J?rgen Leth, periodista, poeta, cineasta, diplom¨¤tic...

J?rgen Leth (1937). Poeta dan¨¨s, periodista, exc¨°nsol a Hait¨ª, cineasta. Me¡¯n van parlar Esteve Riambau i Octavi Mart¨ª el mes passat, a la Filmoteca de Catalunya, on han projectat algunes de les seves pel¡¤l¨ªcules m¨¦s significatives. Per exemple, un documental del 1993 sobre Laudrup, quan jugava al Bar?a. Com a cronista esportiu, l¡¯aut¨¨ntica passi¨® de Leth ¨¦s el ciclisme. Ha seguit molts Tours?a la televisi¨® danesa, no nom¨¦s per explicar qui va primer, sin¨® per subratllar la poesia d¡¯aquest repte. I t¨¦ un dels documentals m¨¦s celebrats sobre aquesta disciplina esportiva, A Sunday in Hell (1976) sobre la Par¨ªs-Roubaix, una ruta de pols ¨Ci si plou, de fang¨C amb Merckx, Maertens, Moser... Leth recupera el costat hel¡¤l¨¨nic de l¡¯esport, la mitologia, els herois i els perdedors. Un dia li van demanar que fes un film sobre un altre esport i va pensar en Laudrup. ¡°El futbol m¡¯interessa com a coreografia i Laudrup n¡®era un artista amb una for?a creativa extraordin¨¤ria. Volia captar aix¨°¡±, m¡¯explica. ¡°Vaig seguir el Bar?a durant un mes¡±. Aquest inter¨¨s pel costat cin¨¨tic de l¡¯esport encara ¨¦s m¨¦s clar en documentals sobre el ping-pong o sobre el tennis (un jugador que s'entrena), significativament titulat Motion picture, on pot dedicar una seq¨¹¨¨ncia al soroll que fa la pilota quan rebota. Un retorn, no gens innocent, a les indagacions precinematogr¨¤fiques sobre la locomoci¨® animal de Muybridge. Tamb¨¦ t¨¦ un documental que tracta la pilota basca, en el qual va col¡¤laborar un altre poeta i periodista dan¨¨s, Ebbe Traberg (1932-1996), corresponsal a Espanya durant m¨¦s de quaranta anys. Li agradava el jazz i el ciclisme i va ser un periodista molt respectat pels seus col¡¤legues. Tamb¨¦ el respecta i estima Leth, que me¡¯l menciona expressament.

Leth ha tornat a Barcelona i aprofita per continuar rodant un film autobiogr¨¤fic que va comen?ar el 2011 i acabar¨¤ l¡¯any vinent. Per¨° com a bon cineasta experimental, el seu concepte d¡¯autobiografia no consisteix a engrunar an¨¨cdotes. M¨¦s aviat contempla paisatges, persones, coses, accions. Un dels seus curts m¨¦s fam¨®s, The perfect human, mostra un home i una dona durant 13 minuts saltant, tallant-se les ungles, menjant... i tot acaba amb el protagonista mascul¨ª dient: ¡°Avui he experimentat algunes coses, espero entendre-les d¡¯aqu¨ª a alguns dies¡±. ¡°?s la meva manera d¡¯estudiar la vida", comenta, "de pensar-la. Jugar amb els seus elements. Poso les q¨¹estions, per¨° no en vull donar les respostes¡±.

Recompte i repetici¨® s¨®n dos trets del seu cinema. L¡¯any 1981 va filmar 66 escenes als Estats Units. Un ¨¤lbum quasi fotogr¨¤fic, sense literatura afegida. I s¡¯hi veu des d¡¯un b¨¤rman preparant un Bloody Mary fins a gent diversa, motels, carreteres i... Andy Warhol, que va acceptar que el film¨¦s menjant una hamburguesa que no s¡¯acaba. L¡¯any 2002 va tornar a filmar noves escenes i en va revisitar d'altres, com tornar al Sardi¡¯s de Nova York, on preparen novament un Bloody Mary. Leth, per¨°, matisa el concepte de ¡°repetici¨®¡±. Li agrada m¨¦s parlar de ¡°reutilitzaci¨®¡± perqu¨¨ encara que els materials siguin els mateixos, els contextos canvien, explica.

The perfect human, del 1967, va ser objecte d¡¯un singular joc l¡¯any 2003. El tamb¨¦ cineasta dan¨¨s Lars von Trier li va proposar fer cinc noves versions del curt per¨° imposant-li en cada cas una prohibici¨® o condici¨®. Per exemple, rodar-la a 15 frames per segon (la tassa de refresc cl¨¤ssica del cine anal¨°gic ¨¦s de 24 imatges per segon). Hi ha, per¨°, una condici¨® que francament em resulta obscena. Anar a un barri miserable de Bombai i tornar a rodar al carrer l¡¯escena d¡¯un banquet amb salm¨®. Leth admet que la situaci¨® era grotesca, per¨° el repte de fer coses absurdes s¡¯acostava al surrealisme de la seva poesia, diu. Leth ho va fer, tot i que no va satisfer fil per randa l¡¯exig¨¨ncia de Von Trier.

Fascinat pels petits actes, per les coses i les persones ¨Cals seus personatges els proposa rituals ¡°aparentment simples¡±¨C, el seu treball t¨¦ una inspiraci¨® antropol¨°gica. A Notes on love, acudeix directament a Malinowski i la seva manera d¡¯¡°estudiar la gent i ordenar les hist¨°ries¡±. Leth parla de posar les petites coses de la vida en capsetes amb un t¨ªtol cadascuna. Al film, torna a les illes de Nova Guinea on Malinowski va treballar. Les escenes que va filmar Leth, com subratlla ell mateix, s¨®n molt semblants a les que va documentar Malinowski. ¡°?s el meu germ¨¤¡±.

Conversador amable, inevitablement se li ha de preguntar sobre qu¨¨ en pensa, del periodisme, un dels seus oficis. Ell mateix va ser v¨ªctima de la premsa groga, que va organitzar un fals esc¨¤ndol sobre la seva vida privada. Li va suposar haver de renunciar al consolat i va ser acomiadat com a cronista de la televisi¨® danesa fins que es va aclarir el tema i la premsa m¨¦s decent va demanar-li disculpes. Per Leth hi ha molt mal periodisme, tant esportiu com generalista, per¨° un bon diari, com The New York Times, li resulta ¡°vitam¨ªnic¡±. I qu¨¨ defineix el bon periodista?. ¡°La curiositat¡±, conclou.