Nens al costat de la paperera

Quan Begonya Gasch, la directora de la Fundaci¨® El Llindar de Cornell¨¤, va preguntar a aquell noi per qu¨¨ no li agradava l'escola, va desviar els ulls i va titubejar. Finalment va dir: ¡°?s que sempre estava al costat de la paperera¡±. La seva capacitat expressiva no anava m¨¦s enll¨¤, per¨° estava clar que volia afegir: ¡°I em sentia com si en qualsevol moment m'hi anessin a llen?ar¡±. El Llindar va n¨¦ixer el 2004 per acollir i educar els expulsats del sistema educatiu, els assenyalats amb l'etiqueta del frac¨¤s escolar. Per aquesta instituci¨® han passat ja m¨¦s de 3.000 alumnes, nois que, com el que no suportava estar sempre al costat de la paperera, corrien el risc de quedar als marges, candidats segurs a l'exclusi¨® social.

M¨¦s enll¨¤ que tots tenen la mateixa edat, qualsevol que estigui m¨¦s de deu minuts en un aula podr¨¤ comprovar que no hi ha dos alumnes iguals. Cada nen t¨¦ diferents aptituds i alguns arrosseguen limitacions derivades d'una malaltia o discapacitat. Uns altres arriben amb motxilles pesades invisibles en les quals carreguen, com si fossin pedres, les mancances socials de partida, les que porten posades de casa. Per¨° tots els alumnes s¨®n aqu¨ª pel mateix: preparar-se per a la vida. I tots tenen dret a esperar que el sistema educatiu els proporcioni les m¨¤ximes oportunitats d'aprendre. D'aix¨° dependr¨¤ la seva sort a la vida.

Com aconseguir una escola inclusiva i un entorn educatiu m¨¦s enll¨¤ de l'aula que treballi per una societat inclusiva? M¨¦s que d'igualtat d'oportunitats hem de parlar d'equitat. No es pot tractar igual els qui parteixen de posicions diferents. La teoria est¨¤ molt clara. Com va dir en una interessant jornada sobre educaci¨® inclusiva i diversitat organitzada per la Diputaci¨® de Barcelona el professor Gerardo Echeita, una escola inclusiva ¨¦s aquella que integra tota la diversitat social que arriba a l'aula i ¨¦s capa? de proporcionar a tots i cadascun dels alumnes l'oportunitat d'aprendre i formar-se fins a on les seves capacitats li permetin. Una escola en la qual tots se sentin part¨ªcips, valorats i estimats. I quan diu tots, no vol dir la majoria sin¨® tots, des del nen que t¨¦ greus discapacitats, als que es ressenten de greus mancances socials.

?s aix¨ª la nostra escola? Unes m¨¦s i altres menys. El problema ¨¦s que el model d'escola inclusiva no ¨¦s hegem¨°nic en la societat, i per tant, t¨¦ moltes dificultats per prosperar. En primer lloc, per les in¨¨rcies d'una cultura classista que torna una vegada i una altra, l'¨²ltima en forma de LOMCE, amb les seves rev¨¤lides i les seves barreres, que tendeix a segmentar els alumnes en funci¨® d'uns resultats acad¨¨mics estandarditzats.

Per¨° tamb¨¦ per l'auge d'un nou discurs en el qual, amb l'excusa de la recerca de l'excel¡¤l¨¨ncia, es proposen diverses formes de segregaci¨®. Es tracta de treure de l'aula aquells alumnes que entorpeixen la marxa dels altres. Segons aquesta concepci¨®, el m¨®n ¨¦s una selva, i els alumnes s'han de preparar, des del parvulari, per competir fero?ment. Per a aquest discurs, el frac¨¤s i l'aband¨® escolar no s¨®n tant el resultat d'unes condicions socials i estructurals modificables, sin¨® una fallada personal del mateix alumne per falta de capacitat o falta d'esfor?. ?s un discurs tramp¨®s que permet culpar les v¨ªctimes de la segregaci¨® social del seu propi frac¨¤s.

Aconseguir una educaci¨® inclusiva exigeix canvis importants, no nom¨¦s dins de l'escola, sin¨® fora, i aqu¨ª els municipis tenen molt a aportar. En aquesta situaci¨®, en la qual no s'avan?a, per¨° a m¨¦s hi ha el risc de reculada, moltes fam¨ªlies que tenen nens amb necessitats educatives especials, o les organitzacions que treballen amb escolars que no aconsegueixen el rendiment desitjable, se'ls planteja un dilema dif¨ªcil: lluitar per mantenir-los a l'escola ordin¨¤ria o derivar-los a un circuit especial que pugui treballar amb ells de forma personalitzada. La temptaci¨® del circuit segregat ¨¦s forta. No tindran el benefici d'integrar-se en la realitat normalitzada, per¨° pot ser m¨¦s efica? des del punt de vista educatiu i el nen pot sentir-se m¨¦s c¨°mode, m¨¦s feli?.

Per¨° si l'objectiu a llarg termini ¨¦s aconseguir una societat inclusiva, lluitar-hi ara exigint aquesta inclusi¨® a l'aula ordin¨¤ria ¨¦s una forma d'avan?ar cap a aquesta. Pensar en la felicitat del present o transformar el dem¨¤. Quan el dilema inclou factors emocionals, la resposta no pot ser un¨ªvoca. Si inclusi¨® ¨¦s, com va dir Begonya Gasch, aconseguir tenir un lloc a la vida, cadasc¨² t¨¦ dret a intentar arribar a aquest lloc de la millor manera que tingui al seu abast.