La Model i el populisme penal

La pres¨® Model de Barcelona ha tancat, 113 anys despr¨¦s. La pres¨® que un dia va ser presentada com a exemple del reformisme penitenciari mor obsoleta, amb d¨¨cades de retard. L¡¯edifici reverteix a la ciutat i s¡¯obre ara un important debat c¨ªvic sobre la seva destinaci¨® i sobre l¡¯impacte al barri. De moment, els voltors ja s¡¯han llan?at sobre alguns ve?ns de la zona, davant l¡¯oportunitat d¡¯un negoci immobiliari que pot fer fora de casa seva molta gent. Un altre barri arrasat per l¡¯especulaci¨®?

Per¨° aquest esdeveniment tamb¨¦ ¨¦s una oportunitat de reflexionar sobre la cultura del c¨¤stig en les nostres societats. I sobre la significaci¨® de les presons. La Model ha estat testimoni de trag¨¨dies personals, fam¨ªlies destrossades, v¨ªctimes i botxins, vides frustrades, vides desmesurades, vides marcades, vides perdudes, figures ic¨°niques de la hist¨°ria d¡¯un pa¨ªs, riuada de sentiments i de ressentiments, senyals de sang i de sordidesa i molta lletra petita de la vida, tot aix¨° viscut en un espai tancat i barrat. El barri perd densitat emocional, encara que el que pass¨¦s all¨¤ dins nom¨¦s transpir¨¦s cap a l¡¯exterior de tant en tant: execucions, fugides, motins, furgons policials que van i venen, presos que entren, presos que surten, familiars, amics i advocats que transiten pel barri. Els mitjans han glossat aquests dies la repressi¨® pol¨ªtica, que marca la hist¨°ria de la Model. Salvador Puig Antich sempre ser¨¤ una icona de la barb¨¤rie del tardofranquisme. Per¨° una pres¨® la configuren sobretot els anomenats presos comuns, l¡¯ombra de la vida quotidiana, la realitat de les fronteres gens ¨¨piques de la conviv¨¨ncia, i els canvis en els h¨¤bits i en les maneres de vida d¡¯una societat. I a aquesta poblaci¨®, marcada per l¡¯estigma del delicte, se li nega reconeixement i mem¨°ria.

Malgrat que en la vida quotidiana vivim temps menys violents que mai, en els ¨²ltims quaranta anys, la poblaci¨® penal ha crescut enormement, a tot arreu. El cas m¨¦s espectacular ¨¦s als Estats Units on el 1970 hi havia dos-cents mil reclusos i ara n¡¯hi ha dos milions tres-cents mil. L¡¯investigador Didier Fassin ho atribueix a la combinaci¨® de dos fen¨°mens: la intoler¨¤ncia selectiva de la societat enfront del delicte i el populisme penal. El que es tradueix en ¡°una extensi¨® del domini de la repressi¨® i en una ampliaci¨® del r¨¨gim de sanci¨®¡±. La reforma del Codi Penal i la llei mordassa ho atesten a Espanya. Els governs conreen la por i els ciutadans demanen c¨¤stig. Es dicta una sent¨¨ncia de 15 anys de pres¨® i se senten veus que diuen: ¡°nom¨¦s?¡±

Claude L¨¦vi-Strauss escrivia a Tristos tr¨°pics: ¡°A la major part de les societats que anomenem primitives¡± la forma com expulsem els individus considerats perillosos ¡°fora del camp social, a?llant-los temporalment o definitivament, sense contacte amb la societat, en establiments destinats a aquest ¨²s¡± els inspiraria ¡°un horror profund¡±. ¡°Revelaria als seus ulls la mateixa barb¨¤rie que nosaltres tenim la temptaci¨® d¡¯imputar-los¡±. En ple segle XXI, empresonar les persones, treure-les de la circulaci¨® per un temps, ¨¦s el m¨¦s usual dels c¨¤stigs. La ciutadania no nom¨¦s no ho q¨¹estiona sin¨® que ho aplaudeix. Ens sembla el m¨¦s natural del m¨®n. No seria hora d¡¯obrir un debat sobre el populisme securitari i pensar en un nou reformisme per trobar vies m¨¦s civilitzades per afrontar el delicte?

Acabo amb un prec. Cal salvar l¡¯edifici, cal conservar aquest exemple can¨°nic del model pan¨°ptic: l¡¯arquitectura com a m¨¤quina de poder, que habilita la torre central perqu¨¨ un ull invisible pugui contemplar el que passa en cadascuna de les galeries. Una forma arquitect¨°nica clau en el disseny de la modernitat. Va n¨¦ixer per millorar la condici¨® dels presos condemnats a morir a les velles masmorres, en temps de reforma humanista, per¨° va ser la construcci¨® que guiaria a tots aquells edificis que havien de posar a cadasc¨² en el seu lloc en recerca de l¡¯efici¨¨ncia de la nova societat: ¨¦s el model de la pres¨® per¨° tamb¨¦ de la f¨¤brica, de l¡¯escola, de l¡¯hospital, de la caserna, del manicomi. El nou ordre disciplinari. La Model cau quan l¡¯ull invisible s¡¯ha convertit en algorisme en l¡¯univers digital.