Les m¨¤quines s¡¯emancipen dels artistes al S¨®nar+D 2017

Les m¨¤quines ja no s¨®n nom¨¦s un suport per als artistes. Han passat a ser un subjecte que, gr¨¤cies a la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, ¨¦s capa? de complementar la tasca dels creadors. Google ha presentat aquest dimecres els seus experiments en aprenentatge autom¨¤tic al congr¨¦s S¨®nar+D, que se celebra a Barcelona. Magenta ¨¦s un projecte del gegant inform¨¤tic que investiga com les m¨¤quines poden generar art. El cient¨ªfic Douglas Eck, responsable d'aquesta branca de la companyia, ha presentat A.I. Duet, un software capa? de fer duo amb m¨²sics humans. A l'escenari de la presentaci¨®, un ordinador ha continuat un ritme marcat per una persona, amb unes baquetes, de manera sorprenentment coherent.

Les xarxes neurals artificials intenten imitar el funcionament del cervell hum¨¤. Aquest model, basat en connexions entre diversos nodes, ¨¦s una de les t¨¨cniques que es fa servir per a l'aprenentatge autom¨¤tic en l'enginyeria inform¨¤tica. Les neurones intangibles van recollint informaci¨® i s¨®n capaces d'acabar prenent decisions. Per educar-les cal proporcionar-los moltes dades. I, pel que fa al big data, Google n'¨¦s un rei mundial.

A.I. Duet sap compondre m¨²sica perqu¨¨ t¨¦ una xarxa neural que n'ha escoltat molta. Tamb¨¦ amb una quantitat ingent d'imatges s'ha alimentat X Degrees of Separation. Si la teoria dels sis graus de separaci¨® diu que es pot arribar a una persona a partir d'una cadena d'un conegut i cinc coneguts de coneguts, aquest projecte fa el mateix amb les obres d'art. ?s un software que es pot provar lliurement a Internet que fa de comissari i ¨¦s capa? de buscar similituds de tot tipus, fins i tot de les m¨¦s esbojarrades. Nom¨¦s cal seleccionar dues obres d'art d'un fons de "vuit milions d'artefactes culturals". No cal ni que siguin de la mateixa disciplina. Llavors, l'eina crea una petita exposici¨® virtual: un recorregut d'una obra fins a la altra passant per quatre que serveixen de transici¨® per la seva similitud.

X Degrees of Separation ¨¦s capa? de crear un vector amb trets que identifiquen cadascuna de les imatges del fons. En rebre'n dues com a entrada, construeix un discurs a partir de similituds, una aproximaci¨® que seria dif¨ªcil de fer per un hum¨¤. Aquest algorisme ¨¦s similar al que fa servir el una eina de la multinacional m¨¦s popular, el cercador de Google Images, capa? de trobar imatges semblants a una de concreta.

Si una m¨¤quina nodrida de t¨¨cniques d'aprenentatge autom¨¤tic pot identificar que en una fotografia hi apareix un gat, vol dir que dins seu t¨¦ una representaci¨® de qu¨¨ ¨¦s un gat, ha explicat Mario Klingerman, artista resident a Google Arts & Culture. Els resultats s¨®n on¨ªrics, transmeten el que capten els ulls de la m¨¤quina. "En Peter veu un ordinador i diu que les m¨¤quines nom¨¦s creen el que els humans li han dit que faci", ha posat com a exemple Klingerman. "Tamb¨¦ ¨¦s el que fas tu", li respon la seva mare. D'aquesta manera ha volgut donar legitimitat al poder creatiu de les m¨¤quines.

La primera jornada del Sonar+D tamb¨¦ ha estat dedicada al debat sobre la cerca d'un est¨¤ndard de codi obert de metadades per a la m¨²sica, l'Open Music Initiative, que pret¨¦n unificar la fragmentaci¨® que hi ha actualment en els formats per descriure els atributs dels continguts musicals Tamb¨¦ s'ha parlat de com incloure la m¨²sica i el so en els projectes de realitat virtual.