La infelicitat de les dones

En el pr¨°leg que va escriure al primer llibre de Marta Orriols, Anatomia de les dist¨¤ncies curtes ¡ªcom si fos concebut program¨¤ticament a favor de l¡¯emoci¨® dels sentiments, tamb¨¦ hi duia un ep¨ªleg de Tina Vall¨¨s¡ª, Jenn D¨ªaz (Barcelona, 1988) deia que hi havia dues maneres d¡¯escriure: a partir de les escenes m¨¦s quotidianes, crear un ambient extraordinari; i, al rev¨¦s, convertir en extraordin¨¤ria una situaci¨® de quotidianitat. Als setze contes inclosos a Vida familiar, premi Merc¨¨ Rodoreda 2016, un t¨ªtol que tamb¨¦ valdria per al tap¨ªs de relacions conflictives i el xoc de car¨¤cters que s¡¯estableix entre les dones d¡¯una fam¨ªlia a la seva novel¡¤la anterior, Mare i filla, no se sap si D¨ªaz opta per un cam¨ª o per l¡¯altre, per¨° s¨ª que queda clar que les petiteses de cada dia esdevenen una gran aventura que els personatges no sempre superen amb ¨¨xit. El protagonisme de cada conte recau sobre alg¨² ¡ªun nen, un adolescent i catorze dones d¡¯edats diverses¡ª que ¨¦s un orfe sentimental i que es mou entre la realitat desagradable i l¡¯anhel d¡¯alguna cosa millor ¡ªun equilibri moral impossible¡ª que no ¨¦s mai l¡¯amistat, o l¡¯amor, o la restituci¨® d¡¯uns lla?os familiars benignes. Amb un to sec, gaireb¨¦ d¡¯inventari, D¨ªaz construeix un cat¨¤leg sobre les possibles variants narratives que ofereixen la dist¨¤ncia, la incomprensi¨®, el ressentiment o els remordiments que condicionen el frac¨¤s de les relacions sentimentals i afectives que s¡¯exploren a Vida familiar.

'Vida familiar'

Jenn D¨ªaz

Proa

192 p¨¤g.

18,50 euros

D¨ªaz concedeix a la majoria de contes una p¨¤tina d¡¯atemporalitat que no neix de l¡¯abs¨¨ncia del temps, sin¨® d¡¯un temps brutalment eteri, i que li permet centrar l¡¯atenci¨® en el vessant psicol¨°gic dels personatges, en les desunions i les ruptures que han d¡¯aprendre a suportar, en la falta d¡¯harmonia i la confusi¨®, en la inseguretat, l¡¯estat depressiu i la sensaci¨® de no pert¨¤nyer enlloc que originen les discrep¨¤ncies amb els altres membres de la fam¨ªlia: la mare de La nit viu sotmesa als capritxos del seu fill de pocs anys, i la pau del matrimoni de La decisi¨® pateix les conseq¨¹¨¨ncies de les resolucions imp¨¤vides de la germana del marit. Com si fossin uns drames silenciosos o uns conflictes muts, D¨ªaz narra sense exhibicions t¨¨cniques gaire estridents ni intrigues laber¨ªntiques, amb algunes frases que desafinen i amb paraules que a vegades entren en el text fora de temps i enterboleixen els acords, el malestar que ocasiona als seus protagonistes no atrevir-se a enfrontar-se a l¡¯arrel del problema que els enfonsa: a La burgesia, una dona passeja per una ciutat que li ¨¦s hostil mentre el seu marit visita una vegada m¨¦s la seva fam¨ªlia, que ella odia; una altra, a El desordre, s¡¯asseu al banc d¡¯un parc amb la seva germana i el seu nebot per fer temps fins que el marit torni de la feina, per¨° com que arriba amb migranya ¡ªo ¨¦s tan sols una excusa per pensar en les seves coses¡ª i s¡¯ajeu al llit, ella l¡¯imita; i una tercera, la protagonista de La bicicleta, s¡¯escapa de la conviv¨¨ncia amb la seva mare dominadora sense dir res i s¡¯imagina amb delectan?a com la corcar¨¤ la incertesa provocada per la seva abs¨¨ncia.

Les vides buides i sense color de les protagonistes de Vida familiar, unes dones atordides i perplexes davant de la seva impossibilitat de comunicar-se amb ning¨² ¡ªla protagonista de La mort no es parla amb el ve¨ª perqu¨¨ en el seu moment no li va agrair el favor insignificant que va rebre¡ª, i que ocupen sense cap convenciment el lloc a l¡¯¨¤mbit dom¨¨stic que les circumst¨¤ncies els han atorgat, m¨¦s enll¨¤ de les conjuntures particulars que potser no han sabut gestionar amb prou per¨ªcia, tenen el seu responsable i la seva explicaci¨® en els capritxos, les contradiccions, la inconst¨¤ncia, la mesquinesa i la covardia que caracteritza el g¨¨nere mascul¨ª: ap¨¤tics, avars d¡¯ells mateixos, eg¨°latres, pusil¡¤l¨¤nimes ¡ªels separats no gosen recon¨¨ixer als fills que ja tenen una altra parella¡ª, interessats, a Vida familiar semblaria massa sovint que solen ser els culpables de la infelicitat de les dones. Per sort, per¨°, D¨ªaz no sempre oblida de portar a la pr¨¤ctica les paraules de Liv Ullman que encap?alen un dels contes, i que descriuen amb exactitud l¡¯esvoranc moral que es narra al llarg del llibre: ¡°Em sento exclosa d¡¯alguna cosa que ¨¦s vital. La por en el fons de la soledat: Que nom¨¦s all¨° que els altres tenen ¨¦s real¡±.