¡®Clase valiente¡¯

Es pot modelar la realitat a trav¨¦s del discurs p¨²blic? Evidentment s¨ª. De fet, d¡¯aix¨° va ara la pol¨ªtica m¨¦s que de cap altra cosa: de tractar d¡¯induir en els electors una determinada percepci¨® de la realitat favorable als interessos que es defensen. I per a aix¨° es recorre amb freq¨¹¨¨ncia a la distorsi¨® o manipulaci¨® del llenguatge. Per¨° no ¨¦s f¨¤cil aconseguir-ho i de vegades l¡¯estrat¨¨gia triomfa, per¨° altres vegades el tret surt per la culata, com acaba de passar-li a Theresa May.

Al festival DocsBarcelona es va estrenar un documental molt interessant sobre aquesta q¨¹esti¨® que ja es pot veure al cinema. Es titula Clase valiente. El poder de las palabras i ¨¦s alhora una obra coral i un experiment sobre els mecanismes de manipulaci¨® del llenguatge en la pol¨ªtica. Est¨¤ dirigit pel jove cineasta V¨ªctor Alonso Berbel, l¡¯¨°pera primera del qual Pu?o i metal ja va rebre un ampli reconeixement, i ha estat produ?da, amb ajuda de micromecenatge, per la Cooperativa Compacto que presideix Aritz Cirbi¨¢n.

L¡¯experiment va consistir a introduir el concepte ¡°classe valenta¡± en els actes de la campanya electoral del 2015. Les perip¨¨cies de l¡¯intent van acompanyades de les reflexions i explicacions de figures com el socioling¨¹ista nord-americ¨¤ George Lakoff, autor de l¡¯arxicitat No pensis en un elefant: llenguatge i debat pol¨ªtic; l¡¯historiador i analista brit¨¤nic Owen Jones i el que podria semblar tant f¨ªsicament com pol¨ªticament el seu germ¨¤ bess¨® espanyol, el polit¨°leg ??igo Errej¨®n, l¡¯escriptor franc¨¨s Christian Salmon, autor de Storytelling: la m¨¢quina de fabricar historias y formatear las mentes i una vintena m¨¦s d¡¯experts i pol¨ªtics en exercici. L¡¯obra incideix en un assumpte de la m¨¤xima import¨¤ncia: la construcci¨® de relats i marcs mentals destinats a induir una determinada percepci¨® de la realitat i com la ciutadania pot defensar-se descodificant el discurs.

Les eleccions brit¨¤niques n¡¯acaben d¡¯oferir un excel¡¤lent exemple. Theresa May va avan?ar les eleccions per refor?ar-se en un moment de debilitat del laborisme i va plantejar la campanya com un plebiscit. Va intentar construir el marc conceptual seg¨¹ent: davant el desafiament del Brexit, la crisi migrat¨°ria o el terrorisme, qui ¨¦s preferible que mani, una persona forta com jo, o alg¨² feble i tranuitat com Corbin? Els seus spins doctors van creure que podien explotar els signes de debilitat del l¨ªder laborista, un home gran, d¡¯aparen?a eixuta i q¨¹estionat en el seu propi partit.

Per¨° va resultar que el vell, feble i escanyolit Corbin omplia els m¨ªtings de joves i la seva campanya dominava les xarxes socials. Qu¨¨ havia fallat? El c¨¤lcul. Molta gent tenia motius per desconfiar de l¡¯adveniment d¡¯una nova dama de ferro. I Corbin va resultar ser m¨¦s h¨¤bil en el maneig de les met¨¤fores. Per exemple, quan va qualificar de ¡°taxa a la dem¨¨ncia¡± la proposta de May de cobrar l¡¯assist¨¨ncia domicili¨¤ria als malalts que tinguessin un patrimoni superior a les 100.000 lliures, incl¨°s l¡¯habitatge, que haurien de vendre si no tenien altres recursos. Aquestes dues paraules definien molt b¨¦ el marc ideol¨°gic en el qual Corbin volia situar May: la dreta justifica les seves mesures al¡¤legant que pret¨¦n la sostenibilitat del sistema per¨° en l¡¯¨²nica cosa que pensa ¨¦s a espr¨¦mer els pobres, i ara tamb¨¦ els malalts.

La lluita per imposar un relat ¨¦s constant. Ho hem vist en l¡¯intent del PP de presentar l¡¯amnistia fiscal del 2012, brutalment desqualificada pel Tribunal Constitucional, com una mesura inevitable, de la qual el ministre M¨¦ndez de Vigo va dir fins i tot el divendres que va servir per evitar el rescat d¡¯Espanya. Ja en el seu moment es va justificar en la necessitat d¡¯obtenir ingressos per fer front a la crisi. Per¨°, com ha establert el Constitucional, amb aquesta amnistia el Govern, en lloc de perseguir el frau fiscal, el que feia era perdonar els defraudadors i deixar d¡¯ingressar uns diners molt necessaris.

Aquesta setmana hem vist un intent de manipulaci¨® encara m¨¦s groller en la moci¨® de censura presentada per Podem a l¡¯Assemblea de Madrid. Per contrarestar la imatge del PP com un partit corrupte, els escuders de Cristina Cifuentes van intentar caracteritzar Podem com un partit de ¡°pederastes i narcotraficants¡±. El problema d¡¯aquest tipus d¡¯estrat¨¨gies ¨¦s que la construcci¨® del relat ha d¡¯estar m¨ªnimament basat en una realitat tangible. I mentre els jutjats estan plens de casos de corrupci¨® protagonitzats per primeres espases del PP, on s¨®n els pederastes i traficants de drogues de Podem? Com diu en el documental la catedr¨¤tica de la Universitat de Barcelona Estrella Montol¨ªo, la manipulaci¨® del discurs no nom¨¦s serveix per imposar un relat, sin¨® per ocultar realitats negatives per als ciutadans. Per¨° la grandesa del llenguatge ¨¦s que, de la mateixa maenra que serveix per emmascarar, pot servir per desemmascarar. D¡¯aix¨° va Clase valiente.