Mor als 83 anys l¡¯exdictador panameny Manuel Antonio Noriega

Manuel Antonio Noriega, que va ser?home fort de Panam¨¤, va morir ahir dilluns als 83 anys com ho han fet pocs dictadors llatinoamericans del segle passat: empestat al seu pa¨ªs, condemnat per la just¨ªcia i despr¨¦s de passar gaireb¨¦ tres d¨¨cades a diferents presons. Nom¨¦s el va salvar de morir a la pres¨® el tumor cerebral que el va obligar a rebre tractament durant les ¨²ltimes setmanes de vida en un hospital de Ciutat de Panam¨¤.

Han passat m¨¦s de 27 anys des de l'¨²ltima imatge d'aparent dignitat que se li recorda a Noriega: el dia en qu¨¨, vestit amb el seu uniforme militar, sota el qual va governar de facto Panam¨¤ durant sis anys interminables (1983-1989), es va lliurar a les tropes dels Estats Units, llavors un pa¨ªs aliat, despr¨¦s de la invasi¨® que va causar la mort de milers de persones. Des d'aquell dia, 3 de gener del 1990, el rastre que ha quedat de Noriega ha estat el del seu periple carcerari pels Estats Units, Fran?a i Panam¨¤, tres d¨¨cades en qu¨¨ la seva imatge s'ha anat deteriorant, no aix¨ª el llegat macabre que va arrossegar al seu pa¨ªs. "La mort de Manuel A. Noriega tanca un cap¨ªtol de la nostra hist¨°ria; les seves filles i els seus familiars mereixen un sepeli en pau", ha tuitejat l'actual president de Panam¨¤, Juan Carlos Varela, quan ha conegut la not¨ªcia.

Ferri militar emparat per la CIA des dels anys cinquanta ¨Cel director de l'ag¨¨ncia l'any de la seva detenci¨®, Bill Casey, s'hi referia com "He's my boy" [?s el meu noi¡±]¨C, Noriega va esdevenir un aut¨°crata gr¨¤cies a la seva habilitat per acontentar tant els Estats Units, especialment l'ag¨¨ncia d'intel¡¤lig¨¨ncia, com al mateix temps saber relacionar-se amb la Cuba castrista, la Nicaragua del Daniel Ortega sandinista o Pablo Escobar i el seu c¨¤rtel de Medell¨ªn, els membres del qual campaven com volien per la ve?na Panam¨¤. Els vincles amb el narcotr¨¤fic van ser la seva condemna als Estats Units.

Noriega va escalar dins de les forces militars panamenyes fins a arribar a dalt de tot, des d'on va fer costat al general Omar Torrijos, mort en un misteri¨®s accident d'avi¨® el 1981. A partir de llavors, Noriega, com a cap dels serveis de seguretat i intel¡¤lig¨¨ncia, es va convertir en l'home fort de Panam¨¤, l'¨¤lies amb el qual se'l va con¨¨ixer.

En aquell moment, Panam¨¤ s'havia convertit en una pe?a clau per als Estats Units en el tauler pol¨ªtic llatinoameric¨¤, amb la consolidaci¨® de la Revoluci¨® Cubana i el sorgiment de guerrilles a Centream¨¨rica i Sud-am¨¨rica. Mentre subministrava tot tipus de suport als EUA per la contrainsurg¨¨ncia, Noriega sumia Panam¨¤ en una crisi econ¨°mica, pol¨ªtica i social com no s'havia vist fins llavors. Els que van intentar al?ar la veu contra ell van ser aniquilats, com l'opositor Hugo Spadafora, que van trobar decapitat el 1985.

La sort del dictador panameny va canviar quan els Estats Units van comprovar que Noriega no nom¨¦s era aliat seu, sin¨® que tamb¨¦ ho era del narcotraficant. Si la CIA encara el veia amb bons ulls, la DEA, l'ag¨¨ncia antidroga, s'inclinava per tot el contrari. El 1988, el general panameny va ser acusat en un tribunal dels Estats Units de tr¨¤fic de drogues. Un any despr¨¦s, el desembre del 1989, despr¨¦s d'unes eleccions fraudulentes i un intent fallit de cop d'Estat, el president George Bush va donar l'ordre de comen?ar el bombardeig contra Panam¨¤, la coneguda com a operaci¨® Causa Justa, per intentar capturar Noriega. Aquest es va lliurar el 3 de gener del 1990.

El 1992, Noriega va ser condemnat als Estats Units a 40 anys de pres¨®, pena que li va ser redu?da a 30 ¡ªmentre seguia recl¨°s amb privilegis que no tenien altres reus¡ª i despr¨¦s encara m¨¦s per bona conducta. L'abril del 2010 va ser extraditat a Fran?a, on va ser condemnat per blanquejar diners del narcotr¨¤fic. Un any despr¨¦s, els Estats Units van aprovar que fos?extraditat a Panam¨¤, on havia estat condemnat pr¨¨viament en abs¨¨ncia a 20 anys per la seva implicaci¨® en l'assassinat de Spadafora.

El dictador panameny estava ingressat des de mar? en vigil¨¤ncia intensiva en estat cr¨ªtic despr¨¦s d'haver-se sotm¨¨s a dues operacions en menys de vuit hores i d'haver patit una hemorr¨¤gia cerebral, segons van explicar llavors el seu advocat i les seves filles. Mesos despr¨¦s de ser extraditat des de Fran?a el 2011, es va revelar que Noriega tenia un tumor cerebral. Els metges van assegurar que el tumor havia crescut. No obstant aix¨°, va haver-hi qui, com el seu llavors aliat, l'exgeneral de la gu¨¤rdia nacional Rub¨¦n Dar¨ªo, va assegurar que la salut de l'aut¨°crata panameny s'havia anat deteriorant per¨° que la ¡°realitat s'havia inflat¡± per aconseguir que l'excarceressin. Noriega, com tants altres dictadors llatinoamericans, volia morir en llibertat. No ho va aconseguir.