Els vells carrers democr¨¤tics

Una petita i senzilla exposici¨® al Centre Cultural Casa Elizalde: De la casa als carrers. Mapa social de l¡¯Eixample durant la Transici¨®, em fa escriure aquestes l¨ªnies. Es tracta d¡¯una mostra feta amb mitjans molt simples que recorre a materials d¡¯aportaci¨® directa, en podr¨ªem dir, b¨¤sicament fotografies familiars reunides pels comissaris. Malgrat el poc material, que t¨¦ la innegable marca d¡¯all¨° fet per voluntaris allunyats expressament de les exposicions oficials, la mostra suposa una mena d¡¯esborrany d¡¯una idea potent. Barrejar la casa, l¡¯espai dom¨¨stic, amb el carrer ¡ªque ara anomenem eufem¨ªsticament ¡°espai p¨²blic¡±¡ª, suposa per si sol un argument formidable, encara que aqu¨ª estigui tan sols apuntat. Aquesta separaci¨® entre els dos mons es fa tangible comparant la diferent qualitat de les fotografies dels interiors de les escenes familiars, amb la dels carrers de la ciutat, que s¨®n en certa mesura m¨¦s professionals. Instant¨¤nies que tenen un sentit particular per a aquells que es troben pr¨°xims en aquelles escenes privades a les quals assistim els que visitem l¡¯exposici¨® amb cert pudor, barrejades amb d¡¯altres en les quals ens reconeixem col¡¤lectivament. Fotografies de carrers amb manifestacions i concentracions populars diverses per¨° sempre reivindicatives: per reclamar l¡¯espai de l¡¯Escorxador o de les Cotxeres, per salvar el xalet Golferichs de la Gran Via, o contra la criminalitzaci¨® de l¡¯adulteri davant dels jutjats a l¡¯actual passeig Llu¨ªs Companys.

Les instant¨¤nies fan evident que el carrer ¨¦s el lloc de la reclamaci¨®. El carrer que ¨¦s escola mentre protestem i reclamem drets i espais tot exercint una altra forma d¡¯urbanitat, que no d¡¯urbanisme. La urbanitat que reclamava l¡¯activista urbana Jane Jacobs fent prendre consci¨¨ncia de la deshumanitzaci¨® de les ciutats americanes subjectes a plans de desenvolupament urban¨ªstic all¨¤ als seixanta, que, vist des de la perspectiva actual, era una forma com qualsevol altra de pedagogia.

A la postguerra europea, durant anys, l¡¯urbanisme democr¨¤tic de la Carta d¡¯Atenes, batejada aix¨ª pels arquitectes del Moviment Modern, era reiteradament presentat com la imatge d¡¯una ciutat-parc, una Ville Verte amb edificis serpentejant entre els arbres, com reclamava Le Corbusier, que havia de substituir el teixit de la ciutat tradicional, que era mostrada com a asfixiant i irrespirable. Una imatge que no t¨¦ res a veure amb la gent al carrer, com mostren algunes d¡¯aquests imatges que ens permeten veure que el veritable espai democr¨¤tic ¨¦s el del carrer. Ning¨² es manifesta als parcs si no ¨¦s per demanar que els salvin. El carrer ¨¦s un espai no cobert, un espai que t¨¦ un final, quan caminem o quan correm davant de la policia. ?s una aula sense sostre, sense tarima, ni altar, ni p¨²lpit, una aula quasi il¡¤limitada, qualsevol carrer ens porta al m¨®n sencer. L¡¯ocupaci¨® de la caixa del carrer per la gent ¨¦s l¡¯evid¨¨ncia del seu espai posat en valor per la perspectiva. A les manifestacions la perspectiva ¨¦s una promesa de futur, per¨° especialment una conquesta urbana, perqu¨¨ la gent ocupa el bell mig dels carrers on excepcionalment la converg¨¨ncia de les fa?anes se¡¯ns mostra clarament. Resulta una paradoxa que, tot i estant el carrer ocupat per la gent, se¡¯l percebi des de l¡¯¨°ptica actual com un espai despullat, net i sense maquillatge, com ensenyen les imatges d¡¯aquesta petita mostra. Ajuda a aquesta impressi¨® el fet que, en moltes d¡¯elles, l¡¯attrezzo de les manifestacions ¨¦s menys important que la gent. La fotografia del carrer Ll¨²ria amb els manifestants corrent desobeint els senyals de tr¨¤nsit per incorporar-se al carrer Proven?a ¨¦s un retrat dif¨ªcil de millorar.

S¨®n carrers de Barcelona que identifiquem sense esfor?, per¨° s¨®n molt diferents que els d¡¯ara, simples, b¨¤sics. S¨®n carrers d¡¯arquitectura an¨°nima, de finestres regulars i altures similars, iguals que la gent. S¨®n el resultat de la col¡¤laboraci¨® sense estrid¨¨ncies entre edificis que, si no s¨®n alguna cosa, ¨¦s singulars. Ciutat com a edificis, fets de maons, ciutat de persones que s¡¯identifiquen i es reconeixen entre elles al carrer. Qui ens hauria dit que 40 anys despr¨¦s ja no fugir¨ªem per aquells carrers dels cotxes de la policia i cap ministre diria all¨° d¡¯¡°el carrer ¨¦s meu¡±; ara, en canvi, ¨¦s de les terrasses, i una mica menys de nosaltres.