Pobre Bar?a

Al barcelonisme sembla que li fa mandra jugar la final de Copa. No ¨¦s f¨¤cil pair que s¡¯ha perdut la Lliga i espanta que el Madrid pugui guanyar tamb¨¦ la Champions. Aix¨ª ¨¦s que ara mateix no fa cap gr¨¤cia anar a Madrid i c¨®rrer el risc, a m¨¦s a m¨¦s, de claudicar contra l¡¯Alab¨¨s.

La Copa ¨¦s la torna des que el Madrid i el Bar?a es disputen la Lliga i la Copa d¡¯Europa. Quan es parla de doblets i triplets, com ¨¦s el cas des que Guardiola i Luis Enrique han passat pel Camp Nou, nom¨¦s t¨¦ sentit com a segon o tercer trofeu, mai com a s¨ªmbol de l¡¯¨¨xit, com diria el president blaugrana Josep Maria Bartomeu, per m¨¦s que el FC Barcelona sigui l¡¯entitat que m¨¦s l¡¯ha guanyada i defensada, tot i les xiulades al Rei i alguna espantada com aquella que va protagonitzar a l¡¯¨¨poca de Van Gaal contra l¡¯Atl¨¨tic.

No ser¨¤ f¨¤cil fer-se fort dissabte a Madrid.

A l¡¯equip, al capdavall, l¡¯han aplaudit a l¡¯estadi cada cop que ha estat derrotat, el dia de la Juve i tamb¨¦ despr¨¦s de v¨¨ncer l¡¯Eibar mentre el Madrid es proclamava campi¨® de Lliga a M¨¤laga. L¡¯afici¨® ha sentit dir que Messi s¡¯empipa quan s¡¯esbronca algun jugador i ara mateix nom¨¦s gosa donar les gr¨¤cies als futbolistes i a l¡¯entrenador, que se¡¯n va tan bon punt acabi el darrer partit de la temporada i de l¡¯estadi Calder¨®n.

Una cosa ¨¦s la decepci¨®, que ¨¦s el que sentirien ara els seguidors culers, i una altra ¨¦s el cabreig, que d¡¯altra banda no es veu per enlloc, senyal de conformisme, des¨ªdia o tantsemenfotisme, com passava a l¡¯¨¨poca de Joan Gaspart. Ning¨² s¡¯ha girat contra la llotja, ni ha demanat explicacions a la directiva, ni s¡¯han vist mocadors blancs al Camp Nou. Tampoc se sap de cap moviment d¡¯oposici¨® que no sigui la veu de Joan Laporta, que amb ra¨® es queixa de com ha estat tractat per la junta de Sandro Rosell i Bartomeu.

A Laporta se¡¯l va acusar i denunciar per ¡°dilapidar¡± una fortuna amb menjars tan comuns com un pollastre a l¡¯ast en una rostisseria de Sant Cugat, o sibarites com una ampolla de M?et Chandon a Luz de Gas. Li han fet la vida impossible, aix¨ª com tamb¨¦ als seus consellers, fins que els jutjats li han donat la ra¨® quan s¡¯ha desestimat l¡¯acci¨® de responsabilitat engegada per Rosell, en la qual va qualificar la decisi¨® com la m¨¦s important de la hist¨°ria del FC Barcelona.

L¡¯Audi¨¨ncia Provincial ha exonerat Laporta al mateix temps que el Rosell era empresonat, acusat de blanquejar capitals amb Ricardo Teixiera, el que va ser president de la Confederaci¨® Brasilera de Futbol. La imatge no pot ser m¨¦s expressiva dels moments viscuts al Bar?a des del 2010: l¡¯absoluci¨® de Laporta ha coincidit amb la condemna de Rosell.

Rosell es va equivocar de ple quan va decidir judicialitzar un club que sovint s¡¯ha sabut corregir a partir de l¡¯opini¨® dels socis, els mateixos que van penalitzar Laporta a les eleccions, despr¨¦s de fer-ho en una moci¨® de censura, decebuts molts des que es va saber que va fer de mitjancer per a la venda del Mallorca a un empresari de l¡¯Uzbekistan. La difer¨¨ncia, de totes maneres, ¨¦s gran, perqu¨¨ una cosa ¨¦s discutir sobre la moral que ha de tenir un president i l¡¯altra ser acusat de fer negocis bruts. No conv¨¦ barrejar les coses, ni tampoc recordar ara els antecedents de Josep Llu¨ªs N¨²?ez.

La q¨¹esti¨® ¨¦s que l¡¯afany de revenja de Rosell l¡¯ha portat pel mal cam¨ª de la mateixa manera que condiciona el mandat del seu amic Bartomeu. Ara mateix sembla que ning¨² gosa dir res al president perqu¨¨ se¡¯l suposa esclau de les decisions del seu antecessor, com si ocup¨¦s un lloc que no volia i procura defensar com pot, sense fer fressa, nom¨¦s procurant acontentar Messi i no gastant m¨¦s diners del compte perqu¨¨ no el pugin fer fora, v¨ªctima de la pr¨°pia legislatura i del codi ¨¨tic que van aprovar nom¨¦s arribar a la llotja del Camp Nou.

A vegades sembla com si no hi hagu¨¦s president ni tampoc alternativa, quiet com est¨¤ tothom, pendents nom¨¦s dels jutjats i dels gols de Messi. L¡¯¨²nica milit¨¤ncia activa que hi ha a l¡¯estadi ¨¦s artificial i a vegades fa mal d¡¯ulls i d¡¯escoltar, sobretot quan la grada d¡¯animaci¨® crida ¡°Michel maric¨®n¡±. Els capitans tampoc diuen ni ase ni b¨¨stia, i nom¨¦s se sent la veu de Piqu¨¦, ¨²nic a l¡¯hora de tocar el voraviu a Madrid.

No se sap, d¡¯altra banda, si Valverde ¨¦s l¡¯entrenador que necessita l¡¯equip i sobretot Messi.

Tot plegat fa que la gent blaugrana estigui desorientada, sense cap ganes d¡¯anar a Madrid. La Copa dep¨¨n m¨¦s que mai de Messi, a qui se suposa tamb¨¦ trist despr¨¦s que s¡¯hagi ratificat la seva condemna per voler escapar-se de pagar a Hisenda. El desgast ¨¦s monumental al Bar?a, ra¨® de m¨¦s perqu¨¨ l¡¯Alab¨¨s se sent¨ª valent i a Madrid pensin amb el doblet a Cardiff. Si el futbol ¨¦s un estat d¡¯¨¤nim, costa no caure en una depressi¨® al Camp Nou.

Pobre Bar?a, on t¡¯han ficat?

?