Al so de pameles i mantres

El primer que rebia els assistents a la primera jornada, gratu?ta, del Primavera Sound al F¨°rum de Barcelona era el mercat discogr¨¤fic, un basar persa de la m¨²sica en qu¨¨ convivien casetes ja desplegades amb d'altres que encara estaven a mig muntar. ?s l'estampa inacabada que cada any rep els primers assistents, la majoria dels quals va arribar tard a l'actuaci¨® d'An¨ªmic, primer grup de la jornada. I ¨¦s que sembla que si no vius dins del recinte sempre hi ha moltes opcions d'arribar tard a algun lloc, ja sigui una cita, un concert o un entrep¨¤ a la zona de restauraci¨®, que aquest any fins i tot t¨¦ televisi¨®. Per cert, per primera vegada entre l'oferta de les parades hi ha?baked potatoes angleses, tota una del¨ªcia per als fam¨¨lics.

Per¨° el m¨¦s bonic d'aquesta primera jornada va resultar imprevisible. Un grup d'avis molt avis, tots amb pameles al cap per protegir-se del sol, es movien amb el hip-hop de 7 Notas 7 Colores, mentre els cuidadors els mostraven els rudiments del ritme. Els avis, contents i alegres (b¨¦, potser no tots), miraven amb curiositat cap a l'escenari i cap a altres bandes, mentre Oliver deixava anar un ¡°esc¨²pelo negrataaaaaaa¡± i, fidel al seu costum, interpel¡¤lava els seus seguidors amb un ¡°mis cabrones con m¨¢s¡±. Segur que la sortida donar¨¤ per a molts comentaris quan tornin a la seva resid¨¨ncia, Bonavita. Tot i que potser no valoraran que Oliver recuperava la hist¨°ria del hip-hop espanyol amb temes d'Hecho es?simple, un disc que ja t¨¦ 20 anys, i amb altres can?ons gaireb¨¦ llegend¨¤ries com Raperitis. Un disc vell davant d'avis al Primavera. Una estampa entranyable per anar obrint boca.

Escenaris perduts

M¨¦s tard tocava submergir-se en l'escenari amagat de Heineken, tan amagat que ning¨² sabia com arribar-hi. Misteris dels festivals, en qu¨¨ la informaci¨® m¨¦s elemental es protegeix darrere d'una capa d'ignor¨¤ncia per part del personal, que com si fos un acudit t'envien primer en direcci¨® al cap al cap de Creus i m¨¦s tard cap al delta de l'Ebre. A l'escenari de sempre, un p¨¤rquing en verd corporatiu cerveser, Jarvis Cocker i Steve Mackey estrenaven a Espanya Dancefloor meditations, un espectacle en qu¨¨ mitjan?ant paraules i m¨²siques intentaven respondre a les grans preguntes que una ment inquieta es fa en una discoteca de barri. Pel que sembla, no s¨®n les que us podeu imaginar. Jarvis, parlant una mica de catal¨¤, va comen?ar demanant al p¨²blic que s'assegu¨¦s a terra, i despr¨¦s, amb el recinte a les fosques, com Autreche al S¨®nar, va deixar anar un discurs en qu¨¨, grosso modo, es preguntava si es pot ballar al so d'un mantra. En tancar aquesta edici¨® va sonar Sexual healing, de Marvin Gaye, i el p¨²blic es va posar dempeus mogut pel to sensual imbatible de la veu de Marvin. Despr¨¦s arribarien, asseguraven al programa, freq¨¹¨¨ncies insuportables i jocs estrobosc¨°pics que deixen marejat. Es podia pensar que per marejar un assistent al festival s'hi ha de posar valor, que diria Radio Futura.

La m¨²sica sense tant embolcall humor¨ªstic-ir¨°nic-intel¡¤lectual va tenir en la proposta de Gordi (no us confongueu: ¨¦s australiana, no un grup espanyol amb nom cast¨ªs) un altre punt d'inter¨¨s. Per dir alguna cosa, podria dir-se que fa folk, per¨° amb teclats i una bateria, tot i que tamb¨¦ va interpretar can?ons suspeses per l'abs¨¨ncia de ritme i d'altres m¨¦s en la senda de l'estil, amb guitarra ac¨²stica. Bellesa quieta per a una veu filtrada que sonava emocional. Una mica Bon Iver, si es vol. M¨¦s tard, el pop amb denominaci¨® d'origen dels anys noranta de Saint Etienne tancaria, entre melodies amb glamur, la jornada d'escalfament. Aix¨° ha estat l'aperitiu, avui arriba el plat fort. L'estiu musical ja ¨¦s aqu¨ª.