Q¨¹esti¨® de costos

Era el titular de portada d¡¯aquest diari el dijous 25 de maig, a quatre columnes: El Govern, disposat a tot per impedir el refer¨¨ndum. El subt¨ªtol definia m¨¦s la idea: L¡¯Executiu assegura que far¨¤ ¨²s de qualsevol instrument al seu abast per evitar el cost d¡¯imatge mundial de la pres¨¨ncia d¡¯urnes a Catalunya. En el desenvolupament de la not¨ªcia, el clau era reblat amb insist¨¨ncia: contra un altre 9-N, el Govern ¡°utilitzar¨¤ tots els mitjans¡±, ¡°farem el que calgui per evitar-ho¡±, etc¨¨tera.

Descomptada la veracitat de la informaci¨®, aquesta resulta m¨¦s inquietant que sorprenent. Inquietant, at¨¨s el car¨¤cter gen¨¨ric i indiscriminat d¡¯aquestes expressions (¡°qualsevol instrument al seu abast¡±, ¡°tots els mitjans¡±, ¡°el que calgui¡±...) que, sense les postil¡¤les pr¨°pies d¡¯un Govern de la UE (instrument democr¨¤tic, mitjans pac¨ªfics o proporcionats...) semblen m¨¦s pr¨°pies del llenguatge amena?ador i fanfarr¨® d¡¯un Erdogan o d¡¯un Putin.

Per descomptat, algunes democr¨¤cies occidentals de vegades han recorregut a mesures d¡¯excepci¨®, incloent-hi la suspensi¨® de l¡¯autogovern d¡¯un territori aut¨°nom o un Estat federat. Al llarg de l¡¯¨²ltim mig segle, el govern brit¨¤nic va suspendre repetidament l¡¯autonomia d¡¯Irlanda del Nord i va dissoldre el Parlament de Stormont; aix¨° s¨ª, ho va fer en el marc d¡¯un conflicte armat que acumularia m¨¦s de 3.500 morts. A l¡¯octubre del 1970, el govern federal canadenc va aplicar a la prov¨ªncia del Quebec l¡¯anomenada ¡°llei sobre mesures de guerra¡± i va desplegar l¡¯ex¨¨rcit per Montreal; actuava d¡¯aquesta manera en resposta a l¡¯escalada d¡¯activitats terroristes del Front d¡¯Alliberaci¨® del Quebec (FLQ), que sumava desenes d¡¯atemptats amb bomba, atracaments, segrestos i un grapat d¡¯assassinats.

Feli?ment, despr¨¦s de gaireb¨¦ sis anys de trajecte i un bon nombre de manifestacions massives, el proc¨¦s independentista catal¨¤ no ha provocat ni un ferit. En aquestes condicions, ?el crim nefand de pretendre la celebraci¨® d¡¯un refer¨¨ndum justificaria l¡¯aplicaci¨® dels articles 116 o 155 de la Constituci¨®, o el recurs a les Forces Armades que va insinuar recentment la ministra Mar¨ªa Dolores de Cospedal? Aix¨°, al mateix Estat on, durant els lustres m¨¦s sagnants d¡¯ETA i malgrat tota aquella teoria sobre ¡°l¡¯arbre i les nous¡±, a ning¨² ¨Ca ning¨², ni tan sols a Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar o a Jaime Mayor Oreja¨C se li va oc¨®rrer la possibilitat de suspendre l¡¯autonomia del Pa¨ªs Basc?

Segons la informaci¨® al¡¤ludida al principi d¡¯aquest article, al Govern de Mariano Rajoy li disgusta el cost d¡¯imatge ¡°de les televisions internacionals emetent not¨ªcies que en una part d¡¯Espanya s¡¯organitza un refer¨¨ndum il¡¤legal¡±. ?s comprensible. Per¨°, alhora, cal suposar a l¡¯Executiu del PP conscient que, segons quins siguin els mitjans emprats per impedir-ho, el cost d¡¯imatge mundial pot ser encara m¨¦s oner¨®s.

Als governs estrangers se¡¯ls pot pressionar amb promeses, amenaces o intercanvis de favors, segons va explicar complidament l¡¯exministre del ram, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo. Les cambres legislatives ja resulten menys influenciables. Els mitjans de comunicaci¨® i els seus periodistes ho s¨®n menys encara, i les opinions p¨²bliques de tradici¨® democr¨¤tica ho s¨®n molt poc.

Vull dir que, segons el meu modest judici, a les ciutadanies neerlandesa, o belga, o escandinaves, o su?ssa, o austr¨ªaca, o..., els costaria molt entendre que, per impedir a milions de persones pac¨ªfiques l¡¯exercici del vot (legal, il¡¤legal, simb¨°lic, vinculant o migpensionista, per¨° el simple vot), es despleguessin massivament pels carrers catalans forces policials o militars, i es bloqueg¨¦s f¨ªsicament l¡¯acc¨¦s als centres de votaci¨®, i se suspengu¨¦s ¨Cen bloc o per porcions¨C l¡¯autogovern catal¨¤, i es proclam¨¦s l¡¯estat d¡¯alarma, d¡¯excepci¨® o de setge, restringint els drets i llibertats b¨¤sics que constitueixen el fonament de l¡¯acquis communautaire.

Perqu¨¨ tots aquests escenaris hipot¨¨tics ¨Cque, pel que sembla, el Govern t¨¦ ja catalogats en un ¡°manual d¡¯actuaci¨®¡± secret¨C tamb¨¦ apareixerien en les cadenes internacionals de televisi¨®, i a les xarxes socials, i a tot arreu. Ara com ara avui ¨¦s inimaginable una actuaci¨® politicojudicial de for?a com la que estan valorant des de la Moncloa sobre Catalunya..., i que sigui invisible. Seria molt visible a escala mundial i comportaria una elevada factura d¡¯imatge per a Rajoy, per al PP i per a la marca Espanya en tots els terrenys. Abans d¡¯actuar, doncs, hauran de fer comptes.

Joan b. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador