Contes del pa¨ªs fantasma

Aquell vell barbut europeu / va proclamar que el capitalisme ¨¦s un m¨®n de foscor / mentre que el comunisme ¨¦s un m¨®n de llum¡±, s¨®n els versos que obren L¡¯acusaci¨®, llibre que ha escrit Bandi, pseud¨°nim d¡¯un autor nord-core¨¤ que ha de romandre, perilla la seva vida i la de la seva fam¨ªlia, en l¡¯anonimat.

Els set contes que formen aquest llibre els va poder fer arribar a trav¨¦s d¡¯una parenta que va aconseguir escapar del pa¨ªs i l¡¯epopeia de la qual donaria per a un altre conte de Bandi. Potser l¡¯est¨¤ escrivint i algun dia, quan aconsegueixi que el manuscrit torni a passar la frontera, el podrem llegir. Mentrestant, tenim aquests set contes, que il¡¤luminen la vida d¡¯un dels pa?sos m¨¦s opacs del m¨®n. S¨®n contes rodons, contemporanis i arriscats en tots els sentits, contes pels quals alg¨² decideix que paga la pena jugar-se la vida. La vida de deb¨°, no la de la boutade avantguardista de per aqu¨ª.

L¡¯acusaci¨®. Relats prohibits de corea del nord

Bandi

Traducci¨® d¡¯H¨¨ctor Bofill i Hye Young Yu

Edicions del Periscopi

240 p¨¤g. 19,95 euros

El vell barbut europeu no triga a apar¨¨ixer al llibre. Ho fa al segon conte, La ciutat del fantasma, de la m¨¤ d¡¯un nen que no pot parar de plorar cada vegada que el veu. Ben mirat, s¨ª que en poden arribar a fer, de por, els retrats enormes de Karl Marx que pengen per la ciutat els dies de la Festa Nacional. La mare del nen recorda que havia llegit El manifest comunista quan era a la universitat: ¡°¡®Un fantasma recorre Europa, el fantasma del comunisme¡¯. ?s potser que Marx havia escrit la seva autobiografia? Perqu¨¨ aquella paraula, ¡®fantasma¡¯, encaixava perfectament amb el seu retrat¡±.

S¨ª, als contes de Bandi la gent plora. Tard o d¡¯hora hi ha plors de r¨¤bia, d¡¯impot¨¨ncia o de dolor. ?s un plor que no es pot sentir perqu¨¨ ¨¦s antipatri¨°tic i es pot anar a la pres¨®, per plorar. Per aix¨°, els protagonistes viuen dues vides a trav¨¦s de dos llenguatges: la llengua privada, gaireb¨¦ un mon¨°leg interior, i la de l¡¯expressi¨® p¨²blica, com el periodista que ha d¡¯explicar la hist¨°ria triomfant d¡¯una f¨¤brica de pasta de soja que nom¨¦s reparteix mis¨¨ria. Passa a El bolet vermell, el darrer conte, el t¨ªtol del qual al¡¤ludeix al color i la forma de la comissaria que tothom tem a la comarca, un bolet vermell verin¨®s que ha emmetzinat Corea i que fa tot el possible per perpetuar-se.

Corea del Nord reprodueix el pitjor del comunisme i el pitjor de la societat tradicional, un sistema de castes que fa arrossegar als descendents els pecats pol¨ªtics dels seus avantpassats. Les mares no volen tenir fills i prenen anticonceptius per no condemnar la vida dels petits amb altres pecats originals. Quin gran conte ¨¦s La fugida del nord, que fa de mirall a Tan a prop, tan lluny. Els fills no poden tenir cura dels seus pares perqu¨¨ ni tan sols poden viatjar, un anticonceptiu invers.

La vida del cavall tresor ¨¦s una faula fant¨¤stica, plena, com altres contes, d¡¯un realisme m¨¤gic, d¡¯un realisme anticomunista. L¡¯Estat devora els seus fills, se n¡¯alimenta, el fa adaptar a la seva estructura, i si s¡¯ha de tallar un om per passar un cablejat, es talla. De res serveixen els sacrificis que van haver de fer els homes que el van plantar. La societat oberta podia tenir molts enemics, per¨° a la societat tancada tothom ¨¦s susceptible de ser enemic d¡¯alg¨² altre.

En els contes de Bandi, l¡¯important ¨¦s saber que tothom ¨¦s deutor d¡¯alguna cosa. Sempre hi ha una culpa que s¡¯ha de netejar, un pecat que amena?a l¡¯exist¨¨ncia, una forma o altra de delaci¨® o la por que s¡¯enduguin un familiar. El totalitarisme prescindeix dels homes perqu¨¨ s¡¯estima m¨¦s posseir subjectes. La narrativa esdev¨¦ una acusaci¨® constant perqu¨¨ la vida s¡¯explica amb den¨²ncies.

Tenim una tradici¨® administrativa de la repressi¨® que arrenca de la modernitat, del control escrit que estableixen als primers temps els tribunals inquisitorials i que arriba al gulag de Soljenitsin i avui a Bandi. El govern de Corea del Nord ¨¦s un totalitarisme tr¨¤gic per als seus habitants i c¨°mic per als que no hi vivim, nom¨¦s cal recordar Pyongyang, la novel¡¤la gr¨¤fica de Guy Delisle. El llibre de Bandi ens recorda com ¨¦s el pa¨ªs per dins, ens ho recorda quan tanca el poema que obre el llibre: ¡°Jo, Bandi, que visc en el m¨®n de la llum / estic destinat a brillar en el m¨®n de la foscor / i acuso davant tothom / que la llum en el pa¨ªs d¡¯aquell barbut / ¨¦s, en realitat, una nit sense lluna / negra com un riu de tinta / que solca el fons de la terra¡±.