Kilian Jornet: aix¨ª ¨¦s el superhome que va pujar dues vegades a l¡¯Everest en sis dies

Kilian Jornet odia la ciutat. En la selva urbana, entre cotxes i gent, se sent en un m¨®n estrany. Dani Brotons, el metge que examina el cos de l'ultra maratoni¨¤ i muntanyenc catal¨¤, nom¨¦s aconsegueix arrossegar-lo a l'Hospital de la Cerdanya, per a una revisi¨® anual. ?s llavors, entre sensors i cables, quan les pantalles mostren les xifres d'un superhome capa? de pujar l'Everest dues vegades en sis dies. Sense oxigen artificial, cordes fixes ni ajuda de xerpes. Nom¨¦s alguns xerpes havien repetit al cim del m¨®n (8.848m) en menys d'una setmana. Kilian va pujar la primera vegada en 26 hores des del monestir de Rongbuk (5.100m), m¨¦s de 3,7 quil¨°metres de desnivell positiu salvats en un dia, i va baixar en 12h fins al camp base avan?at (6.500m). Un virus estomacal el va fer anar m¨¦s lent del que ell pensava, aix¨ª que, sense fer p¨²blics els seus plans, va esperar a estar recuperat i ho va tornar a intentar. Aquesta vegada des del camp base avan?at al cim en 17 hores, quatre hores i mitja menys en el mateix tram que abans, i fregant el r¨¨cord de l'itali¨¤ Hans Kammerlander el 1996: 16h 45m. El descens va ser tamb¨¦ m¨¦s r¨¤pid, 30m, que en el seu primer intent.

Quin cos ¨¦s capa? d'alguna cosa aix¨ª? Sota aquests 29 anys, 1,72m i 59 quilos, l'informe del doctor Brotons revela algunes dades excepcionals. Com un consum m¨¤xim d'oxigen de fins a 89 mil¡¤lilitres per quilo i minut, al nivell de les grans figures del ciclisme, com Chris Froome i en el seu moment Miguel Indurain, tots dos amb 88 ¡ªun jove de l'edat de Kilian que practica esport amb regularitat est¨¤ en uns 50 ml/kg/min, un par¨¤metre que es redueix a la meitat per sobre dels 5.500m d'altitud¡ª.

Amb aquesta absorci¨® d'oxigen, el combustible que mou la locomotora, Kilian mobilitza en esfor? m¨¤xim 200 litres d'aire per minut, i elimina molt di¨°xid de carboni. La f¨®rmula m¨¤gica la completa el que es coneix com la capacitat tamp¨®: la facilitat per neutralitzar l'acidesa que genera el m¨²scul, el lactat, el causant del dolor. Despr¨¦s d'un alt esfor?, el cos est¨¤ r¨¤pidament llest per un altre. La uni¨® dels tres factors (oxigen, aire mobilitzat i recuperaci¨®) fa del cos de Jornet una m¨¤quina. "Per¨° hi ha alguna cosa que porta tot aix¨° a l'en¨¨sima pot¨¨ncia", explica el doctor Brotons, "la seva ment. T¨¦ un poder mental brutal perqu¨¨ gaudeix del que fa, no t¨¦ la sensaci¨® de patir. Quan s'uneix tot aix¨°... Kilian pot fer el que vulgui". Brotons ha estat metge dels equips ol¨ªmpics espanyols d'esports d'hivern. "He vist a gent molt bona, grans esquiadors de fons", explica. "Kilian marca la difer¨¨ncia amb el seu nivell mental. No s¨¦ on est¨¤ el seu l¨ªmit".

