Cela, Mir¨®, Barcel¨® i els de Can Roca

La Chunga, amiga des de nina gaireb¨¦ de Camilo Jos¨¦ Cela (CJC) i Joan Mir¨® a Mallorca, bailaora de peus descal?os, pintora na?f, de bronze, volc¨¤nica i gitana, conta com l'escriptor que fou Nobel li duia a Madrid "sobrassada i galletes d'Inca" com un tribut de cortesia. El fet, explicat i vist, ¨¦s la Chunga als 60 del segle XX, retratada devora Mir¨® i Cela i despr¨¦s -gaireb¨¦ una adolescent- menjant-se una llesca de pa i/amb sobrassada (sobreasada, diu ella salerosa). El testimoni surt en blanc i negre en el documental sobre Cela, La dansa de Formentor, que ha gestat la seva n¨¦ta Camila Cela Marty qui no tract¨¤ el seu padr¨ª perqu¨¨ es feu esc¨¤pol de l'illa i de la fam¨ªlia.

El nus anecd¨°tic gastron¨°mic cultural ferma la pe?a f¨ªlmica adesada per Pedro Barbadillo, Jaume Rodr¨ªguez, Neus Albis i Sebas Munar, per a IB3 i TVE, amb fotografia d'Agust¨ª Torres. Paga la pena la narraci¨® transversal -i parcial de CJC, retrat de part, de sang- que mostra el personatge d'exhibici¨® que des del franquisme estant tutej¨¤ tamb¨¦ Picasso i Robert Graves i crea Papeles de son Armadams.

La sobrassada ¨¦s un present, penyora, potser petita joia o dubte com un mel¨® si no t¨¦ refer¨¨ncia. Oferir una pe?a pr¨°pia o la m¨¦s seleccionada ¨¦s un gest de complicitat. Amistat, es dur-la de viatge i fer-la avinent com una credencial i carta d'origen. L'embutit simb¨°lic, referencial, ¨¦s a la cr¨°nica de la intrahist¨°ria privada dels mallorquins amb els negocis i la seva relaci¨® de poder, amb el continent. Alguns vellards a la recta final enyoren sa mareta i solen "anar endarrer" de tastar sobrassada, all¨° negat per qualsevol metge per servar la pell fuga? de la mem¨°ria. Es vera i no ¨¦s llegenda.

Unes sobrassades embolicades amb paper de diari -aquest- reberen els germans d'El celler de Can Roca, dia 29 de maig a Barcelona, quan feren una festa gastron¨°mica per adesar l'exposici¨® audiovisual Mediapro Live al Palau Robert. Qui va dur el present en m¨¤ va ser el pintor Miquel Barcel¨®, protagonista a la mostra i a un documental o m¨¦s.

Els Roca, tan discrets i amatents, savis en la la s¨ªntesi de sabors i aliances als seus menjars, sense contradir fatalment els sentits i els or¨ªgens, han vist les matances mallorquines del pintor a caseva, a sa Devesa d'Art¨¤. I han tastat un estiu sobrassada vella, a un lla¨¹t estant, al pairo, a l'ombra dins una cova marina als penyals de Ferrutx amb la boca amarada de vi ?nima Negra que senya Barcel¨®.

Una sobrassada d'all¨¤ mateix, protegida amb diari, fou deixada damunt el plat buit del dinar d'un dels cappares del conglomerat audiovisual, en Jaume Roures, que ha fet amb Manel Huerga, una cinta sobre les dues grans exposicions de 2016 de Barcel¨® a Par¨ªs, sobre tot amb el tel de fang a la Biblioteca Nacional, amb Ramon Llull com a refer¨¨ncia i una coda de joc al museu Picasso. El relat audiovisual, testimoni sobre el fang, neix a les matances de Ferrutx i a la teulera (gerreria) que Barcel¨® empra de taller.

"No ¨¦s xori?o pat¨¦ la sobrassada" apunt¨¤ ir¨°nica la dona de Barcel¨®, Rose -cuinera- mentant aquesta hist¨°ria recent sobre la vergonya de deixar vendre al Regne Unit amb aquella denominaci¨® de ficci¨® l'embotit franqu¨ªcia aut¨°ctona dels mallorquins, dels illencs. Tot sia dit, perqu¨¨ tot estava lligat, no ha passat res, ning¨² s'ha explicat ni s'han demanat responsabilitats al Consell Regulador ni a l'Administraci¨® per aquesta historia dita a la tele illenca i aqu¨ª.

Per si de cas, abans de que quasi tot s'esboldregui i es despersonalitzi, el pintor mallorqu¨ª ja va fer -fa estona- una escultura fusa en bronze, que ¨¦s tal qual la pe?a de la sobrassada m¨¦s grossa, un ventre gegant (el bisbe). Aix¨ª mateix a recrear un pot¨® (un peu) de porc com a t¨°tem.

Aquell embotit vertader i viatger d'Art¨¤ a Barcelona, una altra obra amb autor, rest¨¤ com una fita, qued¨¤ a la taula principal entre el carrusel de plats de can Roca. All¨¤ mateix, en rod¨®, en sabien el qu¨¨ alguns vips lligats o estiuejants a les illes, en Mariscal, en Serrat, en Puyol, d'altres adherits com en Pep Guardiola o Le¨®n de Aranoa.

La millor sobrassada, o la m¨¦s bona de totes, ¨¦s una expressi¨® de propietat, quan amb un pel de seguretat i orgull per la confian?a, qualitat i simplicitat en la tradici¨®. Per aix¨° fa por llegir com s'anomena sobrassada forastera (de N¨ªjar, en venda a una marca global i on-line) duu lo que duu i alerten. Dins pl¨¤stic, sense maduraci¨® dins budell. Transcripci¨® d'una etiqueta "az¨²car, antioxidantes (E-316, E-331, E-320, E-321, E-325), potenciador del sabor (E-621), conservantes (E-252, E-262), extracto de piment¨®n y estabilizador (E-452i). Se ha empleado leche o sus derivados (inclu¨ªda la lactosa). Puede existir trazas de prote¨ªna de leche y soja." Una matancera pagesa o artesana al¡¤lucina davant tanta mescladissa qu¨ªmica. Tanta fantasia. Per aix¨° els addictes aut¨°ctons i externs s¨®n tan exigents en la seva mem¨°ria.