La construcci¨® de l¡¯odi

¡°Ara la gent exposa amb orgull el seu rebuig als estrangers¡±, deia la fil¨°sofa alemanya Carolina Enecke, autora de Contra l¡¯odi, en una entrevista publicada fa poc en aquest diari. En la cultura democr¨¤tica actual la xenof¨°bia ja no ¨¦s un tab¨². Qu¨¨ ¨¦s un tab¨²? ?s all¨° de qu¨¨ no es pot parlar. Tradicionalment s¡¯ha associat amb el que ¨¦s sagrat. En aquest cas, el que ¨¦s sagrat i cal protegir seria la condici¨® humana. Es pot argumentar que en una societat dessacralitzada, en temps de sortida de la religi¨®, mantenir tab¨²s no t¨¦ sentit. I fins i tot que la millor manera de combatre¡¯ls ¨¦s deixar que la gent s¡¯expressi. Per¨° no s¡¯ha oblidar que, com diu la mateixa Enecke, l¡¯odi ¡°es construeix i s¡¯alimenta¡± socialment, no ¨¦s nom¨¦s una baixa passi¨® privada.

Totes les societats tenen unes pautes morals i culturals de refer¨¨ncia que les articulen. Naturalment, la construcci¨® d¡¯aquestes pautes ¨Cl'hegemonia cultural¨C ¨¦s fruit de les relacions de forces que determinen qui t¨¦ la capacitat normativa, ¨¦s a dir, el poder social d¡¯influ¨¨ncia per incidir en la definici¨® dels comportaments adequats i dels inadequats.

Una societat ¨¦s m¨¦s lliure com m¨¦s gran ¨¦s la seva capacitat d¡¯inclusi¨®. Una societat lliure ¨¦s una societat forta perqu¨¨ pot integrar al m¨¤xim sense posar en perill la seva condici¨®. Per¨° una societat no pot ser lliure sense el respecte als altres. I aquest ¨¦s el l¨ªmit. Al seu torn, com ens recordava Claude L¨¦vi-Strauss, una societat que no ¨¦s capa? de generar la seva pr¨°pia negativitat ¨¦s una societat sense futur. Tancar-se sobre si mateix, negar el dret a la transgressi¨®, ¨¦s expressi¨® de feblesa i impot¨¨ncia. El problema no ¨¦s que la xenof¨°bia s¡¯expressi, sin¨® que es normalitzi, que es propagui, que el menyspreu a qui ¨¦s diferent es converteixi en un signe de distinci¨® i tingui recorregut pol¨ªtic. ?s un s¨ªmptoma manifest de manca d¡¯autoestima que no se senti vergonya a l¡¯hora de menysprear una persona simplement perqu¨¨ no ¨¦s com nosaltres, perqu¨¨ ens destorba, perqu¨¨ no sabem com relacionar-nos-hi, perqu¨¨ no som capa?os de mirar-la amb els mateixos ulls amb qu¨¨ mirem els nostres. La feblesa eludeix la complexitat, demana discursos simples.

La normalitzaci¨® de l¡¯odi s¡¯ha consolidat quan sectors pol¨ªtics i socials de tradici¨® democr¨¤tica, tant de la dreta com de l¡¯esquerra, han legitimat el discurs xen¨°fob assumint les seves proclames tot just edulcorant-les en formulacions com ¡°no hi cabem tots¡± o ¡°els nacionals, primer¡±. ?s m¨¦s f¨¤cil donar corda al discurs de la por i de la discriminaci¨® que no pas afrontar les causes que l¡¯afavoreixen. De qu¨¨ ¨¦s indicativa aquesta situaci¨®? D¡¯una enorme inseguretat respecte a la identitat, que genera una hipocondria constant.

Com s¡¯ha forjat aquest estat d¡¯esperit? ?s el fruit de la imposici¨® d¡¯una ideologia del desemparament en unes societats que havien arribat a un alt nivell de benestar i que ara se senten amena?ades. Trenta anys d¡¯individualisme radical, de dessocialitzaci¨®, de cultura del campi qui pugui, de sospita permanent sobre els drets presentats com a privilegis, trenta anys de brutal acceleraci¨® de les coses, de canvi d¡¯escala i de refer¨¨ncies, de despla?ament de les rendes del treball al capital, han estat el caldo de cultiu d¡¯aquesta explosi¨®.

Per¨° la construcci¨® de l¡¯odi se situa en un horitz¨® d¡¯esgotament dels recursos del planeta, i si no s¡¯hi posa remei, pot condemnar milers de milions de persones. Assenyalant-les ja des d¡¯ara com a culpables de les nostres desgr¨¤cies es preparen uns temps futurs de lluita a mort per la superviv¨¨ncia. En aquest sentit, Trump ¨¦s coherent: prefereix preparar amb l¡¯odi les ruptures del dem¨¤ que no pas evitar-les treballant per reequilibrar el planeta.

El rebuig a l¡¯altre (el refugiat, el musulm¨¤, l¡¯homosexual, l¡¯immigrant) s¡¯associa, sovint, amb malalties. El terror del contagi en una societat neta. Els que contaminen s¨®n els que sobren. A la construcci¨® de l¡¯odi hi han contribu?t dirigents pol¨ªtics i ide¨°legs intel¡¤lectuals que, en comptes de buscar i afrontar les raons que han mogut determinades persones a parapetar-se darrere de la xenof¨°bia, han preferit adular-les, assumint el seu discurs i la seva agenda, sense lliurar la batalla de les idees i de la defensa d¡¯una societat oberta, en la qual l¡¯odi a l¡¯altre hauria de ser de manera natural residual i menyspreable.

?