La gen¨¨tica i l'entorn en el qual va cr¨¦ixer el va modelar de petit. Eduard i N¨²ria, un guarda de refugi i una professora d'esports de muntanya, van posar al seu fill uns esqu¨ªs gaireb¨¦ abans que comenc¨¦s a caminar. La fam¨ªlia vivia al refugi de Cap de Rec, als Pirineus de Lleida, a gaireb¨¦ 2.000 metres d'altitud i al costat d'una estaci¨® d'esqu¨ª de fons. Kilian va pujar el seu primer tres mil amb tres anys, als set va fer cim en un quatre mil, als 10 va completar la travessa dels Pirineus... Criat en altura, el seu cos es va habituar des del bressol als continus canvis d'altitud cada vegada que la fam¨ªlia baixava des del refugi o pujava m¨¦s en les seves cont¨ªnues excursions. L'esqu¨ª i les carreres de muntanya van ser tan comunes per a ell com la marxa. Les seves articulacions es van enfortir saltant de roca en roca com una cabra. L'¨¤lbum familiar est¨¤ ple d'estampes sobre la pedra i la neu. "La nostra inf¨¤ncia era estar el dia fora, en el bosc i en les pistes", recorda la seva germana Naila, dos anys menor, avui fisioterapeuta. "I Kilian era una b¨¨stia, tot el dia corrent. F¨¦iem cabanyes en els arbres, corr¨ªem descal?os per la neu, ens bany¨¤vem al riu a l'hivern...".

El nen es va convertir en el millor ultra maratoni¨¤ del m¨®n. Kilian va guanyar tres vegades la Copa del m¨®n de carreres de muntanya, va polvoritzar el rellotge en proves com l'Ultra Trail del Mont Blanc (166km i 9.400m de desnivell), la Tahoe Rim Trail (265km i 8.000m) i el quil¨°metre vertical... Era tan bo que es va quedar sense reptes. El 2012 va n¨¦ixer Summits of my life, el projecte d'escalar a tota velocitat els majors cims del planeta.

Passar del m¨®n del running i de les maratons de muntanya al m¨®n dels vuit mil no va ser un salt senzill. Jordi Tosas, alpinista i amic de Kilian, va ser l'encarregat d'ajudar-lo a entendre les muntanyes de l'Him¨¤laia. Junts van fer les primeres expedicions a la gran serralada, van estar en el McInley i als Alps. Tosas el va ensenyar a aplicar l'alta velocitat a l'escalada. "Kilian ha nascut a la muntanya. ?s un atleta fora de s¨¨rie i un muntanyenc de naixement. T¨¦ un nivell alt¨ªssim d'esqu¨ª i est¨¤ aprenent la t¨¨cnica de l'alpinisme", explica l'alpinista, que assenyala al su¨ªs Ueli Steck, recentment mort, com el "gran exponent d'aquesta escalada al natural". "Kilian no est¨¤ en aquest nivell. Est¨¤ introduint-se a les grans muntanyes i ha de decidir si vol seguir corrent-les o escalant-les. S¨®n dos universos diferents".

Kilian ¨¦s un raig a la muntanya, capa? de pujar 1.000 metres de desnivell als Pirineus en 40 minuts. Per¨° en altura, a 7.000 i 8.000 metres sobre el nivell del mar, la velocitat ¨¦s una altra cosa. I en aquest m¨®n sense oxigen, Kilian tamb¨¦ vola. Des del camp base avan?at de l'Everest fins als 8.400m va signar 330 metres de desnivell positiu (metres verticals pujats) per hora. Steck, La m¨¤quina su?ssa, arribava als 350. Inassolibles els xerpes, els amos de l'Him¨¤laia, amb fins a 450 metres per hora. "Kilian ¨¦s especial, no hi ha ning¨² que se li sembli... menys els xerpes, que s¨®n els m¨¦s r¨¤pids...", comenta Tosas.

Fa uns anys, Kilian era un animal deslligat. Ho corria tot, ho pujava tot. Avui ha centrat els seus objectius. Prop dels 30 anys, busca l'equilibri entre l'esfor? i la recuperaci¨®. El millor en c¨®rrer muntanyes ara les escala. Sobre la seva gesta a l'Everest, va comentar que "obre noves possibilitats en l'alpinisme". Sempre hi ha un nou cim.