la grandesa tot i ser, sovint, ben petites. A fora de Girona, es coneix ben poca cosa de l¡¯escultor, m¨¦s enll¨¤ de les delicioses figuretes de Marc¨®, que van ser redescobertes cap als anys setanta per la progressia culta i ben informada, quan encara es produ?en amb una certa dignitat. No estaria malament que la magn¨ªfica iniciativa de la Casa Pastors, redu?da, acotada i ben triada, arrib¨¦s a Barcelona, i per qu¨¨ no?, al MNAC, que ¨¦s on li correspondria, i que s¡¯integr¨¦s definitivament Aguilar al lloc que, per dret propi, li pertoca en la hist¨°ria de l¡¯art catal¨¤.