El toro del ¡®Guernica¡¯

Sigui el que sigui que Picasso va congregar en el quadre, hi vegem el que hi vegem, el Guernica estar¨¤ sempre en relaci¨® amb la guerra total, el nou tipus de guerra iniciada pel bombardeig nazi de la vila foral basca el 1937. El 26 d¡¯abril es van complir vuitanta anys del bombardeig, els mateixos que ha fet el gran oli: l¡¯Exposici¨® Internacional va obrir a la capital francesa amb el quadre el 25 de maig d¡¯aquell mateix any. Vuit d¨¨cades, i el Guernica segueix batallant.

Aquests dies ens salta als ulls com a vestimenta del toro d¡¯Osborne. Atreu m¨¦s que la seva hist¨°ria art¨ªstica revisada en una exposici¨® al Reina Sofia. El quadre vesteix el toro que hi ha a dalt de tot del Parc Natural de les Salines, a Santa Pola. Catorze metres d¡¯altura: quatre vegades m¨¦s alt que el quadre, que mesura 3,49 x 7,7 metres. Es veu a l¡¯aire lliure i des de lluny, des de tantes perspectives d¡¯aquesta silueta de toro brau que roman dempeus des que el 1956 es va al?ar arreu, unes quantes d¨¨cades fa d¡¯aix¨° tamb¨¦. L¡¯ha tunejat, vestit, l¡¯artista urb¨¤ Sam3, de reputaci¨® internacional, un dels col¡¤laboradors del brit¨¤nic Banksy pel planeta.

Sam3 (Elx, 1980; criat a M¨²rcia) critica aix¨ª les curses de braus, afirma. Cal pensar que coneix la import¨¤ncia de la taurom¨¤quia en l¡¯obra de Picasso, tamb¨¦ al Guernica, on el toro t¨¦ rellev¨¤ncia ic¨°nica de primera categoria. Per¨° no es tracta d¡¯aix¨°. El que compta, al cap i a la fi, ¨¦s all¨° que el quadre inspira des de fa vuitanta anys. Sam3 al¡¤lega que ¡°el Guernica ¨¦s guerra i tot el que significa: horror, ab¨²s, desastre, mort, v¨ªctimes i espectacle¡±. El m¨¦s interessant ¨¦s aix¨° ¨²ltim, el car¨¤cter d¡¯espectacle que l¡¯artista viu adverteix en el r¨¨quiem sobre la cultura europea que l¡¯artista ja mort va pintar el 1937, despr¨¦s de con¨¨ixer la massacre de la gent de Guernica en un dia de mercat.

El Guernica ¨¦s un espectacle? A la vista de tot all¨° en qu¨¨ s¡¯han convertit tantes de les nostres guerres actuals ¨Cimatges recurrents, sovint falses o distorsionades pels objectius de les c¨¤meres fotogr¨¤fiques i de la televisi¨®, sempre presents al voltant dels qui no vivim directament la guerra i alhora inn¨°cues¨C el grafiter t¨¦ la seva part de ra¨®. Com no deixa de ser un aspecte de l¡¯espectacle que, de moment, el seu toro tunejat de Guernica hagi estat aplaudit per l¡¯Ajuntament local i, de moment, s¡¯hi queda.

Eloq¨¹¨¨ncia del Guernica, sempre. Any rere any es poden rastrejar els seus efectes en el m¨®n d¡¯avui. Un dels seus moments cabdals recents, i dels m¨¦s il¡¤luminadors, va ser el 5 de febrer del 2003: el secretari d¡¯Estat nord-americ¨¤, llavors Colin Powell, feia una declaraci¨® televisiva a la seu de l¡¯ONU per anunciar l¡¯inici d¡¯uns altres bombardejos, aquest cop a l¡¯Iraq. Aquesta guerra, de la qual encara no sabem avaluar-ne els efectes, inclosos els del terrorisme internacional. Darrere del general, com a rerefons del pla televisiu, va apar¨¨ixer a les pantalles el tap¨ªs del Guernica que ¨¦s all¨¤ de forma permanent; no una c¨°pia, sin¨® la seva versi¨® en tap¨ªs. Com que Picasso el va concebre perqu¨¨ es vegi b¨¦ de lluny (com el toro tunejat), el seu al¡¤legat contra la guerra va vibrar a les pantalles de les teles com un perjuri, una blasf¨¨mia, una viol¨¨ncia hist¨°rica. El Guernica com a ant¨ªdot de la postveritat, dir¨ªem avui. El tap¨ªs va ser censurat immediatament, tapat. Massa groller, declarar la guerra amb aquesta obra a l¡¯esquena, com si t¡¯aval¨¦s. Impossible.

I ara, d¡¯una altra manera, aquest tuneig del motiu visual paisatg¨ªstic franquista per excel¡¤l¨¨ncia. El Reina Sofia recorda el Guernica sense parlar de Guernica, per¨° la cosa no funciona aix¨ª. Aquell bombardeig va significar molt i no tot est¨¤ ben divulgat. Sovint s¡¯obvia que el bombardeig va ser un regal de la Legi¨® C¨°ndor a Hitler pel seu aniversari. Tal com sona. Uns mesos abans, quan el cap nazi va decidir donar suport a Franco, el juliol del 1936, enviant avions i personal militar a Sevilla (l¡¯¡°operaci¨® Foc M¨¤gic¡±), el seu oficial G?ring el va conv¨¨ncer que la insurrecci¨® franquista era l¡¯oportunitat de provar la guerra ¡°en catifa¡±. Va pensar despr¨¦s en Guernica i a fer-ho un dia abans del natalici de Hitler, el 20 d¡¯abril, com a sorpresa i regal d¡¯aniversari. No se sap per qu¨¨ l¡¯atrocitat es va produir el dilluns seg¨¹ent, el dia 26. A aquell mateix dia es va traslladar, en conson¨¤ncia, la desfilada militar a Berl¨ªn que va celebrar l¡¯aniversari del F¨¹hrer. Matan?a a Guernica, desfilada a Berl¨ªn.

El Guernica sempre explica coses, dins i fora del museu.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF