Un recinte amb un ¡®moment Forsyth¡¯

A All Prologue, el sis¨¨ cap¨ªtol de la segona temporada de la s¨¨rie televisiva The Wire, el novel¡¤lista i guionista Richard Price sortia moderant un club de lectura en una pres¨® de Baltimore, on els convictes demostraven una gran perspic¨¤cia a l¡¯hora de debatre El Gran Gatsby. Potser no van entrar mai a valorar l¡¯¨²s del punt de vista en el cl¨¤ssic de Francis Scott Fitzgerald, per¨° els interns de la pres¨® Model tamb¨¦ van comptar cada quinze dies amb un club literari, especialitzat, ¨°bviament, en novel¡¤la negra i coordinat pels escriptors Ram¨®n Valls i Jos¨¦ Vaccaro, responsables aix¨ª mateix del club ofert al Centre Penitenciari de Tarragona.

On haurien pogut trobar els integrants d¡¯aquell at¨ªpic grup de lletraferits el reflex literari de la seva llar for?osa? Hist¨°ricament, la cosa es va fer esperar molt. Dictadura obliga, ¨¦s clar. A La soledad del m¨¢nager (1977), Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n ¡ªque havia conegut el seu pare a la Model als anys quaranta per acabar d¨¨cades m¨¦s tard seguint les seves passes com a pres pol¨ªtic del franquisme¡ª va fer que Pepe Carvalho i Biscuter, excompanys a la pres¨® de Lleida, es retrobessin per atzar ¡°en la calle, a pocas manzanas de la Modelo. Biscuter le pidi¨® cinco duros¡±, establint all¨¤ mateix els fonaments de la seva alian?a detectivesca.

¡°En certa ocasi¨®, un intern es va escapar de la Model dient als gu¨¤rdies que sortia un moment a tornar una tassa de caf¨¨ al bar del davant i que de seguida tornava. Malgrat que la not¨ªcia va ser publicada als diaris, no em vaig atrevir a reproduir els fets en un llibre per por que no em creguessin¡±, va declarar un cop Andreu Mart¨ªn. Al referir-se a la inversemblan?a, o directament a l¡¯esperpent, que envolta la Model, el creador de Flannagan probablement va clavar l¡¯explicaci¨® de per qu¨¨, tot i sortir citada de forma reiterada en l¡¯obra de Juan Mars¨¦ (La oscura historia de la prima Montse, Si te dicen que ca¨ª¡­), no hi ha gaire bibliografia destacada sobre la pres¨®, com s¨ª que n¡¯hi ha, posem per cas, de la nord-americana San Quint¨ªn (En el patio, de Malcolm Braly, editada a Espanya per Sajal¨ªn), o dels centres penitenciaris de Sib¨¨ria (Memorias de la casa muerta, de Dostoievski, a Debolsillo; o La isla de Sajal¨ªn, de Tx¨¦khov, a Alba).

Amb tot, el premi Pepe Carvalho 2011 no es va poder estar d¡¯incloure a Barcelona Connection (1988) ¡ªun gui¨® cinematogr¨¤fic reconvertit despr¨¦s en novel¡¤la on la ciutat comtal era per primer cop escenari de la delinq¨¹¨¨ncia internacional¡ª l¡¯episodi m¨¦s llegendari que ha viscut mai el centre: l¡¯assassinat del Raymond Vacarazzi, el capo gangsteril franc¨¨s, el 14 de juliol de 1984 a les 23.30 hores, v¨ªctima de dos trets al cap que un franctirador li va disparar quan va treure el cap pels barrots per llan?ar uns petons a la seva dona. El mallorqu¨ª Sebasti¨¤ Benassar tamb¨¦ ha recollit l¡¯execuci¨®, convindrem que m¨¦s pr¨°pia d¡¯una ficci¨® de Frederick Forsyth, a L¡¯imperi dels lleons (Crims.cat /Alrev¨¦s), novel¡¤la inspirada en l¡¯actuaci¨® de les bandes criminals franceses a Catalunya des dels anys setanta fins avui, mereixedora del darrer premi Val¨¨ncia Negra.

La Model, que igualment ha trobat cabuda en ficcions negres recents com Un bon dia per matar, un bon dia per morir (Planeta), de Miquel Fa?an¨¤s, i a Manos sucias (Alrev¨¦s), de Carles Qu¨ªlez, ambdues amb la voluntat de denunciar la corrupci¨® politicoempresarial, potser ha estat m¨¦s rica a generar an¨¨cdotes reals de caire intern lligades a la lectura que a construir una mitologia liter¨¤ria pr¨°pia. An¨¨cdotes com la circulaci¨® clandestina d¡¯exemplars d¡¯El V¨ªbora, on els interns s¨ª que es veien de deb¨° representats, o el fet que Ferran Canyameres continu¨¦s treballant en la traducci¨® de Georges Simenon per a La Cua de Palla tot i formar part de la poblaci¨® reclusa.